La calor sufocant d’un migdia de juliol sembla alentir el ritme de feina al taller de 2 monos, al cor de Mallorca, però no l’atura. Esbossos, maquetes i prototips conviuen aquí amb la maquinària i els materials que fan tangibles les seves peces —úniques, a mida, atemporals—.
Asseguts a les seves pròpies creacions, la Nicoletta i l’Àlex, aquest tàndem que es va llençar a la piscina l’any 2010 després de dos anys de col·laboracions puntuals, reflexionen sobre el concepte que ha donat forma i sentit, des dels inicis, al projecte: l’ara omnipresent slow design.
«Jo venia de l’escultura amb metall i la Nicoletta de l’arquitectura, i vam decidir crear junts explorant les possibilitats creatives des d’una perspectiva slow design», explica l’Àlex, una mirada encara atípica en aquells anys que proposava «produir peces en contra de la lògica industrial, a escala humana i duradores, que no siguin d’usar i llençar». I la Nicoletta hi afegeix: «I atemporals, en el sentit que no segueixen una moda, una tendència, sinó que es produeixen en petites sèries limitades, sempre a mà i amb tècniques artesanals».
Interessats aleshores pel moviment slow food, van decidir traslladar aquesta filosofia a la seva feina perquè els clients poguessin conèixer com es produeixen les peces que donen forma a la seva llar i sota quins principis. En diuen pensar amb les mans, un procés que abasta tota la idea, des que germina fins que es produeix, de principi a fi, al taller.
El compromís va ser tal que, establerts en un antic molí de Campos, en aquell moment tenien el seu propi hort i intentaven ser el màxim d’autosuficients. Ara, fa més de tres anys que són a Sencelles, on continuen recuperant tècniques artesanals, construeixen les seves pròpies eines i col·laboren amb altres artesans. Al cap i a la fi, reconeixen, «el slow design s’ha fet durant segles».
«2 monos no podria haver nascut en cap altre lloc. Ser al camp, en plena natura, a prop de la platja, era molt inspirador per crear.»
Quinze anys després d’iniciar el seu camí, han aconseguit consolidar-se en un sector que, l’any 2010, tot just començava a existir.
«Les botigues tenien marques reconegudes, però els artesans venien a les fires», explica l’Àlex, que destaca iniciatives que han impulsat aquest canvi, com Made in Mallorca, que va portar l’obra de creatius illencs o establerts a l’illa fins al London Design Festival l’any 2018, amb l’objectiu de donar-los visibilitat.
Eren altres temps, que ara recorden amb humor. «La gent no acabava d’entendre què fèiem. Les botigues ens deien que no, les galeries ens deien que no, i els clients no ens entenien.» Tant va ser així, que van arribar a buscar una masia a Catalunya per establir-s’hi, però en trobar el molí a prop de Ses Covetes, van sentir que havien trobat el seu lloc —i aquest lloc era a Mallorca. «2 monos no podria haver nascut en cap altre lloc. Estar al camp, en plena natura, al costat de la platja, era molt inspirador per crear.»
«Allò bonic del que fem és la materialitat: poder triar, poder veure, poder tocar... el component emocional.»
Aquí, influïts pels colors primaris de la Bauhaus —això sí, tenyits pels matisos que ofereix el paisatge de l’illa—, han definit el seu propi estil, que anomenen eclèctic però fidel a la seva identitat. Un llenguatge que beu de la filosofia japonesa, dels mestres de la Bauhaus i del wabi-sabi; que persegueix la bellesa de la imperfecció i reivindica el valor de la petjada que només deixa allò fet a mà.
Les obres de 2 monos parlen amb un to poètic i qüestionen la distància entre l’artístic i el funcional. Take your seat, la seva última exposició a la galeria Pep Llabrés, n’és un bon exemple. «Et convidava a seure, a tocar les cadires, a sentir-les, a jugar-hi», explica la Nicoletta, una proposta impensable als seus inicis. «L’any 2010 ens vam presentar a un concurs amb una butaca i ens van dir que no era una peça artística, així que sí, hem vist molt de canvi.»
El que no ha canviat és el seu compromís amb la sostenibilitat, que els guia pel camí dels qui treballen a mida. Ja sigui en el desenvolupament de projectes integrals o en el disseny i readaptació de peces que acabaran convivint amb d’altres, a l’estudi no hi ha estoc: tot es fabrica sota comanda i és personalitzable. «Com que tenim un estil definit, intentem adaptar-lo a les exigències del client, però mantenint la nostra identitat, que és precisament per allò que ens contacten», reflexiona la Nicoletta.
Amb cinc membres a l’equip i una xarxa cada cop més àmplia de col·laboradors locals, 2 monos acaba d’assolir un nou repte: una de les seves cadires més emblemàtiques, Shibuia —que significa bellesa austera o crua— forma ja part del Museu del Disseny de Barcelona. Un èxit que assaboreixen amb els peus a terra, mentre miren cap a un futur al qual només demanen poder continuar treballant en projectes cada cop més creatius i arribar més lluny, sense perdre de vista que: «Allò que fa especial el que fem és la materialitat: poder triar, poder veure, poder tocar… el component emocional.» Després de tot, aquesta visió és la que dona nom a l’estudi. 2 monos neix d’aquesta idea: fer un pas enrere per poder avançar.
