Tamara K. Lloyd-Cox intueix que pinta fins on li arriba la memòria. Ho fa amb expressivitat emocionant, patrons geomètrics i colors vibrants que donen forma a motius asiàtics -on penetren les arrels-, però també inspirada per la natura -el mar i la muntanya- de Mallorca, l'illa on va néixer i es va criar.
Casa seva, just al centre de Valldemossa, alberga les seves obres, que decoren les parets en una mena de museu domèstic i alegre, avantsala d'un estudi ubicat a la planta superior. Amb vista als carrerons més emblemàtics del poble, copats ara de turistes i curiosos, aquí s'expandeix la creativitat de Tamara en forma de dos projectes necessaris l'un per a l'altre: Tam de coco i The Coco Wear.
I és que, des de fa uns anys ja, Tamara trasllada les seves il·lustracions al tèxtil en un exercici jovial i desenfadat, però executat amb un gust excel·lent, perquè pintar és la seva manera d'expressar-se i relaxar-se. «Vaig estudiar disseny de moda a Barcelona i vaig voler ser dissenyadora fins que vaig trobar el món del estampat, que em permetia unir les meves dues passions: l'art i la moda».
«Sempre m'escapo de l'hivern, necessito molt el sol i volia fer peces de roba per a aquesta època».
De la trobada entre dues predileccions que estima, tots dos projectes van néixer alhora quan la artista va descobrir que, encara que a priori dibuixava per a ella, podia aplicar al tèxtil les seves pintures. «Estava tan obsessionada a poder aplicar els dibuixos en paper i en tèxtil que vaig començar a indagar en formes, símbols i elements», explica, mentre intenta posar paraules al seu estil, la seva estètica, que té molt a veure amb el pare. Sempre li havia donat suport, se sincera, per la qual cosa al dibuix va trobar una manera d'expressar, després de la seva mort, l'agraïment que sentia, i d'honrar la seva figura «com si fos un diari personal».
Al començament, la mare i la parella de Tamara eren els únics afortunats que tenien accés a la seva obra, però deixant-la entreveure, a poc a poc, en xarxes socials, va començar a rebre afalacs i aviat va arribar la seva primera exposició. Era una sèrie inspirada en la massificació turística, però des d'una visió graciosa, potser una mica irònica, que es va vendre íntegrament. El camí, doncs, es va fer més clar que mai.
Sols, tigres i elements marins protagonitzen els dibuixos de Tam de coco i les peces de The Coco Wear, peces eminentment estiuenques que obeeixen a l'essència d'algú que fuig del fred per naturalesa. «Sempre m'escapo de l'hivern, necessito molt el sol i volia fer peces de roba per a aquesta època».
«El slow fashion interessa cada dia més gent, sobretot quan se sap què hi ha al darrere. Hi ha un canvi».
Joves, fresques i atemporals, les peces de roba es confeccionen en tallers a Espanya amb els quals Tamara manté una estreta relació i treballa mà a mà, i els materials escollits són sempre orgànics, una decisió coherent amb la seva forma d'entendre la moda que, reconeix, va passar durant molt de temps de l'amor a l'odi, incapaç de combregar amb el calendari frenètic que professa moda ràpida. Una aposta, la seva, que creu és cada cop més popular. «El moda lenta interessa cada dia més gent, sobretot quan se sap què hi ha darrere. Hi ha un canvi», afirma convençuda.
Tot i que va néixer a Santa Ponça, Tamara ha viscut a diverses ciutats des que va marxar a Barcelona a cursar els seus estudis universitaris. Tot i això, la seva connexió amb l'illa sempre ha estat intensa i palpable. «Vaig estar dotze anys sense viure aquí, però necessitava agafar un vol i tornar-hi. Escapar de la ciutat». Ara, establerta en un dels pobles més bells de la Serra de Tramuntana, s'ha aliat amb els seus veïns de Barba de flors en l'obertura d'un nou local, «un espai on prendre te d’especialitat i poder adquirir peces de roba i peces d'art». A més, en els darrers mesos, ha estat treballant juntament amb Suite 13 LAB i Mariacastanya en projectes que, sense desvetllar encara cap detall, veuran la llum el 2025.
Encara que la seva mirada és una mica tímida i la seva posse, discreta, Tamara aconsegueix transmetre la seva passió quan parla del futur, que albira «fent el que li agrada fer: pintar i seguir amb la moda, apostar pel meu. Ser cap de mi mateixa». Un ànsia de llibertat que encomanen les seves il·lustracions i les seves peces gràcies a una abraçada -entusiasta i colorista- entre l'art i la moda. Tant de bo continuï sent així per molts estius més.
