Fira de la Flor d'Ametller

Ametllers en tota la seva esplendor

A Son Servera el producte local triomfa i l'ametlla, és clar, és el denominador comú. Tot gira al seu voltant.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

L'ametlla és un fruit carregat de vitamines i minerals, saborós com a pocs i essencialment mediterrani. Coincidint amb la preciosa floració dels ametllers, tot un esdeveniment visual que ens regala la natura anualment a principis de febrer, Son Servera celebra, cada any, la Fira de la Flor d’Ametller, una jornada dedicada a aquest fruit que honra el paisatge mallorquí.

Tot just arribar, deixem el cotxe al centre de la localitat i anem passejant cap a la plaça de l'església, on ja es nota l'ambient animat d'un diumenge especial. A les terrasses dels bars, plenes de gent que gaudeix un sol inusual per al mes de gener entre esmorzars i els primers vermuts, hi regna un aire relaxat.

Ens deixem conduir pel riu de gent que ens porta fins a l'entrada de les Cases de Ca s’Hereu, flanquejada per blocs de palla coronades per branques d'ametller en flor. Hem arribat a una fira molt especial.

En un entorn amb molta història i encant, només creuar el llindar ens trobem amb un enorme pati ple de curiosos que ja descobreixen els paradetes de fusta, coberts de tendals a ratlles i decorats, de nou, amb branques de ametllers florits.

Entre locals i visitants, investiguem amb calma cada parada. El producte local triomfa i l'ametlla, és clar, és el denominador comú. Tot gira al voltant d'ella: utensilis elaborats amb fusta d'ametller, licors, sabons, espelmes, olis i perfums conviuen amb productes gastronòmics -menció especial al formatge ia la sobrassada- i amb creacions d'altres artesans: mels, joies, bosses i carteres amb roba de llengües.

Un grup de xeremiers contribueix a l'ambient festiu mentre tastem alguns productes -gairebé totes les paradetes ofereixen degustació gratuïta- i ens en fem amb alguns per portar a casa fins que, al migdia, arriba el torn de l'actuació de l'agrupació local Aquesta Revetla, que balla botball. al ritme de la música popular.

Després de gaudir d'aquest espectacle -tan folklòric, tan d'aquí, tan nostre- sortim del pati i de camí cap a les cases ens trobem una mostra de maquinària agrícola antiga, digna d'un museu que testifica la història del camp de l'illa: carros per recollir l'ametlla, canyes per enderrocar-les de l'arbre i instruments per obrir-les com feia abans.

Tornant al present, reprenem la nostra ruta improvisada i ens trobem amb alguns amics que a Travel To Zero coneixem bé -i dels productes dels quals som fans declarats: els formatges vegans de Bon Bessó -que ja ha gairebé esgotat tots els seus deliciosos 'redonets', quin èxit, Alexandre!-, les preparacions de Ametlla+ -aquest beneït invent que fa més fàcil el nostre dia a dia a la cuina-, les conserves de Fleur de Mare Serra -directa a Son Servera des de Banyalbufar-, la saborosa proposta-sempre sense gluten- de Típic, de Porto Cristo,- i la beguda de déus que elabora, a Inca, Mandragora Mead.

La tradició i tot el que es fa amb les mans ens entusiasma, així que quedem hipnotitzats observant un grup de persones creant accessoris de llata a l'antiga usança, margalló a margalló, en un estat gairebé meditatiu. Just al costat, en un antic cobert d'animals, trobem una exposició de quadres que reuneix, també, la cartelleria de les tretze edicions prèvies a aquesta fira i una darrera coneguda: la parada d'Alejandra Epifani, de Cartonpia, que ven les seves magnífiques joies fetes amb cartró i paper reutilitzat. Ens fem amb unes arracades que ens enamoren al primer cop d'ull i ens portem a la boca unes garapinyades que dues madones elaboren per al gaudi dels assistents més llaminers.

Un cop acabat el recorregut arriba el moment de recobrar forces, així que sortim buscant una taula lliure en algun bar del poble. Avui, ens expliquen, en honor a la fira elaboren plats especials amb l'ametlla com a ingredient principal. Una jornada rodona que posa en valor un producte imprescindible al nostre receptari i al nostre paisatge.