Llubí és un petit poble del Pla de Mallorca que transmet la serenitat pròpia del caràcter mediterrani. Aquí va recalar Araceli Iranzo a la recerca de nous horitzons en sintonia amb el procés vital que vivia. «Sóc de Saragossa, però vivia a Madrid i allà tenia una agència de publicitat», es presenta. «Amb la meva parella, vam decidir canviar de vida radicalment. Vam entendre que el que estàvem fent no era coherent amb allò que pensàvem».
Tots dos coneixien la més gran de les Balears perquè estiuejaven aquí, però tot i així el primer any es van dedicar «a conèixer Mallorca d'una altra manera». En aquesta exploració, Araceli va arribar a Capdepera i allà va conèixer la artesania de la llata, tot un art amb què es creen, sobretot, cistelles i barrets amb margalló trenat a l'illa. En descobrir en què consistia aquest procés, ho va saber: «és això». I així va emprendre la seva pròpia marca de cabassos, Mallorca antiga.
Les seves mestres van ser les madons de la llata, un grup de dones que van aprendre aquest art de les seves mares -i aquestes de les seves àvies-, i que ho han mantingut viu, compartint generosament la seva experiència i els seus coneixements, fins avui. Trenant en cercle i mirant-se als ulls, l'Araceli va aprendre que «es pot treballar duna altra manera. En comunitat i confiança. I jo venia de tot el contrari».
Immersa en un procés transformador, després de llançar Antic Mallorca i de tenir els seus dos fills, el 2018 Araceli va fundar la Escola de l’Art de Ses Madones de la Llata. N'havia après per ensenyar i això va fer. Amb l'ànim de «donar valor a la feina d'aquestes dones», van començar els cursos que aviat es van omplir de gent. Els comentaris? No podrien esser millors: "Venir aquí és el que necessito", "aquest és el millor dia de la setmana", "des que vinc estic de millor humor"... són algunes de les sensacions que els seus alumnes li transmetien i que avui ella recorda amb emoció.
«L'escola en línia ens permet arribar a més públic i mostrar que hi ha altres formes de vida, d'altres més sostenibles».
Tot i això, l'escola encara va anar un pas més enllà. «Coneixia molts altres artesans i pensem per què no inspirar més persones amb artesans i mestres?». Gràcies a aquesta encertada reflexió, el 2021 va néixer el projecte que avui visitem, L´Escola Artesana. Un lloc on es rendeix tribut a l'artesania contemporània, es recupera el valor del que es fa amb les mans (i amb cura), i es comparteixen valors com la sostenibilitat i la inclusivitat. Un espai on s'aprèn i, el més important, es gaudeix aprenent perquè aquí, explica Araceli, «creem productes sostenibles, però a més l'artesania ens connecta en un món digital que ens separa del que som».
Des que Antonella i Araceli van llançar els primers cursos -de llata i de teler-, l'escola no ha parat de créixer, presencialment i en format en línia. Els oficis de sempre i els materials locals són els protagonistes: encordat, brodat, metall, ebenisteria, joieria tèxtil… tot allò que tradicionalment s'ha cultivat amb temps i respecte té aquí cabuda per a un públic de perfil heterogeni que cerca des de «millorar» les seves habilitats fins «relaxar-se o fins i tot canviar de vida». En aquest canvi insisteix Araceli, segurament perquè ho ha experimentat en primera persona: «la part en línia ens permet arribar a més públic i mostrar que hi ha altres formes de vida, altres més sostenibles».
Des de tot arreu de Mallorca, Menorca, Eivissa i fins i tot Anglaterra o Alemanya; músics, arquitectes, dissenyadors i creatius són part de l'alumnat assidu a les classes de L'Escola Artesana, «però també gent que es dedica a altres àmbits i que hi té interès. També vénen funcionaris!», somriu aquesta emprenedora que no pot evitar encomanar el seu entusiasme per una manera de fer -i de viure- que no sempre s'ha valorat tant com ara. «És un bon moment per a l'artesania. Va estar molt de temps maltractada. Ara hi ha un repunt perquè encaixa amb els principis que es persegueixen, com ara la sostenibilitat, i, a més, hi ha més associacions i entitats que la impulsen. Per mi l'artesania ara és el nou luxe».
En aquesta revaloració del que es fa a mà, el temps i l'experiència són fonamentals, però hi ha un altre paper indiscutible: el de la dona. Abans d'emprendre Antic Mallorca, explica Araceli, «sempre havia estat en entorns molt masculins i quan vaig arribar aquí, en aquest entorn, tot era compartir i generositat». Per això, al començament, va planejar crear un espai dedicat a dones en risc d'exclusió, un «entorn sa en què, a través de l'artesania, en reforçaran l'autoestima». Tot i que la idea no va forjar per qüestions burocràtiques, l'Escola cada mes ofereix una beca a dones en situació de vulnerabilitat, en col·laboració amb Fundació Deixalles i la fundació IRES.
«No només ensenyem tècniques, ensenyem valors».
Amb vista al futur, Araceli i Antonella s'han proposat continuar ampliant el catàleg de cursos, tant presencial com en línia. De fet, recentment han llançat un curs de marroquineria i un altre de metall, i estan treballant en més idees que, de moment, no es poden desvetllar. Un altre objectiu del projecte, explica, és «evolucionar cap a una formació més continuada per a alumnes que volen aprofundir. És una responsabilitat que puguin continuar aprenent» i, per això, necessiten «fer camins més llargs».
Perquè aquesta nova època daurada de l'artesania no es quedi en una moda, per a Araceli és fonamental saber comunicar quant costa, en esforç i en temps, cada objecte que es crea de manera artesanal. I els seus cursos, és clar, «ajuden que la gent entengui el valor» de cada objecte fet a mà en un món del qual «venim d'aplaudir la baixa qualitat, usar i llençar».
De fet, el compromís de l'escola va molt més enllà de l'aprenentatge tècnic. «No només ensenyem tècniques, ensenyem valors», diu Araceli, que destaca també els llaços que es teixeixen entre persones creatives que comparteixen el seu temps i el seu talent als tallers: «d'aquí han sortit projectes entre alumnes, com el de Plana i una arquitecta, per exemple, quan es van posar a parlar sobre com la llana podia funcionar com a aïllant».
Aquí s'amaguen algunes de les claus més significatives d'aquest projecte -i la recompensa més gran per a les seves impulsores-: la seva capacitat d'unir les persones, de posar en valor la tradició i d'inspirar «noves maneres de viure». Si "en caminar es fa el camí", com va escriure Machado, ens alegra saber que aquí hi ha molt de recorregut i molt, encara, per recórrer. Fem que no sigui una moda.
