GastronomiaYumee. cuina de trobada
Marcar como preferit

A Re Organic la sostenibilitat és com un mantra que es repeteix per tot el seu establiment.
Autor: Joan Ramis Boscana
Si hi ha un municipi de Mallorca que ha sabut llaurar-se una personalitat sense comparació, aquest ha estat sempre Sóller. En creuar el túnel per anar baixant cap a la vall, l'espectacle de la natura es cola als nostres ulls. Un núvol de plans voleteja al nostre cap mentre aparquem al centre del poble. Deixem el cotxe a prop de Ecocire, un agroturisme que promet estades per recordar i que té un denominador comú molt clar: l'ecologisme. Passem al costat de Ca'n Pintxo, baixem per carrer de Sa Mar i el restaurant Re Orgànica ens parla des de la vorera. La seva porta roman oberta i des del carrer ja podem entreveure l'abraçada on ens envoltarà el seu interior. Mentiríem si diguéssim que no havíem sentit a parlar del projecte; la seva fama i la seva bona feina el precedeixen.
La nostra sorpresa comença a créixer des del primer instant, just quan comencem a moure'ns pel vestíbul. És aquí quan ens adonem quelcom que no esperàvem: això és molt més que un restaurant; també és una botiga de productes cent per cent saludable. A la nostra esquerra tenim caixes de fruites i verdures de temporada, una oferta combinada amb pots plens de tota mena de cereals i llegums; a la nostra dreta hi ha un repertori de vins ecològics de Jaume de Puntiró, la kombutxa de El mateix i l'oli de Són Moragues. Pot ser que la gastronomia sigui l'eix central del projecte, però quan ens fixem en els acabats del restaurant – ells mateixos s'encarreguen de dissenyar-lo – i els sumem a la botiga que ens acaba de meravellar, entenem que a Re Organic la sostenibilitat és com un mantra que es repeteix per tot l'establiment. Aquí es creu en la bioconstrucció, el consum ecològic i una dieta orgànica. Com no entraríem?
Dins el restaurant és un exemple d'elegància i de calidesa: taules i cadires de fusta i un conjunt de làmpades que formen un bonic entramat de colors. Des de la barra ens ofereixen una taula al jardí, un espai amb un encant captivador que posa el llaç a un lloc que, tot i no haver-nos assegut, ens sembla mesurat al detall. Ens acomodem en un sofà que fa cantonada, aixoplugats per l'ombra d'unes plantes que creixen a prop d'un estany. La resta de taules estan adossades a les parets, en un espai governat per una morera. El lloc és preciós, el piure de les aus i el murmuri de l'aigua així ho confirmen. La cambrera ens enumera les sopes del dia, però la calor ja és una realitat i fa un sol de justícia. Per això ens porta una amanida que mai no ens havia durat tant, emmarcada en una secció de la carta titulada Món Vegetal. La raó està en la seva contundència: fulles de altres marinades a shiro miso i llima i saltejades, acompanyades de blat sarraí en dues textures. Quan la matèria primera es cuida, el resultat es nota. El sabor del plat és tan autèntic, tan de veritat, que degustar-lo és com donar una mossegada al camp.
Les cambreres es passegen per les taules per preguntar si tot està al gust del client. Com a resposta nosaltres us assenyalem el nostre plat buit i la relaxació que regna al jardí. En poc temps ens fan arribar un dels plats principals: tallarins amb pesto vermell. La pasta és perfecta, al dente. L'enrotllem amb la nostra forquilla i uns pebrots rostits a la flama crepiten a la nostra boca. Dos ingredients se senten de fons com un ressò, i no són altres que el formatge d'anacards i els fruits secs, una parella d'ingredients que dóna una pinzellada suau i cruixent a una pasta que és un cosí.
Ens hem quedat amb ganes de més Re Organic: de tastar una hamburguesa amb pa de Forn de Barri, de menjar un tac de carbassa confitada amb espècies o de beure'ns una Sullerica. Tornarem a Sóller perquè hi ha molt per descobrir.
Opcions suggerides