Imaginem un nord-americà acostumat a cobrir les grans distàncies del seu país, algú fet a la multiculturalitat de la seva gent ia la varietat paisatgística de la seva geografia. Un personatge a qui pot la curiositat i que decideix ficar-se en un avió, creuar l'Atlàntic i aterrar per primera vegada a Mallorca. De seguida que pren terra repara en la idiosincràsia de l'illa: els costums de la població, l'olor de les receptes, la melodia dels càntics. Després d'afinar l'oïda per descodificar el dialecte local, aquest nord-americà aconsegueix memoritzar algunes frases que els autòctons, de tant en tant, pronuncien amb una cadència molt particular. Una tarda d'estiu que està amb els seus amics illencs, amb la calor apretant i la suor perlant el front, es posa dret i els pregunta: anam a fer un capfico? Això va ser el que van viure els integrants de M de Mallorca, una marca tèxtil que treballa amb materials sostenibles l'estampat del qual captura l'imaginari mallorquí. Aquesta pregunta va ser la catapulta que els va portar a provar sort.
Quan ens ho expliquen ens trobem al seu estudi, situat al carrer Julián Álvarez, a Palma. Aquí ens obren la porta Sònia Santandreu, Gabriel Palmer i Xisco Durán, tres talents del disseny gràfic i la il·lustració que compaginen les seves professions amb un amor desacomplexat cap a Mallorca. Quan Gabriel rememora aquest moment amb el seu amic nord-americà, se li il·lumina la cara. «Va deixar anar una píndola d'identitat que concentra el més íntim de nosaltres. Ho va dir amb un accent americà molt marcat. Aquí se'ns va encendre una espurna per intentar acostar, de manera lúdica, aquesta cultura als altres». El vehicle d'aprenentatge que van escollir per transmetre aquesta cultura a peninsulars i turistes és la moda, peces de vestir que serigrafien a partir d'il·lustracions i missatges que recullen allò típic de forma atípica. El cabal popular de Mallorca condensat en una firma de roba. Encara que ells, de manera brillantment encertada, prefereixen anomenar-lo emocionari.
És la Sònia qui ens explica l'origen d'aquest neologisme. "Es tracta d'un diccionari emocional que recull allò que ens envolta i que ens defineix". La seva explicació ens toca la creïlla. Un recorregut visual pels productes de M de Mallorca confirma el valor de les vostres paraules. Textos i dissenys que apel·len a jocs de la infància, a salutacions populars, a expressions que només coneixen els qui s'han criat entre els límits d'una illa amb caràcter propi. El seu objectiu és estendre aquest coneixement als qui ho desitgin. Xisco, però, ens explica com reacciona fins i tot el local que es veu reconegut als teixits. «Ara que hem estat a fires hem vist molt mallorquí a qui se li dibuixa un somriure al veure el nostre lloc. Són conceptes que hem utilitzat tota la vida plasmats a nivell gràfic amb una certa gràcia». Tal com ho veiem nosaltres, han posat la lupa sobre allò petit per donar-li una forma enginyosa i ja després, un cop confeccionat el producte, han pogut exhibir-ho.
«El futur és sostenible o no serà».
La tipologia de les seves creacions es divideix, de moment, en tres formats diferents: samarretes, dessuadores i bosses de mà, tots ells fabricats de manera artesanal, peça per peça. El paradigma al qual es van acollir per dissenyar les seves peces es basa en el disseny lent, un moviment que arrossega una força ecològica que, encara que lenta, avança de manera inexorable perquè «el futur és sostenible o no serà», diu Sònia. «Fins ara nosaltres ens havíem dedicat a vendre serveis. Per tant, la nostra feina mai no ens ha convertit en ens contaminants. Quan després ens plantegem fabricar un producte que es considera un bé de consum, tal com estem, vam decidir fer-ho bé». Fer-ho bé pot tenir moltes accepcions, però a M de Mallorca implica la utilització de cotó orgànic i també treballar amb tintes a l'aigua. D'altra banda, elaboren les creacions sota demanda. Això suposa que les grans produccions, aquelles que creen més residus per culpa de la generació d'excedents, no siguin una opció.
La criatura de M de Mallorca va començar a gestar-se al 2014, quan Gabriel i Xisco van realitzar un taller de serigrafia que, vist avui en retrospectiva, va tenir una importància crucial a l'hora d'entendre el moment que travessen. Després d'aquell curs, el cuquet de l'estampació va començar a picar-los. Les tècniques que van aprendre tenien com a finalitat la confecció d'algunes samarretes per a ús propi. Però una cosa va portar l'altra. Tant es van animar amb aquests primers tontejos que van acabar comprant-se una màquina que va estar força anys aparcada; la manca de temps i el seu elevat volum de treball com a dissenyadors van relegar aquesta adquisició en espera del projecte ideal. Gabriel ens explica que «es van ajuntar algunes coses com que ens encanta el disseny, viure a l´illa i la cultura d´aquí». Una veneració a Mallorca que els fa proclamar-se com roqueta lovers. Una passió en aquell moment una mica reprimida que, a causa de l'aturada provocada per la pandèmia, va trobar sortida. Així ho explica la Sònia: «el confinament ens va donar espai per reprendre activitats que s'havien quedat a mitges».
«Si als quatre primers mercats no haguéssim venut cap samarreta, potser no estaríem ni parlant».
Téntol, Uep, Dimoni Cucarell i alguns altres conceptes que tant commouen els illencs són els que apareixen a les peces de roba M de Mallorca. Per poder aconseguir els seus productes només cal entrar a la botiga en línia, però també es poden comprar a Estiu Concept Store, Biokalma, S’Arboçar Ecotenda, Just Sant Elm i Típic, ubicats en diferents coordenades de l'illa. Si fa uns mesos algú els hagués comentat que tants locals hi contactarien per comercialitzar els seus productes, potser no s'ho haurien cregut. Gabriel recorda el desconeixement amb què es van presentar al seu primer mercat, a Valldemossa: «vam anar amb molt poques samarretes i sense saber a qui li interessaria el que fèiem. Al final, s'hi va acostar tothom: locals, gent amb segona residència i estrangers». La franja d'edat del seu públic, per altra banda, és molt àmplia, ja que oscil·la entre els vint-i-cinc i els seixanta-cinc anys.
Es descriuen a si mateixos com un nadó naixent, uns nouvinguts amb un preciós camí per davant pavimentat amb un material molt concret: el de l'assaig i l'error. Segons Xisco, «si als quatre primers mercats no haguéssim venut cap samarreta, potser no estaríem ni parlant. Encara sort que a la gent li va agradar perquè això et dóna energies i forces per seguir». El progrés de M de Mallorca ve donat per les necessitats que satisfan al llarg d'aquest camí. En aquell primer mercat de Valldemossa, els estrangers que es van aproximar al seu lloc ho van fer amb mirada interrogativa. Quan preguntaven pel significat dels seus dissenys, els integrants de la flamant marca contestaven a partir d'una costella que s'havien preparat. Avui dia, aquesta explicació penja dels rucs que porten a les fires i també es pot descarregar gràcies al codi QR que està a cada embalatge. Detallistes fins a la medul·la, empàtics fins a dir prou. La resposta a totes aquestes explicacions, com no podia ser altrament, és sempre un somriure.
