Una màquina del temps tindria la capacitat de traslladar-nos fins al 3000 aC. C., una era remota que ens fa viatjar a través dels mil·lennis per aterrar a Mesopotàmia. Si caminéssim per aquelles terres que representen les albors de la humanitat, tot ens semblaria anacrònic i estrany: persones enfundades en túniques amb franges brodades, construccions aixecades amb tova de fang, un llenguatge que avui es podria considerar com una relíquia. Però hi havia una beguda que els sumeris ja consumien en aquella època, i que ens resultaria una cosa familiar. Ells li deien el llop, avui la coneixem com a cervesa. A l'antiguitat eren les dones les responsables de confeccionar aquest beuratge tan cobejat, un líquid associat a la deïtat Ninkasi i que té poc a veure amb la birra d'ara. Van haver de passar molts segles perquè els homes passessin a ser els seus fabricants. Homes com els tres amics que van decidir muntar Adalt Brewing, una microfàbrica de cervesa artesana amb gust de Palma. Un projecte local d'origen illenc on es declaren amants dels llúpols.
Sebastià Barceló ens rep al pati d'aquest taproom que puja el reixat a prop de la plaça Fleming. És migdia. Un sostre de bruc ens protegeix de la incidència del sol. Quan preguntem a Sebastià sobre els començaments de Adalt, s'escuda en una manca d'originalitat que nosaltres no percebem a la seva resposta. «Vam començar tres col·legues als quals ens agrada molt la cervesa. Al principi la fèiem a casa i amb el temps ens vam anar animant. El 2018, vam prendre la decisió i vam fundar l'empresa». Dit així, la seva explicació ens sembla de tot menys comú. No és habitual que un trio d'amics passi de consumidor a cerveser a casa, i encara menys que uns anys més tard inauguri el seu propi local. El seu fort no era una simple afició, era més aviat una devoció en què van detectar una manera de guanyar-se la vida. «Volíem que aquest afició es convertís en la nostra feina, però jo no volia llençar-me a la piscina sense tenir una formació prèvia».
Dos anys abans d'establir el projecte, Sebastià va volar a Alemanya per instruir-se en una escola cervesera. Un aprenentatge que es va allargar durant l'estiu del 2016, el temps necessari per optimitzar els seus coneixements. Però la màquina del temps encara ha de retrocedir fins al 2012 per trobar l'embrió d'Adalt. «Els nostres inicis es van fer a casa de Guillermo, un dels socis. Aleshores no teníem constància i ens sortien unes birres horribles. Era més una excusa per quedar i beure al matí». Sebastià riu mentre recorda aquesta etapa jalonada de proves i errors, l'experimentació que hom necessita per perfeccionar-se en qualsevol tècnica. Elaborar cervesa artesana al domicili d'un amic implica certes limitacions; un estarà sempre supeditat als horaris del propietari de la casa. Per això van buscar un altre lloc que els concedís flexibilitat.
«En aquell instant vam pensar que teníem un producte que es podia comercialitzar».
«Trobem un local a La Soledad. D'aquesta manera tots teníem claus i podíem entrar i sortir quan volíem. Jo feia cervesa amb la freqüència que a mi m'agradava. Podia estar pendent de les densitats i fer-ne un seguiment adequat». Sebastià és la part més operativa d'Adalt, que va tornar d'Alemanya amb uns quants trucs a sobre perquè el producte artesanal que fermentaven a Mallorca incrementés la seva qualitat. Disposar d'aquest local a La Soledad els va permetre enganxar-se cada cap de setmana amb el procés d'elaboració. Van fer callo. Una pràctica que els va portar a organitzar esdeveniments privats perquè els seus familiars provinguessin les seves birres. «Els dèiem tassa de cervesa». Aquest local estava situat en un dels mòduls de l'antiga fàbrica de Ca’n Ribes, un espai diàfan amb una àmplia vidriera situat a la primera planta del complex. Aquests esdeveniments se celebraven un dissabte cada dos o tres mesos, quan ja havien aconseguit la producció necessària per convocar els amics. «A banda dels saraus que s'organitzaven, que estaven molt bé, aquests tassa de cervesa ens van donar molta confiança en nosaltres mateixos. Els nostres col·legues no només es bevien la cervesa, sinó que en gaudien. En aquell instant vam pensar que teníem un producte que es podia comercialitzar».
