Arquitecte de formació i ceramista per vocació, Roberto Paparcone es recorda a si mateix caricaturitzant amics i familiars des de ben petit. En el paper hi va trobar, reconeix, una via d’expressió que el va acompanyar durant els seus estudis universitaris i que continua molt present encara avui, molt abans d’asseure’s davant del torn.
La seva trajectòria en la ceràmica va començar per casualitat. «Em varen regalar un curs d’un mes a Barcelona i després ja no ho vaig deixar. Em va atrapar i, com a dissenyador, vaig descobrir que podia crear els meus dissenys amb les mans». Des d’aleshores, s’ha format amb referents com Misako Homma, Marc Vidal, Joan Pere Català Roig i Ana Felipe, i amb altes dosis d’autodidactisme, perquè si una cosa té clara és que, en el món de l’artesania, la formació implica responsabilitat. «Pots començar improvisant, però després has d’aprendre les tècniques per poder-les controlar».
«Mallorca m’ha donat una llar i la possibilitat de connectar amb gent amb qui sento que cercam el mateix».
Després va arribar a Mallorca. Ja fa deu anys, tot i que reconeix que, quan mira enrere, té la sensació que ha passat molt més temps, ja que en aquest costat de la Mediterrània va gestar la seva marca —Paparkone—, que ja compta amb un showroom —al carreró de Sant Feliu, una excepció a la ciutat que ens retrotrau a la Palma d’antany— i un taller, a tot just deu minuts caminant. «Mallorca m’ha donat una llar i la possibilitat de connectar amb gent local i amb gent que no ha nascut aquí, però amb qui sento que cercam el mateix: contribuir a un món més sostenible i ètic».
Amb influència arquitectònica i una mirada creativa, Paparcone crea col·leccions que neixen d’un concepte, s’incuben en el traç i prenen cos en la ceràmica, de vegades en solitari, de vegades amb marques amb les quals sent connexió. «Gaudeixo de la solitud des del punt de vista creatiu perquè cal silenci i introspecció, però el moment col·laboratiu permet unir disciplines diferents i sempre és un aprenentatge mutu».
CA NA TONETA, Biznaga Atelier o Adalt Brewing són alguns dels projectes de l’illa amb els quals ha generat sinergies, amb la convicció que «col·laborar, més que sumar, multiplica». Amb la cerveseria palmesana, per exemple, la proposta va néixer de l’admiració. «M’agrada el seu producte i les col·laboracions amb dissenyadors per vestir les seves llaunes, així que els vaig proposar fer una etiqueta ceràmica». A partir de l’estudi del packaging, va crear una sèrie numerada de tasses que, a manera de llenç, recullen la història de HERR FISCHMANN, una narrativa sorgida de la conversa entre ambdós equips.
Les seves peces en solitari també expliquen històries, moltes, amb missatges que ens interpel·len. Design your souvenir o Antonia la Dimoni qüestionen com viatgem i com ens relacionem amb el destí. «Són un record que no només penges a la nevera, sinó que et fan reviure l’experiència», perquè «és important que la gent se’n vagi amb informació del patrimoni, del lloc que visita».
«És important donar el seu lloc als que ens varen precedir i han transmès el coneixement. Aquí hi ha el valor polític d’elevar el patrimoni artesanal a un nivell superior».
La creativitat i la tècnica es troben al taller, un espai on Roberto també ofereix workshops. La idea va germinar a Armènia, on va impartir classes com a convidat, i va decidir desenvolupar-la aquí després de reflexionar llargament sobre què volia oferir. «Per a mi, ensenyar és una gran responsabilitat i sempre ho enfoco des del disseny perquè crec que és el que falta, moltes vegades, en el camp de l’artesania: que hi hagi disseny darrere d’una tècnica».
En format intensiu o mensual, té clar que el seu taller no és una escola ni un espai lúdic, sinó més aviat com «obrir les portes del teu estudi perquè la gent tingui un dia a la setmana el seu propi estudi, sense mòbils ni distraccions», ara que la ceràmica està en auge.
«Jo no crec que passi de moda. Cal prendre-la amb respecte, aprendre dels que hi eren abans i contribuir-hi, i el disseny té aquí la seva funció perquè continuï viva», reflexiona, mentre recalca la necessitat d’obrir la conversa i d’interpel·lar tots els implicats: els que creen ara i els que en el seu moment varen obrir camí.
«És important donar el seu lloc als que ens varen precedir i han transmès el coneixement. Aquí hi ha el valor polític d’elevar el patrimoni artesanal a un nivell superior». Ho diu, de nou, amb respecte i un to reflexiu, ell, que acaba de guanyar el Premi d’Artesania del Consell de Mallorca en la categoria d’Innovació i Disseny. «El reconeixement serveix com a exemple per a les noves generacions que aquesta feina pot ser contemporània», sentencia.
