Contrabando

Tapes clandestines amb essència de Mallorca

Sortim de Contraban amb l'estómac feliç com qui surt del cinema després de veure una pel·lícula que no ha necessitat un argument rocambolesc per enganxar l'espectador.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Producte local i tapes per compartir defineixen la proposta de Contraban, un restaurant a Llucmajor al que ens apropem per sopar atrets per la seva carta, que reuneix platets imprescindibles de tota la vida -amanida, croquetes, seitons i anxoves, pebrots de Padró i banderilles-, tartars -de tonyina, de vedella i de salmó- i especialitats de la casa -alites de pollastre amb salsa BBQ, filet de porc amb sobrassada, entre altres exquisideses que no podem resistir-nos a tastar-.

Només arribar al carrer Jaume III de la localitat, a una hora força primerenca per al que un local considera sopar, detectem una terrasseta amb unes poques taules després d'un tancat de fusta. Vet aquí Contrabando, un espai ampli decorat amb motius curiosos que, precisament, fan honor al seu nom -i és que Llucmajor i el llevant mallorquí van ser la capital d'aquesta activitat il·lícita durant dècades després de la Guerra Civil espanyola-.

Només travessar el llindar, ens crida l'atenció la cuina, a la vista dels comensals i presidida per una barra on reposen cistelles de margalló plenes de fruites i verdures. Frescs i de temporada, els pebrots, els carbassons, les llimones i els tomàquets que esperen a ser cuinats ens semblen una estupenda carta de presentació.

Prenem seient a prop dels finestrals amb vistes al carrer i encarreguem dues copes de vi negre que aquí, sí o sí, se serveix de proximitat: Can Axartell, A la Cabana, Can Vidalet, Miquel Oliver, Can Coleto, Límit i Can Vegetal, entre molts altres -doncs el celler és extensíssim- dibuixen un mapa que recorre els cellers i els cellers més icònics de l'illa.

Mentre degustem el vi, anem a buscar un tàrtar de vedella trufada que ens serveixen amb dues llesques de pa amb oli d´oliva. Exquisit és poc: amb sorprenents tocs cítrics, que combinen en harmonia amb el sabor potent de la tòfona i la frescor de la vedella, el plat és perfecte per començar a seduir el nostre paladar.

Entusiasmats i expectants, continuem amb galtes de porc que arriben acompanyades de puré de moniato i una mini coca de patata. Cuinades amb salsa de vi negre, no necessitem ganivet per tallar-les, ja que cada mos es fon a la nostra boca. Amb ganes de barrejar els sabors i les textures -el menjar no és un joc, però qui va dir que no podia ser divertit?- disposem la carn sobre la coca, com si fos un panet, i gaudim de la dolçor que aporta la combinació de la coca i el moniato amb una carn deliciosa.

El colofó ​​a la nostra primera –però no la darrera– visita a Contrabando té encara més sabor local. Entre les postres casolanes que el personal ens suggereix tenim una clara preferència: una mousse de garrofa elaborada, és clar, amb garrofa de Joan, Es Garrover de Mallorca, un projecte amb arrels a Llucmajor que des del 2015 elabora productes gurmet -com infusions, cafè, torró o untable de garrofa- i farina d'aquest fruit que s'utilitza per crear postres com aquest. El punt final a aquest àpat arrodoneix tota l'experiència.

Sortim de Contraban amb l'estómac feliç com qui surt del cinema després de veure una pel·lícula que no ha necessitat un argument rocambolesc per enganxar l'espectador. Amb producte KM 0, passió per la gastronomia i el bon ambient que crea tot el personal que ens ha atès, Contrabando no requereix canvis de guió. És senzill però saborós. Aparentment fàcil però perfectament executat. Com les històries que ens enlluernen. Com el menjar que ens agrada descobrir, gaudir i compartir.