Aquesta comercialització es dóna a l'espai que des del 2019 compleix les funcions de sala d'aixetes, al carrer Arxiduc Lluís Salvador. Es van traslladar aquí perquè si volien aixecar un local on els clients poguessin prendre unes cerveses, aquest no podia estar en un primer pis. A més, el pla d'urbanisme del 2010 posava en perill l'existència d'aquell lloc que va veure néixer les primeres creacions d'Adalt. No es van voler arriscar. Per això es van mudar a aquesta microfàbrica d'estètica moderna i disseny extremadament cuidat. Una atenció al detall que no supera la que dediquen a les seves cerveses, elaborades en tiratges limitats de cinc-cents litres. La diversitat del seu catàleg els fa tocar tots els pals, encara que la seva especialitat, pel que notem a Sebastià, són les IPA. «Normalment les fem de dos tipus: una clàssica que sol ser més seca i amarga i una altra més boira, que ara està de moda. Tèrbia, amb aroma de llúpol i poc amargor. De cadascun d'aquests dos estils, en traiem quatre IPA diferents». Però hi ha molt més que IPAs a Adalt Brewing, on també li professen amor a la foscor de les stouts ia l'acidesa de la berliner weisse, elaborada amb albercocs i gerds.
«El que tenim aquí és un sistema de control per a iots adaptat a cerveses que ja voldrien moltes fàbriques més grans que la nostra».
Sebastià ens ofereix unes Dopplers, que ve a ser el producte que millor es ven del seu polifacètic catàleg. A banda del seu magnífic sabor en què s'entremesclen una lleu amargor amb aromes cítriques, ens fixem en la seva embalatge. L'envàs d'Adalt es realitza a partir de l'enllaunat per una qüestió a cavall entre la qualitat i l'ecologisme. «El llúpol és fotosensible, i si ho exposem a raigs UVA o UVB desenvolupa uns àcids que desprenen unes olors molt fortes. Una llauna és totalment opaca, i no permet que això passi». Sebastià també addueix al poc pes que comporta l'enllaunat en comparació del vidre, una lleugeresa que redueix costos i emissions en el transport. I no només això, ja que la superfície de les llaunes proporciona un llenç genial perquè multitud d'artistes locals estampen la seva obra a les cerveses d'Adalt, que si per alguna cosa destaquen més enllà de la qualitat, és pel seu innovador disseny, a joc amb el local.
Els fundadors d´aquesta microfàbrica estan plenament compromesos amb els projectes locals sembrats al voltant de l´illa. Elaborar cervesa els diverteix, sembla que la seva capacitat d'inventiva és infinita. Han arribat a personalitzar les seves birres per a bars com el Jardí Atòmic el Posa Bona Birra, a Ciutadella. El seu local aglutina un públic que viu pel barri, però a l'estiu els estrangers van a la seva crida gràcies a les xarxes socials especialitzades en cervesa. Unes cerveses que es poden conjugar amb el pica-pica que serveixen a Adalt, incloses unes focaccias amb massa mare que preparen en un forn de la zona i les pizzes de Rosamund, que també estan a la seva carta. El mateix, la Kombucha mallorquina dels propietaris de Brut, és un altre dels protagonistes de la seva proposta. No sabem quin és el secret d'Adalt, però aquest podria residir a la seva microfàbrica. «Tots tres som enginyers industrials, cadascun dins de la seva especialitat. Això vol dir que moltes coses les hem fet nosaltres. El control de la fàbrica, per exemple, ho ha fet Alberto, que treballa al sector nàutic. El que tenim aquí és un sistema de control per a iots adaptat a cerveses que ja voldrien moltes fàbriques més grans que la nostra».
Doncs que ho diguin a les cerveseres de Mesopotàmia.
