Marcar como preferit

Ca na Toneta

Plats amb sabor a paisatge

Gastronomia
Autor:
Joan Ramis Boscana
09.23.2022
La reputació de Ca na Toneta ve donada pel respecte que senten cap al paisatge. La cuina és un cant a les varietats mallorquines, als productes de proximitat que proporcionen pagesos i pescadors de l'illa. Maria Solivellas és la xef que porta la batuta a la cuina.

Caimari és un poble muntuós que no arriba als mil habitants, una localitat d'estètica rural que s'alça just a les faldes de la serra. Els carrers estan flanquejats per habitatges d'aparença i caràcter mallorquí. Cases amb frontis de pedra i porticons pintats d'un verd que conjunta amb les oliveres que clapegen el panorama. Els seus carrers són ascendents, i malgrat el pendent ens conviden a pujar perquè ens impacti l'airet de les muntanyes. Estem als peus de la Serra de Tramuntana, que ens dóna la benvinguda en allò que ja es podria considerar el seu vestíbul. Un exemple de l'hospitalitat mediterrània brindada per la pròpia natura. Aquesta classe de rebuda és la que també practiquen en una fonda com Ca na Toneta, que des de fa vint-i-sis anys dóna menjar i calor a qui vulgui acomodar-se a les cadires. Enfilem el carrer de s’Horitzó i trobem la seva entrada, que no pot ser més casolana. 

Passen pocs segons fins que Maria Solivellas ens obre la porta de l'establiment que regenta amb la seva germana Teresa. Són les sis de la tarda. Es percep una activitat lleugera. Personal que va i ve. Les taules s'estan disposant per al servei d'aquesta nit i la Maria ens condueix fins a la casa del costat, així el vostre equip podrà treballar en pau. Creuem el llindar. Ens fixem a les parets d'un domicili que acumula anys i encant. És la botiga del restaurant, les parets de la qual estan abarrotades d'ampolles de vi i peces de ceràmica. Travessem un passadís i sortim a una terrassa. Sota les flors d'una buguenvíl·lea, vam seure a una taula. «És que a les cases mediterrànies tot passa sempre al voltant d'una taula». Així arrenca el seu discurs Maria quan se li pregunta sobre l'essència de Ca na Toneta. «Nosaltres ens hem inventat una manera d'estar dins de l'hostaleria, que consisteix a preguntar què faries tu si rebessin algú a casa teva. Com donaries el millor que tens per compartir-ho». L'hospitalitat és l'ingredient principal de la gastronomia, un projecte amb més de cinc lustres al darrere que s'entén ja no com un negoci, sinó com una forma de vida.

«Vaig tornar a Mallorca després de deu anys i vaig assumir la insularitat com un desafiament.» 

El relat de la Maria reuneix un element que hem trobat en diverses visites: començar de nou. Després d'una etapa a Madrid dedicada a la producció musical, va mirar enrere per trobar-se de cara amb el restaurant familiar que la seva mare i la Teresa havien aixecat. Aleshores va adonar que la seva feina tenia data de caducitat. Volia donar sentit a la seva rutina. Sense cap tipus de formació ia partir d'una empenta autodidacta, va començar una cerca introspectiva de si mateixa a través de la cuina. «Vaig tornar a Mallorca després de deu anys i vaig assumir la insularitat com un desafiament. Els límits que proposa l'illa em van resultar atractius. Em va semblar un bon punt de partida per començar a treballar. Em vaig preguntar: què passaria si només utilitzo el que tinc al meu voltant?». 

L'austeritat es va presentar com la seva millor aliada per experimentar en un camp on no tenia experiència. De seguida va entendre que per aprendre s'havia de posar entre fogons, una activitat que va assaonar en tot moment amb jornades de lectura maratonianes. «Em passava el dia cuinant i llegint. Receptes, novel·les o antropologia. Qualsevol cosa vinculada a l'aliment». 

L'univers gastronòmic és summament expansiu, per això els confins de Mallorca suposessin per a Maria el agafador a què agafar-se. El que potser no esperava va ser que aquests límits passessin a ser tan interessants. Avui s'erigeixen com la pedra angular de la cuina. En aquesta fase d'iniciació, va adoptar una òptica que la va convertir en una intèrpret del paisatge. Va posar una lent d'augment sobre tot allò que l'envoltava per advertir-ne els matisos. «Em dedicava a passejar per l'illa, a parlar amb pagesos, a buscar productes i llavors. A més, em vaig posar a cuinar alhora que vaig muntar el meu propi hort ecològic. Això em va servir per entendre la connexió del meu nou ofici amb la terra». Maria Solivellas buscava un sentit per als seus dies, i la gastronomia li ho va concedir. Un coneixement d'enormes dimensions que afecta la salut, el territori i la identitat. Es va enamorar de la cuina a l'instant.

«És molt important el poder transformador que pot tenir un restaurant a la societat».

És cert que quan va decidir incorporar-se a l'equip, la fonda feia tres anys que estava oberta. Van ser la seva mare i la seva germana qui, sense recorregut previ a la professió però amb una arrelada cultura del gust, van transformar la casa de la seva tia Toneta en restaurant. Tot va passar després d'haver-se llegit Com a aigua per a xocolata, de Laura Esquivel. Els llibres una altra vegada com a motor. «Fa vint-i-sis anys era arriscat que una família sense experiència obrís un restaurant a Caimari. I a sobre jo em vaig posar a estudiar el receptari tradicional mallorquí quan la cuina de fusió estava eclosionant. Érem unes marcianes». No obstant això, el projecte va tenir una bona acollida des de la seva inauguració, i va adquirir una nova forma quan la seva mare va penjar el davantal perquè Maria prengués les regnes.    

Dobleguen les campanes de l'església del poble. La seva repicar rebota contra el cim de les muntanyes mentre la Maria ens parla dels seus descobriments. La seva saviesa no només la deu als llibres, sinó a tot allò absorbit de tant recórrer l'illa. A base de tafanejar, va reparar en la manera com vivien els nostres avantpassats, en com es relacionaven amb el medi. Aquí va abraçar l'ecologisme i l'economia circular, dos dels principals condiments amb què amaneix els seus plats. Un patrimoni de l'entorn rural de què procedim, i que amb el pas del temps es va perdent. «A Ca na Toneta intentem explicar qui som, on anem i d'on venim. És molt important el poder transformador que pot tenir un restaurant a la societat». 

La Maria ens acomiada al seu lloc de treball, que no és cap altre que la cuina on exerceix de xef. El sopar de cada nit se cenyeix a una estricta temporalitat: al producte que ofereixen els productors locals, figures per a ella claus a la societat; al gènere que li proporciona l'hort ecològic del restaurant, una guia que us permet experimentar amb varietats d'aquí. A Ca na Toneta la intenció és que els comensals sentin, sota l'emparrat de la terrassa o al menjador de pedra emblanquinada, aquesta reinterpretació de la cuina mallorquina. «Cal reivindicar la identitat en un món tan globalitzat. Cal conservar-la i fer que evolucioni».