A Natàlia Tyrer el dan «una mica de por les agulles», una cosa sorprenent si tenim en compte que parlem d?una artista que va començar a tatuar als dinou anys. Tot va començar, ens explica mentre xerrem tranquil·lament al seu estudi de Palma, quan la seva parella d'aquell llavors va deixar que practiqués sobre el seu cos. «Ell portava molts tatuatges i no li feia res si feia algun desastre», confessa somrient. El cuquet per l'art, però, venia de molt abans: de nena ja dibuixava en quaderns, d'adolescent es va endinsar al grafit amb els seus amics i després va provar amb l'acrílic i l'oli. Sempre va estar experimentant i aprenent de forma autodidacta fins que, en acabar el batxillerat, va començar a cursar il·lustració.
Als dos anys, però, va deixar la carrera i es va traslladar a Barcelona per estudiar Arts aplicades al mur a Escola Massana i, mentre treballava de cambrera de nit per costejar-se la vida a la capital catalana, un amic li va presentar uns tatuadors. Aleshores, per primera vegada, la professionalització va començar a presentar-se com una possibilitat seriosa. Va estar al seu estudi durant un any i, com reconeix, «amb ells vaig aprendre de debò, perquè fins ara ningú m'havia ensenyat».
«Quan tatuo amb dotwork entr a un estat meditatiu».
En acabar la seva etapa d'estudiant, Natalia va viatjar pel món una llarga temporada ia Austràlia, relata, va trobar «un estudi molt professional, em vaig quedar un any i mig allà i vaig entendre que m'hi volia dedicar». Així va ser. De tornada a Mallorca, es va instal·lar a l'illa i va trobar feina per compte aliè, però tenia clar que era una cosa temporal, doncs «volia el meu propi negoci. El meu somni era treballar sola, sense caps, i vaig trobar aquest local a prop de casa». Fa just sis anys es va atrevir a fer el pas i va muntar l'estudi en què treballa des de llavors al carrer Bartomeu Rosselló Porcel.
Els «nervis, el vertigen i la gran responsabilitat» que sentia quan va començar, com diu Natalia, «per amor a l'art» als 19 anys s'han transformat en un talent que captiva els amants dels tatuatges pel seu estil, que defineix com a ornamental i que beu d'influències orientals i tibetanes. Les seves il·lustracions que grava a la pell segueixen l'estil dotwork o puntile, que consisteix a fer punts sobre dissenys geomètrics, més o menys intensos, de manera que crea un potent efecte visual. Una manera de treballar que exigeix la màxima concentració i que, explica Natalia, «et fa entrar en un estat meditatiu».
«Per mi és increïble pensar que estàs fent alguna cosa per a tota la vida per a aquesta persona i veure que està satisfeta».
Abans de posar-se a treballar amb les agulles, però, hi ha una altra fase prèvia, més creativa, en què Natalia dibuixa el tatuatge. En el mateix estudi, de fet, compta amb una habitació on pinta i s'inspira perquè, com reconeix, un tatuatge comença molt abans de plasmar-lo i depèn de la part fonamental: el client que hi confia. «Alguns vénen amb les idees molt clares, altres vénen amb la ment molt oberta i em donen via lliure per crear», explica sobre un perfil de públic que ha anat canviant aquests sis anys: «al principi venien, sobretot, dones entre 30 i 45 anys, però ara cada vegada vénen més homes». En acabar, és clar, és el moment de rebre el feedback de qui s'ha posat a les mans, un instant clau per a Tyrer perquè, explica, «per a mi és increïble pensar que estàs fent alguna cosa per a tota la vida per a aquesta persona i veure que està satisfeta».
Tot i que el tatuatge se li dóna extraordinàriament bé i és el medi artístic al qual dedica la seva vida laboral, l'art forma part del mode de vida de Natalia Tyrer en totes les formes. «Estic tot el dia pintant. Fins i tot entre tatuatge i tatuatge, pinto». Fugint de les etiquetes, Tyrer experimenta i no vol encasellar-se, cosa que demostra la recent exposició en què ha participat, Diálogo, juntament amb l'escultor madrileny Santiago Villanueva a la Galeria d'Art 2Q, a Palma, amb una obra que va començar a crear fa tres anys i en què totes les peces estan connectades entre si.
Crear, crear, crear. Aquesta és la passió de Natalia Tyrer, que ha il·lustrat la portada de l'últim llibre de Íñigo Gibernau, planeja futures exposicions (sobrevola, durant la nostra xerrada, una possible mostra a Tòquio) i fins i tot, s'auto tatua. Perquè algú que respira art a dojo, com ella, és capaç de crear obres increïbles en qualsevol llenç, fins i tot a la pell.
