El Mediterrani atresora un magnetisme al qual és complicat trobar explicació. Quina mena d'influx exercirà el mar que ens arrossega allà on sigui? Un pot seure a la platja i deixar-se bressolar per l'arrulla de les onades, perdre's entre les tonalitats de blau que refulgeixen sota el sol. Alguns asseguren que el mar infon respecte; altres, en canvi, sondegen les seves profunditats, estudien les seves textures, cauen rendits davant la seva estètica per adonar-se que és aquí, a les regions banyades per la seva bellesa, on volen construir casa seva. Aquesta va ser la decisió que va prendre Belén Pez fa vuit anys, una il·lustradora que després de passar tres lustres a Madrid –ella és de Toledo– va fixar la seva vista a les Balears perquè volia mudar-se a prop del turquesa de les seves aigües. «Aquesta era la meta: viure al costat del mar. Així vam agafar impuls. També volíem una feina en què no hi hagués caps i que ens apassionés, que la nostra manera de vida fos la nostra feina i il·lusió». Betlem parla en plural perquè en aquests desitjos també figura la seva parella: Kilian Bermúdez. Un fotògraf madrileny el paper del qual en l'art de Betlem ha estat determinant, com també ho ha acabat sent Mallorca.
I encara que un lloc pugui ser decisiu a l'hora d'influir en l'obra d'algú, és cert que sense talent ni esforç és difícil arribar a bon port. Aquest és el cas de Betlem. «Jo des de petita he pintat. Vaig estudiar el batxillerat artístic i sempre vaig tenir inquietuds cap a la pintura, però no vaig pensar mai que m'hi podria dedicar a nivell professional». Tot i la incredulitat que l'assalta quan contempla el present, els inicis de Betlem corresponen als d'una ment inquieta. Des de jove va demostrar tenir un esperit molt aferrat a les arts, un lligam primerenc que explica la seva actual destresa com a il·lustradora. Ens trobem envoltats de la seva obra al lloc que té en un mercat ambulant de la Rambla, a Palma. «Al principi pensava que em dedicaria a la música o al teatre. A Toledo anava a classes al conservatori ia Madrid vaig estudiar cinema. Mai no vaig creure que arribaria a viure de les meves pintures». És difícil guanyar-se la vida amb l'art, no n'hi ha cap dubte; però en vorejar el cap per apreciar l'obra de Belén Pez, entenem que hagi trobat el seu lloc als nínxols que ofereix aquest romàntic ofici.
«La pintura té una mica de desfogament i evasió, de no pensar en res».
A les seves creacions habita un element intangible que convida a la relaxació, a la calma. Els seus quadres respiren una pau i un bon rotllo que potser és degut –aquí estem endevinant– a la tranquil·litat amb què ella mateixa els produeix. «A diferència de la música i el teatre, per mi la pintura ha estat sempre una via d'escapament. Abans de rodar un curt o de fer un concert jo m'ho havia de preparar molt, havia de treballar de valent. En canvi, la pintura té una mica de desfogament i evasió, de no pensar en res». De vegades hi ha una constant en el treball de tot artista, i creiem que el de Betlem no n'és una excepció. La seva obra està composta per làmines de diferents dimensions en què la seva imaginació, incansable, projecta imatges on la presència femenina juga un rol preeminent. Figures de noies en banyador tocades amb una pamela, de noies practicant patinar il·luminades pel sol, de dones embolicades en barnussos lluint ulleres de sol. Totes elles presenten un denominador comú: les cares no tenen trets. Cares indefinides que confereixen un grau d'anonimat que, per altra banda, facilita un nivell d'identificació enorme amb el públic. Qualsevol podria ser-ne una.
Tot i que el tret que marca l'arrencada del seu camí es remunta des de molt enrere, la trajectòria artística de Betlem – almenys la que ha divulgat el públic – va néixer amb el projecte de Kilian, el seu company de vida. «A Kiliart ell s'encarregava de la part fotogràfica perquè aquesta és la seva feina. Jo allà em dedicava a allò purament artesà: tallar i escatar fusta, donar betum, pintar els marcs. L'acte de pintar sempre hi ha estat. També elaborava els dissenys dels adhesius i targetes. Al principi va ser un projecte en què es necessitaven dues persones». El mar és l'eix central del treball artístic de Kilian, que retrata les platges de Mallorca que, d'alguna manera, van ser l'imant perquè aquesta parella es mudés a les Balears. No obstant, la situació va començar a prendre altres formes quan Kiliart va començar a caminar per si mateix. Aleshores va arribar la pandèmia, el confinament, i Belén es va afanyar a recuperar un talent que no va desaparèixer mai, encara que li va haver de donar llustre per mostrar-ho en tota la seva esplendor. «No sé si va ser per l'avorriment de la pandèmia, però vaig començar a pintar un munt. Va sorgir sol, no va ser una decisió planejada. De sobte, vaig començar a publicar el que feia i van arribar els primers encàrrecs».
«Vaig començar a fixar-me en situacions quotidianes d'aquí. Em va donar per dibuixar més Mediterrani».
Aquestes primeres peticions per part del públic van enxampar Belén Pez per sorpresa; en aquell moment, la seva obra no estava ni tan sols a la venda. Els seus dibuixos van permejar en els seus seguidors a través de xarxes socials, el seu nom va començar a sonar i el seu estil també va evolucionar. Al començament, Belén abordava el seu procés creatiu amb altres materials, principalment llapis i blocs d'aquarel·les. Va ser ja més tard, en descobrir alguns cursos molt útils a Domèstic, quan la digitalització del seu art li va il·luminar nous camins. Actualment, la tauleta és per a ella l'eina amb què s'expressa a cop d'històries, traços i color. «Va ser en aquell moment quan vaig començar a fixar-me en situacions quotidianes d'aquí. Em va donar per dibuixar més Mediterrani. Faig una barreja del que ja m'agradava fer amb les meves noies i ho aplico als elements i les tradicions de Mallorca». Betlem es refereix a les figueres de moro que treuen el cap a les vores de les carreteres, a un plat de pa amb oli servido sobre una mesa, a uno de los búnkeres que flotan sobre la arena de Es Trenc. Així és com avui funciona l'enginy artístic de Betlem, que va captar l'atenció de H&M perquè pogués exposar a les parets de la seva botiga, a Palma. Un èxit que va comportar un punt d'inflexió a la seva carrera, ja que «va suposar un aparador brutal que m'ha llançat a aconseguir moltes feines».
Quan Belén Pez parla d'aquests treballs fa esment a diversos èxits: al cartell de les Festes al capvespre a HM Hotels, al contenidor que va pintar per al Mercat després del sol de Port Adriano, a la il·lustració que li van encarregar per al primer aniversari de Fleca Uco o al fantàstic mural de quinze metres que va pintar al Let's Art Festival 2022. Els mercats són un dels punts de venda on es pot comprar la seva obra. Mercats com aquest on som avui, entre bastidors, darrere del taulell on s'aturen els curiosos. Les botigues Estiu Concept Store, Rialto Living, Just Sant Elm, Rem Taller, La Insular i Etcètera també han apostat pel seu art, que no para de créixer perquè el seu talent i la seva manera de vida estan sempre en moviment. Per capturar la seva inspiració, Betlem i Kilian fiquen els seus estris a la seva caravana i recorren l'illa amb els seus gossos a la recerca de les muses. «L'última vegada que vam ser a Formentera em vaig portar la tauleta. Un dia estàvem prenent una cervesa i em vaig aixecar per dibuixar una església que hi havia al bell mig d'una plaça. Els viatges són allò que més m'inspira».
