Actualment, el focus de Salvem el Med es projecta sobre dos vessants: la regeneració de les àrees marines de Formentor i Sa Dragonera i la reducció de l'ús de plàstics que acaben al mar perquè, com bé ens explica Estela Fernández, responsable de comunicació, «conservar i reciclar ja no és suficient. El primer pas és prevenir i trobar alternatives».
La regeneració marina de l'àrea de Formentor, que inclou 26 quilòmetres d'ecosistemes que van des de Punta Beca fins al mateix far de Formentor, és un procés ambiciós però motivador. Hi treballa l'equip científic de Save The Med amb la fundació Arrels Marines en un pla integratiu que uneix ciència, divulgació i compromís i convida tots els sectors implicats a sumar-se a la causa. El projecte és obert perquè, com expliquen Yaiza Santana i Patricia Puerta, «és important que pescadors, institucions, el sector nàutic… tots s'involucrin en un procés que va començar des de zero per aconseguir el compromís de totes les parts».
L'altra lluita de Save the Med persegueix reduir el volum de plàstic que consumim diàriament a nivell individual i també empresarial. Per això, en el marc de la iniciativa Balears sense plàstic, l'organització diagnostica la situació de les empreses que hi recorren i realitza un informe que serveix de base per transitar cap a una manera de fer que prescindeixi de plàstics. La vostra guia d'alternatives honestes als plàstics d'un sol ús per a empreses HORECA, que van redactar juntament amb EivissaConservació, és el far de moltes organitzacions empresarials que desitgen reduir i fins i tot eliminar el plàstic al seu dia a dia. «Les empreses que acudeixen a nosaltres ja vénen motivades, però és curiós veure que, com més avancen, més creix el seu compromís i el seu desig de millorar», ens explica Tupa Cárdenas.
En aquest repte, el greenwashing és un front a combatre a través de la reflexió i la informació. «Ni tots els plàstics són reciclables ni totes les bosses són biodegradables i, per això, no es poden processar juntament amb el residu orgànic, però molta gent ho desconeix. És, en poques paraules, màrqueting enganyós», sentencien.
«Cal fer fallida el model de consum actual, ja que genera un gran impacte en el nostre entorn».
El model de consum que impera als nostres dies és un altre paradigma que posen en qüestió. Un sistema volàtil, sotmès a les presses i que es regeix pel patró d'usar i llençar. “Els productes d'un sol ús, aparentment respectuosos amb el planeta, es venen com una alternativa al plàstic, però en realitat necessitem un producte que amb prou feines utilitzem durant uns minuts com un got de cafè per emportar o una palleta per beure?”, reflexiona Cárdenas. Aquí hi ha la clau. “Cal fer fallida el model de consum actual, aquell al qual ens hem habituat perquè vivim a un ritme frenètic, però que genera un gran impacte en el nostre entorn” continua.
Aquesta és una qüestió gens fútil que, en realitat, podem canviar tots amb petits gestos. Encara que soni aparentment a paradoxa, la qüestió és anar enrere per a un futur més sostenible. Adquirir només allò que necessitem, comprar producte local, apostar per aliments a granel o tenir sempre bosses a mà són alternatives que tenim al nostre abast. Tot i això, des de Save the Med ens proposen altres idees, encara noves a Mallorca, com la creació de grups de consum. En aquests, les persones involucrades s'organitzen per comprar directament al productor només allò que necessiten, per la qual cosa es minimitza el malbaratament alimentari i es prescindeix dels envasos, reduint així l'impacte ambiental.
La generació més jove també hi té molt a dir, no només perquè és el futur, sinó perquè els nens i els adolescents estan cada cop més conscienciats i tenen molta informació a un sol clic de distància. El projecte educatiu Dos Manos és una eina didàctica amb què Save the Med convida els joves a prendre part en sessions de tres dies en què reflexionen sobre com afecta el plàstic el medi marí i les persones.
«Ens il·lusiona veure que els més joves s'involucren en els projectes i s'interessen per saber com poden contribuir a la causa».
El programa us convida a ser part activa de la solució i fomenta el canvi des de la creativitat i el vessant més lúdic: durant dos dies s'identifica un repte, per al qual s'exploren possibles solucions innovadores, i es fa una excursió a la platja per conèixer la problemàtica sobre el terreny. Després, els equips que presenten els projectes de més impacte es poden unir a l'equip de Save the Med en una missió marina. «Ens il·lusiona veure que s'hi involucren, que tenen moltes preguntes i que cada cop s'interessen més per saber com poden contribuir a la causa».
Tot i que queda molt camí per recórrer, a Save the Med tenen clar que combinar accions a curt, mitjà i llarg termini és imprescindible, així com obrir espais de reflexió i punts d'informació accessibles per a persones corrents i també per a les empreses. «S'està avançant molt en aquest sentit perquè la Llei de Residus de les Illes Balears és pionera, valenta i ambiciosa. Un marc que altres comunitats voldrien tenir», ens expliquen.
Entre tants propòsits, resulta curiós però també esperançador que en preguntar-los quin èxit destacarien de la seva trajectòria elegeixin l'aliança que estan teixint entre diferents oenagés. «Durant molt de temps cadascuna ha anat pel seu costat, però ara col·laborem en lloc de competir i això ens impulsa més lluny». Pel que fa als reptes del futur, també ho tenen clar: continuar treballant a les àrees de Formentor i Sa Dragonera, despertar la consciència col·lectiva i involucrar tota la comunitat per a una causa que, al capdavall, és la de tots nosaltres.
