Es Taller

De Valldemossa al món

Un amant dels tacs sap que ha trobat una bona elaboració quan els sucs s'entremesclen en harmonia i la salsa s'escorre entre els dits mentre els vas rosegant.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Aquesta és la història de com un antic taller mecànic convertit en un restaurant des del 2018 es converteix en una grata i deliciosa casualitat. Perquè sí, arribem fins És Taller a Valldemossa per coses del destí i, ja ho avancem, ens anem enamorats -dels seus plats, del seu local i de l'ambient que aquí es respira-.

El menjador des Taller, diàfan i obert, transmet cert aire industrial gràcies als mobles reutilitzats i al terra de ciment, que conviuen amb l'antiga cartelleria del taller -tancat per jubilació-. Passat i present, i la llum, que entra pels finestrals que donen al hort del propi restaurant, conformen l'escenari.

Quan arribem, Es Taller està ple de locals i forans, però aconseguim una taula al costat de la finestra, des d'on contemplem l'hort del restaurant i en gaudim d'unes precioses vistes a la muntanya. Fem un ull al nostre voltant ia la barra detectem dues marques Made in Mallorca que coneixem bé: la cervesera Adalt i la clàssica entre les clàssiques marca de refrescos Puig.

Només escrutar la carta intuïm que als fogons des Taller es combina producte local amb tradicions culinàries ben llunyanes, ja que l'ametlla, la sobrassada, les figues i el xai mallorquí conviuen amb curri de Sri Lanka, amanida de papaia i la causa peruana de tàrtar de tonyina. Aquest assemblatge arriba fins a la carta de vins, entre els quals trobem propostes d'aquí -com els negres de Son Crespí i Soca Rel- que cohabiten amb riojas, riberes i fins i tot un vi argentí, Catena Paraje Altamira 2020.

Encarreguem una copa de vi blanc mallorquí, una sempre refrescant Puig de llima llimona i aigua mentre decidim la comanda. A la cuina des Taller, capitanejada pel xef argentí Nicolás Gago Aubert, trobem tapes per picotejar i compartir, i racions individuals -moltes d'elles, amb opció vegana i vegetariana-. Resolem tastar una mica de tot (quina millor manera de descobrir un restaurant?) i creem la nostra pròpia selecció de platets.

Les croquetes de sobrassada, figues i melmelada de tomàquet, amb un sabor casolà d'escàndol, ens sorprenen per la beixamel -molt molt fina- i el cruixent de l'arrebossat. Comencem bé. A continuació, tastem el curri thai d'ànec cruixent, banyat en llet de coco i acompanyat de verdures i arròs basmati. L'ànec es desfà en punxar amb la forquilla la capa de la pell, deixant veure el color fosc característic de la carn d'aquesta au i el primer mos ens transporta de seguida al sud-est asiàtic.

Gairebé sense temps d'agafar un vol de tornada, marxem fins a Mèxic: és el moment dels daus de Tajín de xai mallorquí amb cebetes enxilades, crema àcida i coriandre. Uns tacs generosos, farcits d'una tremenda carn metxada de xai. Un amant dels tacs sap que ha trobat una bona elaboració quan els sucs s'entremesclen en harmonia i la salsa s'escorre entre els dits mentre els vas rosegant. I així ens passa! Una delícia.

L'últim trajecte ens porta de tornada a l'illa: un generós tros de porcella mallorquina desossada servida sobre un llit d'arròs melós de bolets i carxofes. Tendra i saborosa, amb arròs cuinat al punt just, es desfà a la nostra boca i ens recorda com sap el producte local, el producte d'aquí.

L'aterratge té forma de tarteta casolana i sap a ricota i xocolata blanca, mel i nous. Una opció dolça i deliciosa que posa el punt final a una experiència inesperada que ha resultat ser un viatge amb ingredients d'aquí i d'allà cuinats amb mim e intel·ligència. Ja saben què diuen: les casualitats no existeixen.