María Martínez és una aragonesa formada en arquitectura tècnica i disseny d'interiors que va arribar a Mallorca després de viure a Itàlia i Alemanya. En realitat, com confessa, mai no havia valorat l'opció de venir a Mallorca, però trobava a faltar més hores de llum i un clima més amè, va sorgir la possibilitat i es va preguntar «per què no?». Aleshores, va fer les maletes i es va instal·lar a l'illa. «En aquell moment, no sabia què buscava ni si la meva estada aquí seria una transició, però han passat els anys i m'he adonat que el que volia era tranquil·litat, pau, llibertat i treballar menys hores». O, com a mínim, treballar d'una altra manera.
La llibertat i aquesta altra manera de treballar van arribar, però com totes les coses bones, es van fer esperar. Ja a Mallorca, la Maria va començar a treballar en una empresa fins que, un dia, després d'una intensa jornada laboral, es va sentir esgotada i, com afirma amb la perspectiva que només ens dóna el temps, «atrapada el dia de la marmota». Aquell mateix dia, el seu cap la va convidar a un cafè i llavors el va sentir: «aquest és el cafè on deixaré la feina», recorda. I així va ser. Es va tancar tot el cap de setmana a casa i va pensar, va projectar i, sobretot, va connectar amb ella mateixa. Dilluns va confirmar la sortida de l'empresa i va començar a gestar la seva pròpia escola de dibuix i pintura.
Encara que, com reconeix, mai no havia passat per la seva ment el somni de emprendre i com a únic referent tenia el seu germà David amb el seu estudi Tangram Arquitectura. Així doncs, es va posar fil a l'agulla. Va fer vint-i-tres cursos a Palma Activa per introduir-se en un món -el de l'emprenedoria- que aviat es va revelar molt complex, però també il·lusionant i desafiador. Des de llavors, ja han passat cinc anys.
«Vaig pensar que seria increïble crear un espai on viure una experiència artística, divertida i social».
Entre llenços, taules de treball i plantes (Artisteo comparteix ara espai amb Biznaga Atelier), Maria ens explica els començaments de l'aventura. «Vaig pensar que seria increïble crear un espai on viure una experiència artística, divertida i social». I la idea es va fer realitat. Al taller de Artisteo, Maria imparteix classes en grups reduïts per a persones inquietes, algunes amb experiència al món de l'art i d'altres que, simplement, senten el cuquet d'aprendre i donar curs a la seva imaginació. «La pandèmia va despertar el costat creatiu de moltes persones que es van atrevir a provar sense haver d'arribar a res en concret» i, és clar, aquí se senten com a casa perquè al taller del carrer Peleteria l'important és experimentar, gaudir del procés i tacar-se les mans.
«Quan treballes la ment i les mans alhora, comparteixes, observes l'altre, i aquesta creativitat és al centre».
L'altre vessant, el social, també s'ha complert amb escreix, ia Maria se li nota la satisfacció quan parla dels alumnes. Als grups, «es crea una connexió molt bonica entre les persones. Els meus alumnes són diferents entre ells, però noto que tenen aquesta cosa en comú que els uneix». No sabem si aquest factor comú és la curiositat creativa, el desig de reconnectar amb la capacitat inventiva que els adults, massa vegades, perdem amb el pas dels anys, però el que sí que té clar Maria és que aquest llaç invisible és real, bell i molt humà. «Quan treballes la ment i les mans alhora, comparteixes, observes l'altre, i aquesta creativitat és al centre».
També va ser molt humana l'acollida de Artisteo. A l'inici, després de la inauguració del seu antic local, la Maria va esperar uns mesos per formar els primers grups. Com que era un taller, no s'acostava ningú a l'establiment, però es va córrer la veu i els primers alumnes van començar a recomanar l'escola. «A Mallorca vaig trobar una manera de comunicar a través del boca a boca que no existeix ja a molts llocs. Mai vaig haver de penjar un cartell ni vaig fer publicitat».
Al gener del 2020, Maria i Elena, de Biznaga Atelier, van signar un contracte de lloguer per unir forces al mateix espai. La simbiosi dels dos projectes (art i botànica, creativitat i naturalesa) era una idea temptadora perquè, al final, l'objectiu de totes dues era convidar-nos a crear amb les mans, enfrontar-nos a les nostres pròpies creences ia superar els bloquejos del «no se'm dóna bé» per començar o, més ben dit, per tornar, a jugar. Dos mesos després, va arribar la pandèmia, el confinament, i el projecte (com pràcticament tot) va quedar a estar a l'aguait.
Tot i això, en obrir les portes a l'estiu, Maria de seguida va comprendre que, malgrat les restriccions, la gent desitjava dibuixar, compartir i dedicar-li temps a alguna cosa que tan sovint se'ns oblida que és, simplement, gaudir i connectar amb nosaltres mateixos. I és que en els cursos d'Artisteu s'aprèn sobre carbonet i grafit, composició i teoria del color, aquarel·la i acrílic, tinta xinesa i oli… però, sobretot, es reaprèn a crear en llibertat, a experimentar sense por ia compartir –copa de vi mitjançant– aquests petits instants que fan que la vida mereixi.
