Anna Lena Kortman treballa, metòdica, al seu local, meitat taller, meitat showroom. Fa poc que s'ha mudat aquí, a prop de la Plaça de les Columnes, després d'abandonar el seu espai anterior al nucli antic de Palma. Un lloc cèntric i acollidor, però que havia quedat petit a la fundadora de Festival Estudi. Amb ordre mil·limètric, les cordes i les estructures de fusta de les seves peces conviuen amb moodboards inspiradors que decoren les parets del nou estudi.
«Estudi Jaia és un projecte de disseny i artesania, un projecte molt personal. Una intenció de contribuir a l'artesania local i mantenir-la viva, i també un homenatge a les artesanes», comença explicant Kortman, que va començar a investigar i aprendre l'artesania del cordat poc després d'instal·lar-se a l'illa, motivada per «una fascinació pels patrons i les geometries atemporals».
El lli i la corda de cotó reciclat són la base del seu projecte, juntament amb la fusta –de freixe, roure i noguera– de les estructures, que produeix un fuster local. La seva màxima és que totes les fases i tots els materials siguin tan propers com sigui possible, encara que admet que en corderia ha estat difícil «perquè no volia fibres sintètiques, així que la import de la Península».
«Tot va començar com un hobby però, de mica en mica, va ser un procés orgànic d'aprenentatge i de fer-ho professional».
Formada a arquitectura d'interiors, cansada de llargues jornades laborals davant d'un ordinador a Los Angeles ia Berlín, Kortman va sentir que havia arribat el moment de treballar amb les mans cap al 2017. «La meva feina m'encantava, però ho havia de provar», assegura amb veu pausada. «Tot va començar com un hobby però, de mica en mica, va ser un procés orgànic d'aprenentatge i de fer-ho professional».
Al començament, treballava amb patrons geomètrics, però aviat va començar a dibuixar, a veure què passava, inspirada per tot allò que l'envolta i per les formes de la naturalesa. Amb allò que alimenta els seus sentits, segueix dibuixant croquis a mà i després valora què és possible i què no cal plasmar a través de la corda.
«Perquè l'artesania pugui sobreviure hi ha dos camins: seguir amb allò de sempre, que em sembla perfecte, o aportar la teva visió, en el meu cas, una estructura minimalista».
El resultat daquest procés creatiu és Puput, la seva col·lecció de tamborets i bancs -atemporals, mediterranis i d'estètica minimalista- que recupera l'artesania del cordat mallorquí que han practicat històricament dones artesanes -jaia, anciana en català, és un homenatge a elles-. «Molts mallorquins tenen una relació emocional amb les peces, perquè associen molts records».
Amb peces de diferents mides i un penjador de roba, la col·lecció investiga i proposa diferents geometries i colors, «forts o suaus, però amb un to natural», però Anna Lena també crea patrons per encàrrec a mida per a altres marques -instal·lacions, botigues, restaurants, hotels- en un exercici que difumina els límits entre l'arquitectura, l'artesania, el disseny i l'art.
Aquesta mirada i l'elegància dels seus dissenys l'han fet crear aliances amb marques illenques com la mítica fàbrica de calçats Lottusse, d'Inca, per a qui ha creat patrons inspirats en les façanes tradicionals de l'arquitectura mallorquina. Formes arquitectòniques que s'han plasmat en una col·lecció de sabates d'edició limitada a un projecte motivador que l'ha permès «treballar amb una empresa tradicional de l'illa, i veure com es produeix una sabata a la fàbrica, que és preciosa».
Una de les claus de l'èxit de Kortman, a més de la qualitat de la feina, és sens dubte l'equilibri que aconsegueix, perfecte, entre allò tradicional i allò actual. «Perquè l'artesania pugui sobreviure hi ha dos camins: seguir amb allò de sempre, que em sembla perfecte, o aportar la teva visió, en el meu cas, una estructura minimalista», reflexiona, entre peces a mig cordar i altres acabades, impol·lutes, bellíssimes. I potser aquesta és la qüestió: actualitzar l'artesania amb molt de respecte per contribuir a la seva pervivència.
