Casa Planes és un centre de recerca i epicentre cultural. Un rusc de tallers i un laboratori creatiu. També és un lloc d'exploració artística i de reflexió crítica. Un estudi d'enregistrament, un escenari per a les arts escèniques, un espai obert al debat i, és clar, un arxiu fotogràfic. Un immens dipòsit que testifica la transformació paisatgística, econòmica i cultural de les Illes Balears.
L'imponent arxiu, que custodia més de quatre milions d'imatges, ho devem a Josep Planas i Montanyà; la resta, el centre de recerca i cultura contemporània Casa Planes, a la seva néta, Marina Planas, que des del 2015 capitaneja aquest projecte que ha recuperat l'antiga fàbrica de Casa Planas i l'ha convertit en allò que és avui.
Però comencem pel principi perquè aquesta història comença el 1945, amb l'arribada de Josep Planas a Mallorca. Dos anys després d’establir-se al l’illa, el català va fundar Casa Planas, un estudi fotogràfic famosíssim a l’illa que arribaria a comptar amb 15 locals. La passió per la fotografia va portar Planas a captar -juntament amb el seu equip de treballadors- milions d'imatges: reportatges familiars, casaments, esdeveniments socials, reportatges publicitaris, retrats de personatges del moment -Lola Flores, Joan Miró i Camilo José Cela en són només alguns- i, és clar, el naixement, el desenvolupament i el boom del sector turístic.
«Josep Montanyà va configurar un tipus molt concret d'imatge de Mallorca, aquesta de blaus i verds saturats tan reconeixible, que ha esdevingut la imatge prototípica de l'illa».
Amb la seva cambra, Planas va capturar la transformació de la costa de l'illa i el desenvolupament urbanístic, i va contribuir indiscutiblement a generar la imatge inconfusible i idíl·lica de la Mallorca dels 50 i 60, com ens explica Marijo Ribas, encarregada de l'àrea de comunicació de l’actual Casa Planas: «Josep Montanyà va configurar un tipus molt concret d’imatge de Mallorca, aquella de blaus i verds saturats tan reconeixible, que s’ha convertit en la imatge prototípica de l’illa».
Aquestes fotografies, les que tantes vegades hem vist en postals que han viatjat arreu del món durant dècades, són obra de Planas i Montanyà qui, ja establert a Mallorca, va ser el primer fotògraf europeu a adquirir un helicòpter per disparar fotografia aèria. Ara, aquestes postals -a l'època va arribar a vendre fins a 100.000 a l'any-, es troben juntament amb fotografies, fotolits, negatius, artefactes, transparències i les càmeres que va col·leccionar durant la vida en aquest arxiu que tenim la sort de visitar. Necessitaríem dies sencers per observar amb deteniment cada peça d'aquest tresor autèntic que guarda i relata la història del turisme i de la imatge de Balears en carpetes, fitxers i calaixos, i que es pot consultar al Centre de Creació Casa Planas, ubicat a l'Avinguda de Sant Ferran de Palma.
«Els antics laboratoris de fotografia han estat reconvertits en 17 tallers que es lloguen als artistes. Ells treballen aquí i nosaltres intentem donar visibilitat».
Com dèiem, el projecte de reconversió d'aquest edifici en taller creatiu i interdisciplinari és obra de Marina Planas, la néta de Josep, que el va concebre «en resposta a la necessitat urgent d'un centre de creació contemporània i d'interpretació sobre el turisme a les Illes Balears». Vuit anys després, aquesta fàbrica de creació ofereix espais per a artistes residents de diferents disciplines -fotografia, dansa, audiovisuals, arts escèniques- per tal de fomentar la creació i donar suport als diferents circuits artístics de lilla. Actualment, com ens explica Ribas, «els antics laboratoris de fotografia s'han reconvertit en 17 tallers que es lloguen als artistes. Ells treballen aquí i nosaltres intentem donar-los visibilitat a la pàgina web ia través de les xarxes socials».
A més del magnífic arxiu, dels espais de coworking i dels tallers oberts als socis ia la comunitat, el centre ofereix un programa de residències de recerca per a artistes nacionals i internacionals, en col·laboració amb el Goethe-Institut, i amb el suport d'institucions locals com el Teatre Principal. L'objectiu d'aquestes beques és generar espais de reflexió, investigació i creació artística, i dinamitzar el arxiu Planes, a disposició dels artistes residents.
La idea va ser de Marina -també artista i investigadora- que «va concebre l'arxiu del seu avi com a plataforma d'experimentació i investigació no només de la seva producció artística, sinó que la va obrir a més artistes per generar nous discursos i aproximacions». Així, els artistes tenen accés a tot el material de larxiu per dur a terme les seves obres. Per mostra, el sorprenent treball del creador mallorquí Sergio Monje, Totes les costes possibles, que va entrenar a partir de les postals de l'arxiu Planas una eina d'intel·ligència artificial capaç de recrear un imaginari fictici del litoral balear –el que podria haver estat-, generant així un arxiu paral·lel a l'arxiu real de Casa Planas.
Sens dubte, Josep Planas i Montanyà va ser un visionari que va saber captar, abans que ningú, la relació entre la imatge i el turisme i deixar constància de la transformació del territori, la cultura i la societat balear dècada rere dècada. Va capturar a cop de clic el nostre passat, aquell que determina, sens dubte, el nostre present col·lectiu. Ara és Marina qui recull el testimoni del seu avi i fa una volta a aquest inestimable treball per generar sinergies, estendre ponts, incitar reflexions, crear art. Tot un llegat valuosíssim que mereix un reconeixement a l'alçada.
