Amant de la música, Abraham Artigas sempre havia volgut ser enginyer de so. De fet, ho tenia tot a punt per traslladar-se a Barcelona i començar els estudis després de l’estiu. Amb la idea d’estalviar alguns diners abans de marxar, va entrar a treballar a la cuina d’un amic sense sospitar que aquella decisió li canviaria la vida.
Des d’aleshores, ha treballat com a consultor arreu del món, va tenir la seva pròpia empresa al sector de la R+D i es va fer un nom amb els peus a la sorra de Ponderosa Beach. Però va ser a Deià on va decidir emprendre Jarana, un bistro europeu «molt lligat a un ambient multicultural i cosmopolita», que encaixava com un guant al petit poble de la Serra de Tramuntana.
Jarana va resultar ser una mena de prova pilot que es va allargar tres mesos -durant els quals Artigas reconeix que s’ho va passar d’allò més bé- i que finalment es va traslladar a un petit local de Palma, en associació amb The Wine Side. «Els estaré eternament agraït perquè em van donar l’empenta que necessitava perquè Little Jarana tingués un lloc permanent», explica el xef, en un espai tan discret que ni tan sols llueix cartelleria a l’exterior.
«Són els proveïdors els qui decideixen què cuinam, i cada dues setmanes canviam la carta segons les verdures, el marisc i el peix que tenen»
Amb dinou cadires per a dinou comensals i una cuina oberta a les mirades curioses, «Little Jarana ofereix cuina mediterrània, plats petits per compartir, tant a taula com a la barra». Que el mateix creador del concepte opti per una definició tan senzilla no sorprèn a qui coneix la filosofia d’Artigas, que fuig de l’artifici i prescindeix dels productes processats. La seva aposta és la mínima intervenció, tant entre fogons com quan parla, reflexiu, sobre el producte i la temporalitat. «Són els proveïdors els qui decideixen què cuinam, i cada dues setmanes canviam la carta segons les verdures, el marisc i el peix que tenen», explica, sota una prestatgeria que reuneix una excel·lent selecció de vins locals i internacionals, vermut i Negroni -la seva beguda preferida-. Aquí no es beu res més, excepte aigua.
El 2026 està essent un any ple d’alegries per al projecte, que ha estat reconegut per la Guia Michelin. Artigas ho rep amb gratitud i admet que «dona ales per continuar fent allò que volem», però no sembla perdre el focus: «El que més ens omple és que el nostre establiment sigui ple cada dia», afirma qui concep el seu restaurant com casa seva i els clients com una part de la família. «El que importa aquí és servir plaer, tant el que hi ha al plat com el que passa al voltant.»
«El que importa aquí és servir plaer, tant el que hi ha al plat com el que passa al voltant.»
Aquesta mirada hedonista confirma que Little Jarana no és un restaurant convencional. Amb un servei molt personal i obstinat a aportar alguna cosa a la comunitat, Artigas entén el seu projecte en sintonia amb el terme anglès neighborhood restaurant, és a dir, un negoci que propicia una relació propera amb el comensal i fomenta la col·laboració amb productors i iniciatives locals. «Convidam xefs, productors de vi i proveïdors a impartir tallers perquè la gent no només gaudeixi, sinó que també aprengui sobre altres regions vinícoles i cultures d’arreu del món. Cercam enriquir-nos mútuament amb professionals de cuines diferents però que, com nosaltres, busquen l’excel·lència del producte. Dur algú de fora aporta alegria, trenca la monotonia.»
La cuina d’Artigas és fresca i creativa, una invitació al gaudi i una reivindicació de la puresa del bon producte, tot alhora. O, almenys, així la definiríem nosaltres després de tastar, a la barra, una refrescant gamba vermella amanida amb cítrics i un deliciós préssec amb mascarpone casolà i xili. Entre cullerades, conversam sobre la importància de ser allà on un vol ser i d’estar alineat amb allò en què creu. «Per a mi és molt important que hi hagi una relació entre el que podem fer, el que volem fer i oferir el millor servei. Per aconseguir-ho, t’has de centrar a donar a la persona que entra a casa teva una experiència que mereixi els doblers que paga. No és una fórmula matemàtica; cada persona és un món, cal saber llegir qui tens al davant i treballar des de l’excel·lència. No hi ha cap altra possibilitat.»
