María i Mercedes somriuen recordant anècdotes i es pregunten qui respondrà les nostres preguntes, tot i que gairebé no importa qui ho faci perquè s’interrompen amb la complicitat de dues germanes ben avingudes. Al seu taller, que comparteixen amb Artisteo i Biznaga Atelier, reconeixen que l’entrevista els ha servit per rememorar els seus inicis: María —formada en Belles Arts i en joieria a l’escola Massana— i Mercedes —llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques— van decidir sumar els seus talents per “escapar d'un món estressant” i engegar un projecte a quatre mans.
En realitat, María —inquieta i somiadora— ja creava aleshores les seves joies, influenciada per una visió contemporània connectada amb l’art. Mentrestant, Mercedes —reflexiva i organitzadora— li donava un cop de mà per muntar un dossier, posar les paraules adequades i fer unes fotos perquè, reconeix, “sempre ha tingut els peus a terra”. Tanmateix, a nivell professional, alguna cosa no acabava d’encaixar.
Decidides a afrontar la situació, Mercedes es va formar durant tres anys, va canviar l’ordinador pel taller i juntes van fundar Mamalula, una firma de joieria artesanal que converteix l’abstracció —el record, la resistència íntima, el viatge interior— en peces minimalistes i atemporals. “Som tímides, introvertides i observadores; el nostre entorn i el quotidià ens omplen. Una ombra que es projecta en una paret mentre prenem un cafè, un llibre, un poema… per a nosaltres són un motor”, explica María.
Aquesta actitud curiosa que s’atura en el detall es percep en les seves joies, un exercici subtil, aparentment simple però amb molt caràcter, que les ha portat a col·laborar fins a tres ocasions amb la galeria d’art Hauser & Wirth i una altra amb el Museu Chillida Leku. “Un regal en tots els sentits. La vida et connecta amb coses amb les quals mai t’imaginaries”.
“Som tímides, introvertides i observadores; el nostre entorn i el quotidià ens omplen. Una ombra que es projecta en una paret mentre prenem un cafè, un llibre, un poema… per a nosaltres són un motor”
El desenvolupament de les col·leccions conviu amb la creació de joies a mida, que afronten des del diàleg i l’empatia. “Acabes creant un vincle molt bonic amb la gent i fins i tot alguns es converteixen en amics nostres perquè de vegades venen amb idees clares i altres no, i aleshores cal tenir una conversa”, explica María.
Fidels a la filosofia amb què va néixer la marca —dissenyar i produir artesanalment i localment amb el propòsit de fomentar l’economia circular— han anat construint “una petita família” amb els seus proveïdors de confiança, tot i que són conscients que el relleu generacional en oficis com el de gravador o soldador no passa pel seu millor moment malgrat l’època d’esplendor que viu el sector. “Abans era un gremi que passava de pares a fills, i era molt masculí. Quan jo vaig estudiar, gairebé totes érem dones, i ara hi ha hagut un boom”.
La volatilitat del mercat de matèries primeres és un altre dels reptes als quals s’enfronten —de fet, recentment han hagut d’actualitzar els seus preus—, però les germanes Saura busquen alternatives. “La plata i l’or són perdurables, es poden heretar i transformar, així que convidem els clients a recuperar una peça heretada perquè no només és sostenible, hi ha un valor sentimental associat, un caràcter simbòlic”.
Entre el concepte i el disseny, també treuen temps per organitzar i impartir tallers concebuts amb la finalitat de “mostrar la part artesanal i posar en valor el procés” i oferir, més que tècnica o formació, un espai on reunir-se, compartir i jugar amb les mans. “Una experiència creativa amb la il·lusió d’endur-te una peça feta per tu”, subratlla Mercedes.
Hem conegut gent d’Islàndia, Nova Zelanda, Austràlia… que vinguin a conèixer-te i a dir-te que la teva feina els ha arribat és una pujada, et dius a tu mateixa que alguna cosa estàs fent bé”.
Afí a la seva manera d’entendre la joieria, el públic de Mamalula és en gran part de l’illa, però també gaudeixen de la confiança dels visitants. Curiosament, molts arriben des d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani, on s’exposen i es venen les seves joies. “Hem conegut gent d’Islàndia, Nova Zelanda, Austràlia… que vinguin a conèixer-te i a dir-te que la teva feina els ha arribat és una pujada, et dius a tu mateixa que alguna cosa estàs fent bé”.
María va arribar a Mallorca per amor fa tretze anys i s’hi va quedar per amor a l’illa. Mercedes passava llargues temporades a casa de la seva germana abans de ser mare, tot i que ara, sempre que pot, agafa un avió perquè aquí, asseguren, han trobat el ritme que els permet crear i viure amb la calma que necessiten. I això es nota tant en les seves joies com en la seva hospitalitat, riallera i acollidora, entre les plantes i els acrílics de l’espai compartit. “Aquest taller és la resistència”, afirmen, “ens donem molt suport i ens retroalimentem. Aquí pots gaudir, embrutar-te, jugar. Venir va ser un gran encert”, conclou María.
