L'Escrivania

Festí gastronòmic

Els seus plats acullen el sabor del Mediterrani i transmeten aquesta frescor humil de les receptes que s'atreveixen a jugar sense pretendre ser una cosa diferent del que són. Humils, però originals; amb sentit comú, però amb empenta.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

L'edifici que acull L’Escrivània ha tingut moltes vides: custodiant la plaça de Porreres, l'espai va ser l’ajuntament de la localitat durant quatre segles, un mercat i fins i tot una presó. Ara és un restaurant que aposta pel producte de temporada i elabora els menús setmanals segons l'oferta del mercat. Entre la pedra original de les seves parets -que es va rescatar després d'una reforma- i anar i venir de locals i visitants, aquí se celebra una festa gastronòmica que nosaltres estem desitjant descobrir.

És dijous i la façana de L’Escrivània -que narra part de la història que espera- ens rep amb una aparent calma de dia feiner en un poble que sempre respira animat. Només entrar, una de les cambreres ens acompanya fins a la nostra taula, enganxada a la vidriera, entre cadires de fusta, taules llitera vestides amb roba de llengües i un llarg sofà vermelló, als peus d'un petit altell amb unes poques taules.

Després del vidre d'una gran vitrina, llueixen les ampolles de vins mallorquins que coneixem bé: els porrerencs Trispol i Sincronia, de Mesquida Mora, i Origen, de Blanca Terra, però no són els únics vins illencs: Can Verdura, 15 Mil gotes i Can Feliu fan companyia a la resta. Resulta gairebé obligatori demanar-nos una copa, així que complim el nostre deure.

Fem una ullada a la carta de temporada -aquí canvia al ritme que dicta la natura- que traspua producte local amb propostes amb un ingredient estrella: l'albercoc. Fruita emblemàtica de la localitat, descobrim que L’Escrivania té un germà, Can Parrí, que produeix productes elaborats amb aquesta delícia tan mediterrània: albercocs secs, albercocs amb xocolata, licor d'albercoc… que, per descomptat, es poden comprar al restaurant.

El menú setmanal -en versió mitjana o completa- no té res a envejar a la carta: consta de set apetitoses propostes i tres postres a triar. Després de sospesar-ho, vam decidir apostar pels rotllets de primavera amb salsa casolana d'albercoc -per descomptat- i una amanida amb paquets de pasta tall farcits de formatge blau i melmelada de pruna. Entrants amb sabor afruitat, ric i original, que ens dibuixen un somriure.

L'elecció del plat principal és més costosa, però finalment resolem encarregar un arròs amb samfaina de verdures i tofu en tempura, i una ració de raviolis de salmó amb espinacs i panses.

L'arròs és saborós i melós, i el toc cruixent del tofu en tempura crea un contrast de textures molt interessant. Per la seva banda, el salmó dels raviolis, riquíssims, comparteix protagonisme amb la salsa, que dóna molta personalitat a un plat amb ingredients aparentment senzills, però cuinats amb sensibilitat i alguna dosi d'enginy.

Les postres del dia es presenten com una ineludible temptació davant del nostre paladar. Tots són casolans, així que en demanem dos per compartir: el flam de coco -emplatat amb mestratge- té molt bona pinta, però el seu sabor encara és millor. La crema cremada -o crema catalana- també és un èxit: la textura de la capa de caramel que recobreix és, possiblement, una de les més ben aconseguides que hem provat en molt de temps.

L’Escrivània és un dels restaurants que celebren la gastronomia: exalcen el producte de temporada, revitalitzen ingredients senzills, celebren l'elaboració casolana. Els seus plats alberguen el sabor del Mediterrani i transmeten aquesta frescor humil de les receptes que s'atreveixen a jugar sense pretendre ser una cosa diferent del que són. Humils, però originals; amb sentit comú, però amb arpa. Per això entenem que quan arriba l'hora del cafè, el local està ple. És difícil no gaudir aquí perquè aquesta cuina et fa sentir que ets a casa. Tornarem.