Actualment, el plàstic representa el 95% dels residus que suren al Mediterrani. De fet, 1,25 milions de fragments de microplàstics es concentren per quilòmetre a les aigües que ens envolten, segons un estudi de WWF. Ayelén Bosch ho corrobora: “És un dels mars més contaminats, tot i que abasta menys de l’1% de l’aigua marina mundial” i assenyala algunes de les seves causes: el turisme, el transport marítim, la pesca intensiva i les zones urbanitzades a gairebé tota la seva costa el converteixen en un mar amb “molt poc espai per regenerar-se”.
Tot i que la “crisi és real i no admet indiferència”, Un darrer capfico no abraça el derrotisme ni cau en l’alarmisme. Al contrari, és una mena de far que crida al despertar individual posant de manifest la força de la cooperació. “L’ésser humà té una capacitat extraordinària quan s’uneix: per organitzar-se, exigir canvis, crear xarxes, transformar hàbits i moure estructures que semblaven inamovibles.”
El documental dona fe de la perspectiva de Bosch, que recull els testimonis de persones que, des de diferents enfocaments i disciplines —l’art, la innovació, l’emprenedoria i la restauració de l’ecosistema— treballen per revertir la situació. L’artista Julià Panadès, que transforma els plàstics que recull a la platja en escultures i tòtems; Francisco Panario, fundador d’Up Sailing, i Rocío Taberner, que desenvolupa cera sostenible per practicar surf sense tòxics, són alguns dels rostres que s’han posat davant la càmera per nodrir una peça que s’ha rodat sense suport financer extern.
“Una de les coses més valuoses d’aquest projecte ha estat treballar amb persones que creuen en la mateixa visió.”
“Una de les coses més valuoses d’aquest projecte ha estat treballar amb persones que creuen en la mateixa visió. És un exemple de com, quan diverses persones uneixen els seus talents per un mateix propòsit, l’obra esdevé més rica, més completa i més autèntica”, afirma Bosch, que també es va reunir durant el rodatge amb la científica marina Gador Muntaner i els responsables de l’ONG CleanWave, tots dos fermament compromesos amb la conservació mediambiental.
Malgrat la mirada col·lectiva que impera a la pel·lícula, Bosch no perd l’oportunitat de recordar que el compromís comença per un mateix. “Com a individus, hem d’entendre la situació, que ja és irreversible, i després tractar la natura com casa nostra, perquè no podem posar l’excusa del que passarà d’aquí a 5 o 10 anys. Ja ho estem veient ara”, reflexiona. “Més enllà dels pactes internacionals globals, cal començar pel més bàsic. Portar la teva pròpia bossa reutilitzable, deixar de comprar ampolles d’un sol ús i mirar les etiquetes de la roba que comprem”, assenyala, són “petits gestos que tenen un impacte enorme”.
“El meu pare sempre ens ha inculcat que no som els amos de l’entorn, que som afortunats de viure-hi i que l’hem de tractar amb respecte.”
Bosch va néixer a Mallorca i va heretar l’amor per la natura del seu pare, un surfista que “sempre ens ha inculcat que no som els amos de l’entorn, que som afortunats de viure-hi i que l’hem de tractar amb respecte”. Tanmateix, els seus estudis la van portar per altres camins. Es va traslladar a Londres i va estudiar Fashion Marketing and Management, una decisió que, sense saber-ho, la connectaria encara més amb la natura.
Sensible i apassionada de les històries, va acabar cursant un màster en sostenibilitat després de comprovar de primera mà l’impacte que genera el fast fashion en el nostre entorn i, de sobte, se li va obrir la possibilitat de desenvolupar un projecte final connectat amb el seu propòsit vital i des de l’absoluta llibertat creativa. El mar es va convertir en el tema principal i el vídeo, el format ideal per “actuar des dels meus valors i connectar amb alguna cosa més gran que jo, que és cuidar el mar i la vida que sosté”. El resultat, Un darrer capfico, que s’estrenarà el pròxim 26 de febrer a la Fundació Palma Aquarium.
