El sol banya el pati de l'Estudi General Lul·lià un matí qualsevol de setembre. Miguel Eek, assegut en una de les taules de la cafeteria, intenta definir un festival peculiar per la seva proposta, però que sembla imprescindible en un context volàtil. «MajorDocs és un festival de cinema documental a Mallorca que es fonamenta en tres pilars: els autors, la lentitud -proporcionar una experiència de cinema sense contraprogramació, a l'aire lliure on veure pel·lícules, parlar de les pel·lícules i tenir una relació estreta amb els autors i, finalment, els autors, posar els autors al centre, no dedicar-nos a la part més industrial i econòmica de fer cinema, sinó basada en les relacions que es creen.
Respon al repte amb comoditat, però meditatiu. El seu to de veu és pausat i reflexiu, com el concepte que va impulsar fa sis anys juntament amb quatre companys més i del qual és director creatiu. Avui, mentre ultima els detalls al lloc on se celebraran les trobades amb els directors i directores durant la primera setmana d'octubre, rememora aquells inicis i el seu propòsit, que no era altre que proposar una experiència propera que obrís les portes al debat, a la profunditat ia les preocupacions que compartim. I així és MajorDocs, un festival que aposta per «la desacceleració i la reflexió» mitjançant un gènere que tendim a associar a la informació, als viatges o als animals, però que, en realitat, va molt més enllà. "És un cinema subjectiu on la mirada dels autors preval així com l'emoció a la informació".
Durant quatre dies, MajorDocs projecta a Cine Ciutat dues pel·lícules diàries. No hi ha pressa ni afany d’acumular visionats. L’objectiu és, segons un dels seus promotors, «crear espais perquè les pel·lícules i les raons per les quals s’han fet ens arribin». La selecció, per això, és curada. Són films arriscats que «van més enllà de la temporalitat, no descriuen la realitat del moment», sinó que fiquen el dit a la nafra, «busquen sacsejar-nos, fer-nos convulsionar i treure'ns de la nostra zona de confort».
«El més important és compartir inquietuds en un diàleg expansiu més enllà de la projecció».
"La proposta de MajorDocs és desaturar la mirada", afirma Eek, conscient que el format desafia els temps del consum frenètic -i tantes vegades superficial- d'informació. Aquí és diferent. Aquest festival no «acumula dades i informació i pensaments, sinó obrir-nos a una experiència artística que ens travessi i ens deixi un pòsit. Per això és important donar-li espai, perquè les pel·lícules deixin aquest pòsit, i això és possible perquè són pel·lícules que plantegen més preguntes que respostes».
Amb una proposta apta només per als que estan disposats a treure el cap a l'abisme de la incertesa, MajorDocs segueix fidel al seu manifest, que reivindica la innovació i l'aventura, i la capacitat de transcendir l'actualitat; que exalça l'art sobre la transmissió del coneixement, aprofundeix, lent, en la complexitat; que no deixa indiferent l?espectador i que se centra en la mirada de l?autor. Una mirada única.
Ho són filosofia humanista estableix els fonaments, però el que passa és el que torna la teoria en una cosa tangible. «El més important és compartir inquietuds en un diàleg expansiu més enllà de la projecció». Com ho aconsegueixen? Derrocant les barreres entre l'autor i el públic, trencant la bretxa entre el cinema i l'espectador, i construint un clima de familiaritat. Aquest no és pas lloc de catifes vermelles i jaqué. Aquí es projecten cintes i després el debat segueix als bars del Ciutat i al pati del Lul·lià.
«El que importa són les mirades, més que les temàtiques».
En aquesta edició, les anteriors es poden veure a de la pel·lícula- impulsada per Mosaic i L'Obrador, la fotografia al cinema és el focus, des d'una visió que se centra en «la relació que s’estableix entre qui filma i qui és filmat, d’una forma honesta, no intrusiva, ètica», explica Miguel Eek, que recalca que a la columna vertebral del festival, «el que importa són les mirades, més que les temàtiques». Segurament per aquest motiu la proposta és selectiva ia cada pel·lícula hi ha una història que busca expandir la nostra manera de veure, entendre i compartir cinema a través d'històries que no deixen indiferent ningú.
Però MajorDocs va més enllà. Calm Docs, una de les seves branques, és una residència de creació que, fidel a aquesta filosofia que professa la lentitud, convida cinc autors i autores de no ficció d'Espanya a viure una setmana a Mallorca en una casa de camp i compartir els seus processos creatius, classe magistral fan la resta i «expandeixen la mirada a una altra manera d'entendre el cinema».
Com tots els revisió rara, el festival de cinema documental ha transitat la seva pròpia travessia. «Ja va néixer amb grans dificultats, com el finançament o la pandèmia, així que com a festival ha d'estar obert a la improvisació. Hi ha una part molt controlada, molt pensada, i una de molt incerta. Estem pensant durant un any com seran cinc dies, però n'hi ha una part en què l'atzar també fa que cada edició sigui diferent».
Les seves aspiracions són honestes. No desitgen, diu Miguel, que «creixi molt més i es torni una mica gran i monstruós, ia part de la intimitat i la interacció perquè aquesta és, potser, la part clau», així que se centren a interpel·lar l'espectador en pel·lícules que en aquesta ocasió es preveuen «bastant dures» però que arriben a un «públic molt fidel». Tot i això, encara queden reptes per assumir, com arribar a la gent que encara desconeix el festival, aquells que no han anat mai a una sala de cinema a veure un documental o educar la mirada de la gent jove».
La sostenibilitat és un pilar inherent, també, a MajorDocs. Al capdavall, és un festival petit on la mobilitat entre els actes es dóna a peu; els viatges entre el cinema i l'aeroport, amb cotxe elèctric; es treballa molt a l'aire lliure, es reparteixen ampolles reutilitzables per evitar el malbaratament i s'estableix una xarxa de proveïdors d'alimentació quilòmetre zero per minimitzar l'impacte ecològic.
Entre la incertesa financera i les ganes de fer-nos arribar històries que ens remoguin l'estómac, MajorDocs referma el seu camí mentre ens emplaçar a veure, sentir i compartir cinema junts «en un moment de soroll, distracció i pressa» en què «la sala de cinema garanteix atenció». Un objectiu que complirà, de segur, de l'1 al 5 d’octubre. Descobreix-ne la programa aquí i, sobretot, obre els ulls.
