Moltes vegades no en som conscients, però tot al nostre voltant en deixa sempre una empremta, per bé o fins i tot, de vegades, per mal, al nostre interior: on hem crescut, la nostra infància, els estudis o simplement un color. És una cosa que hi és. És el cas de Balbina, que va créixer al si d'una família on entenien que allò artesanal era una condició indispensable a l'hora d'elaborar i crear. Alguna cosa lògica, per altra banda, tenint en compte que el seu pare era fuster i la seva mare aficionada a la ceràmica.
Això el portaria a estudiar Belles Arts a Barcelona, on va tenir loportunitat de poder adquirir nocions bàsiques d'escultura i modelat. Es va especialitzar en fotografia, vídeo i màrqueting. La primera empresa es dedicava al disseny gràfic, web i xarxes socials. Anys més tard, s'embarcaria en un altre projecte empresarial, radicalment diferent: venda en línia de mobles nòrdics.
Seria llavors on començaria a adonar-se que necessita alguna cosa més, sentia la necessitat de crear alguna cosa. Volia i necessitava tornar a connectar amb si mateixa. Sense adonar-se'n, havia creat una bombolla digital que la mantenia apartada i desconnectada de tot.
Mentre seguia donant voltes al cap de cap on havia de dirigir la seva vida professional en aquell moment, va decidir anar a visitar la seva mare, ja que recordava que un temps enrere ella utilitzava la ceràmica per desconnectar i donar curs al seu costat més artístic. Només començar a modelar ho va saber, això era el que necessitava. «El mateix dia que vaig provar el torn de la meva mare, me'l vaig endur a casa». També s'emportaria el forn i tots els materials que tenia la seva mare en aquell moment.
«Si a mi m'agradava el resultat, segur que hi ha algú a qui també li poden agradar».
Amb prou feines les nocions bàsiques que havia adquirit durant la carrera, va començar a elaborar peces. Unes làmpades per a casa va ser el primer que va modelar. Contenta amb el resultat final, va pensar: «si a mi m'agradava el resultat, segur que hi ha algú a qui també li poden agradar». Va crear la seva marca, Bal Ceràmica, i va començar a produir per als altres. Aviat arribarien les primeres comandes.
Un d'aquells primers projectes li va suposar un interessant repte personal. Les peces que li havien demanat tenien unes formes molt característiques i ella, aleshores, no havia fet res semblant. Després d'intentar-ho de diverses maneres, va descobrir que la millor manera per elaborar-les era mitjançant l'ús de motlles. Però és clar, no tenia els coneixements necessaris en aquell moment. Però no va suposar cap impediment per a ella. Es va apuntar a un curs a Barcelona per poder aprendre i avui dia, al costat del torn i la tècnica dels xurros, són les tres formes de producció que utilitza.
A més del seu mètode de creació, des d'un primer moment tenia clar com serien les peces. Les seves obres són minimalistes, fetes de materials honestos (gres, porcellana i fang), amb prou feines sense esmalt, amb l'ús de colors neutres o mat. Si n'observem les creacions, el color predominant és el blau. I té un perquè: aquest color, ens explica, recorda a Mallorca.
«Cada vegada més gent valora i aprecia allò artesanal».
No només és el color el que l'inspira d'aquesta illa preciosa, també ho fa amb la matèria primera. Ens sorprèn amb dos projectes: el primer, on fusiona el fang amb la llata- també conegut com margalló-, material que s'usa per a l'elaboració de cistelles, barrets o catifes. I ho fa, ens diu, perquè la ceràmica és més freda i li agrada el contrast i l'aportació que aconsegueix amb la fibra dels vegetals. En un futur, us agradaria incorporar altres materials, com, per exemple, la fusta.
El segon, és simplement meravellós. Un dia, mentre passejava pels voltants de Lloseta, va decidir agafar el fang del sòl i el va usar per crear una nova col·lecció. I és que la vida als pobles, els seus ritmes més pausats, aquesta connexió més gran amb la gent, la tranquil·litat i l'aire més net que es respira, són font inesgotable d'inspiració. Des de llavors, sempre que viatja a diferents llocs, agafa una mostra del terra i la processa per veure si seria possible utilitzar-lo.
Totes aquestes peces es poden comprar a través de la pàgina web. Però també podem adquirir-les a través de les diferents botigues amb què col·labora, com, per exemple: Artiste Taller, Just Sant Elm el Rialto Living. Al principi, a més de fer encàrrecs per a aquestes i altres empreses, qui més comprava les peces eren estrangers. Però a poc a poc, reconeix, «cada vegada més gent valora i aprecia allò artesanal». I no només pel boom que està vivint d'un temps ençà la ceràmica, sinó perquè cada cop som més conscients de la importància de donar suport a projectes locals, no només per les persones que en formen part, sinó perquè serveix d'impuls al teixit social i econòmic del territori i també donem a conèixer la cultura i la artesania de la nostra estimada illa.
