El secret del gra –ara mudarà de pell i es dirà Farines Bellver Ric- és una petita empresa familiar de producció ecològica que cultiva cereals ancestrals. Aquesta és, potser, la definició més senzilla que hem aconseguit extreure per al projecte de Stéphane Carayon, però som conscients que no abasta -ni de lluny- tot allò que suposa la feina, la història i els valors d'aquesta proposta que va néixer fa nou anys a les terres de l'avi d'aquest amant de la terra, meitat francès, meitat mallorquí.
La història de Farines Belver Ric comença amb anys de viatges i molt de temps invertit a treballar, conèixer i tocar amb les mans les diferents terres que conformen el planeta. D'Austràlia a Amèrica; de la selva amazònica fins a Àsia. Amb la motxilla carregada d'aprenentatges, Stéphane va tornar a Europa i, captivat pel coneixement adquirit, es va formar a una escola agrícola francesa. Aquí, a Mallorca, la terra de la seva mare, va conèixer Silvia, la seva actual parella, i tots dos van emprendre el repte de reconvertir les finques familiars en ecològiques i de comprar, un temps després, Bellver Ric a Sant Llorenç.
En aquests camps del llevant mallorquí, Silvia s'encarrega del hort i els fruiters, i Stéphane del gra i les farines amb un objectiu senzill i clar que ell expressa amb sàvies paraules: «el que fem és cuidar la terra de forma sana amb agricultura ecològica i després alimentar les persones. Aportar, al desordre global en què estem, una solució local».
«Les llavors són nòmades, com els humans, però si es mantenen és que tenen propietats interessants per fer-ho».
Un propòsit noble, sens dubte, que com assegura Stéphane, li permet «mantenir els peus a terra, però la mirada oberta» i que va arribar a ell per diferents vies: d'una banda, el temps que va passar a l'Amazones i el que allà va aprendre de la comunitat indígena, reconeix, li va fer canviar la mentalitat sobre com ens relacionem amb lentorn. De l'altra, un projecte inspirador, capitanejat per francesos i italians, que va néixer el 2000 i va replicar la xarxa de llavors de Síria -bressol del cereal- a Europa. Aquests agricultors i científics, ens explica, «han estat investigant per què les farines són refinades i per què ens costa tant pair el pa, per exemple, amb l'objectiu de proposar una mirada diferent de la de la indústria i buscar una alternativa».
A la recerca d'aquesta altra manera de fer, a Bellver Ric treballen amb llavors no híbrides com la xeixa, el camut, el senatore cappelli i les tres famílies de espelta (la monococum, la dicoccum i la de gra gran, la triticum spelta). Llavors que van i vénen i no són de cap lloc i alhora són de tot arreu si aconsegueixen aconseguir l'enclavament perquè, com explica Stéphane, «les llavors són nòmades, com els humans, però s'adapten al clima. Si una llavor es manté és que té propietats interessants per fer-ho».
Mentre parlem de forma distesa i escoltem absorts, apareix el Pere, un amic de l'Stephane amb qui comparteix «temps i energia», doncs, ens expliquen, les vaques de Pere pasturen a les terres de El secret del gra i netegen les herbes alhora que deixen adob i nodreixen la terra. Tot un exemple de col·laboració i circularitat. Això que tant ens agrada.
Els grans de Stéphane -i les seves farines- ja han arribat, segons els seus càlculs, a 200.000 persones ia tots els punts cardinals de l'illa ja que, entre d'altres, treballa amb restaurants de renom com Béns d’Avall (Sóller), Santi Taura (Palma i Pollença) i Fontsanta Hotel (Colònia de Sant Jordi), i col·labora amb fleques com Uco, Bordoy Microbakery o Forn de Barri.
«Qui té el poder és el consumidor, que pot escollir entre comprar un pa amb farina dolenta o un pa fet per un artesà».
No obstant això, més enllà del treball i del sentit de la productivitat, Stéphane entén el seu rol al camp com el que intervé entre el sòl i el consumidor perquè aquest últim connecteu amb la terra. És per això que sempre es mostra obert que els seus clients acudeixin a la finca, vegin com es processa el gra al molí i sàpiguen d'on vénen les quaranta tones de farina que produeix en un any. «Busco la transparència i vull que qui em compra pugui veure tota la cadena», afirma amb honestedat.
A aquesta cadena aviat se li unirà una altra baula: l'elaboració de pa és el proper objectiu de Carayon, que reflexiona sobre l'auge de noves fleques artesanes a l'illa: «encara que no hi ha pa pagès encara, cada cop hi ha més pa artesanal de forners conscients que treballen amb els productors i les seves farines», el que ja és un pas important per a un canvi de paradigma necessari. Per seguir per aquest sender, el de «una alimentació sana i un futur viable per als nostres fills», a ulls d'aquest productor, fariner i futur forner, «hem de treballar de forma sana amb la terra i treure la química, a poc a poc».
És hora de mirar al futur i el futur és a les nostres mans -mai millor dit- perquè, per a Stéphane, «el canvi més gran el pots provocar amb la targeta de crèdit». Segurament és cert: si és qüestió d'elecció, ningú no tria tantes vegades al dia com el que compra. «Qui té el poder és el consumidor, que pot escollir entre comprar un pa amb farina dolenta o un pa fet per un artesà». No hi podem estar més d'acord. Ens comprometem a formar part del canvi.
