Ahlam Bahri va créixer entre aromes i receptes curosament emplatades. De petita, rondava al voltant de les seves tietes mentre cuinaven per a casaments i serveis de càtering. Fascinada per tot el que passava entre fogons, la gastronomia hi era des del principi, tot i que, als divuit anys, reconeix, encara no tenia clar si volia convertir-la en una professió o decantar-se per les Belles Arts.
La resposta va arribar amb les mans a la massa. Va passar per restaurants i hotels i, a poc a poc, va confirmar que el seu lloc era en una cuina. Més tard va completar la seva formació a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears, on va cursar el programa d’Especialista en Alta Cuina, i va començar a prendre forma una idea que feia temps que li rondava pel cap: obrir el seu propi restaurant, però no un restaurant qualsevol.
“Sempre estava pensant a obrir alguna cosa que no existís”, explica asseguda a la barra de Yumee, el projecte que va imaginar i que, d’ençà de fa tres anys, és una realitat. “Volia que el meu projecte fos una proposta diferent i innovadora” en què poder “transmetre tot el que tenia a dins: la cuina del meu origen i la cuina que m’apassiona”.
“El producte local és el protagonista de la cuina i la base del nostre èxit”.
Aquest “alguna cosa que no existís” és una combinació tan inesperada i sorprenent com saborosa i captivadora: una combinació alquímica de la cuina del Magrib i la gastronomia japonesa que Ahlam i el seu equip aconsegueixen casar a la perfecció i que eleven amb un factor determinant: el producte local. “És el protagonista de la cuina i la base del nostre èxit”.
Aquí les fronteres gastronòmiques es difuminen en forma de platets (com el tabulé Umami, que combina sèmola d’ordi marroquina, algues marines, edamame i brunoise vegetal), crus (el tàrtar de tonyina sobre cruixent de sèsam negre és un imprescindible), broquetes a la robatayaki (inclosa l’opció vegana) i una selecció de makis fresquíssims preparats a la vista del comensal.
“Els divendres són un dia sagrat en la cultura àrab. A la meva família és el dia de trobada, cuinem cuscús i ens ho passem bé. Vaig voler fer el mateix a Yumee”.
Tot i que el concepte no deixa indiferent ningú, no és l’únic que trenca motlles en aquest restaurant de la Platja d’Alcúdia, amb espai per a quaranta clients. Els divendres és dia d’omakase open bar: barra lliure de sushi d’autor acompanyada d’un espectacle de dansa àrab en directe. La idea va sorgir el dia de la inauguració i va funcionar tan bé que va acabar convertint-se en una cita setmanal, amb llista d’espera inclosa. Té sentit. “Els divendres són un dia sagrat en la cultura àrab. A la meva família és el dia de trobada, cuinem cuscús i ens ho passem bé. Vaig voler fer el mateix a Yumee”.
La tercera temporada, la de 2026, també ha estat la de la consolidació. Yumee obre les portes a l’abril i les tanca a finals d’octubre, seguint el pols de la temporada mallorquina. Entre els seus clients hi ha turistes que tornen l’any següent i residents que han convertit el restaurant en un dels seus habituals. Per als qui hi arriben per primera vegada, en canvi, la sorpresa sol despertar la mateixa pregunta: “Em pregunten molt d’on sóc perquè els sorprèn la novetat i la barreja de sabors”.
És ben sabut que trobar gent apassionada en el sector no és una tasca fàcil, però la xef i propietària es bolca en la formació de l’equip per “ensenyar tot el que sé, de cor, i transmetre els meus coneixements”, partint d’una convicció senzilla: “Penso que cal donar oportunitats, tal com me les van donar també a mi”.
Quan projecta el futur, Ahlam somia amb ampliar Yumee. Fer-lo més gran, amb més espai i més equip, però sense perdre allò que el fa diferent des del principi. “Vull que continuï sent el mateix concepte”, diu. I tot sembla indicar que va pel bon camí qui, malgrat la distància geogràfica, ha aconseguit que dues cultures es trobin al voltant d’una taula i s’entenguin tan bé.
