Naan

Menjar de carrer amb tints internacionals

El Naan és un establiment que associa la seva ànima a un lloc de menjar de carrer, un local que es va donar a conèixer el 2016.

Autor: Joan Ramis Boscana

Avui pugem per avenida Argentina a la caça d'un propòsit molt concret que és la tònica habitual a la nostra rutina: busquem un lloc on menjar. Es tracta d'un dels nostres passatemps, una pràctica que no abandonarem perquè necessitem omplir la panxa amb els tresors gastronòmics que Palma ofereix. No podem evitar assentir amb satisfacció quan passem per davant del Brox o de Vegan Bistró, dos llocs que ja hem visitat perquè les seves especialitats ens deixin atordits. Si fos l'hora del brunch, potser ens dirigiríem a El Gosset per engolir uns ous benedictes. I si els nostres desitjos projectessin la imatge d'una quesadilla, entraríem directes a L'Aquanauta. Però avui els nostres passos han torçat per carrer Caro perquè el Naan es reveli com el lloc a descobrir. Ens agrada furgar a terra de Santa Catalina perquè el barri ens desvetlli aquests secrets, tan allunyats de la seva oferta arquetípica.

Abans d'entrar a l'establiment, posem els ulls en unes banderes de pregària tibetanes agitades per l'aire, esteses a la part exterior de la finestra. Ens ho prenem com un avís del que ens trobarem al si del restaurant. El Naan és un establiment que associa la seva ànima a la d'un lloc de menjar de carrer, un local que es va donar a conèixer el 2016 i la cuina del qual està liderada pel xef Nicolas Malenchini. La seva contrastada experiència al Tahini el Duc el van animar a llançar-se a la piscina. El resultat ha estat el que la nostra mirada registra amb gana i curiositat: terra de fusta, taules altes i tons turquesa que ens recorden al mar de Mallorca, encara que la seva cuina ens mana a terres distants per assaborir el menjar de carrer que trobaríem al Japó, Perú, Brasil i altres països on només arribaríem amb vols transoceànics.

Què el Naan es trobi a Palma és una sort, ja que apropa a la nostra taula alguns plats d'un exotisme a què seria difícil accedir-hi des de l'illa. Seiem en un raconet prop d'una finestra, observem la seva carta i veiem com està estructurada: tenen uns entrants que han anomenat com mossegades on poden gaudir-ne unes pakoras, una ració de babaganoush o un tiradet de peix molt de compte. Després passen a una altra secció composta per unes tapes de pastís de càmera, pollastre cruixent yakitori o uns anticutxos de vedella que ens sumin en uns deliciosos dubtes. Ja per finalitzar, la seva proposta passa per uns clàssics naan i uns nocions bàsiques d'alimentació entre els que hi ha un ramen, unes costelles, un rotllo de llagosta i fins i tot una hamburguesa, només per esmentar-ne alguns. No hem inclòs tots els vostres plats en aquest llistat per no empatxar la lectura, però les opcions d'aquesta carta són múltiples.

Després de comunicar la nostra elecció a la cambrera, ens fixem que l'interior del restaurant està semibuit perquè la seva activitat es concentra a la nit, amb un públic que es reparteix al cinquanta per cent entre una clientela autòctona i una altra meitat estrangera. Agraïm la calma que ara governa l'establiment entre les guitarres de The Doors i la veu de David Bowie, el fil musical que posa el Naan mentre ens serveixen una amanida kimchee. Ens la serveixen en un bonic bol de ceràmica. Com si fos un escàner, el nostre paladar intenta captar tots els matisos d'una creació d'origen coreà. Ens abonaríem a la sensació juganera i confosa que la ceba, la col i els bolets merda li confereixen a aquesta creació, una festa on s'apunten la carn de porc i els anacards. Una col·lisió de textures on també hi cap la poma verda, ia la qual s'emmotlla perfectament el nostre plaer.

Deixem reposar la forquilla al bol quan, de sobte, es materialitza davant nostre el sandvitx de peix cruixent que posarà el colofó ​​a aquest àpat. Aquest aparell té més fatxa d'hamburguesa que d'una altra cosa, però és cert que mai no n'havíem vist una de igual. Clavem les nostres dents en un brioix d'oli d'oliva i llavors sota el qual descansa un filet de corbina. Si no havíem conegut mai una hamburguesa així, el seu sabor també es col·loca en un terreny inexplorat per les nostres papil·les gustatives. El sabor mantegós de la corbina no desentona per res amb l'enciam, el cogombre i la ceba. No sabríem identificar del tot les salses amb què han acompanyat aquest plat, però ens alegrem haver-ho apostat tot per la suculència d'un sandvitx que ens sap a paradís.

Mentre ens netegem les mans amb unes tovalloletes que ens han facilitat, pensem en una nit per sopar al Naan en el seu horari d'esplendor. Aquest lloc és un meravellós encert.