Fundació Mallorca Preservació es va crear el 2017, encara que la idea original, Conservació d'Eivissa, va néixer a la major de les pitiüses de la mà de l'ecologista, inversor i filantrop Ben Goldsmith quinze anys abans. Des dels seus inicis, el projecte ha tingut tant d'èxit que el model s'ha anat replicant per tot el món: al Carib, a Itàlia, a Grècia… ia Mallorca, és clar. El vostre objectiu? «Preservar el medi ambient de l'illa mitjançant projectes i entitats gràcies a la capacitat de recaptar finançament de persones i empreses conscienciades». Els que ens ho expliquen són Ana Riera, directora executiva; Maria Oliver, directora de màrqueting, i Maria Elisa Martínez, directora de desenvolupament de MAPF.
A tres bandes, però fent pinya, totes tres capitanejen aquest vaixell que compta amb una junta directiva que dirigeix l'estratègia de la fundació, i un grup d'experts, tècnics i voluntaris de diferents perfils que aporten el seu granet de sorra per reunir fons i dur a terme projectes. «Part del valor de MAPF és minimitzar la despesa en estructura», ens expliquen, una cosa que és possible «gràcies a la quantitat de voluntaris que lliuren el seu coneixement als projectes que impulsem».
L'amor al medi ambient és l'enllaç que uneix les persones que formen part, d'una manera o altra, de MAPF, una comunitat que no ha parat de créixer en els darrers anys. «Els donants no només aporten diners, en un get together ens ajuntem com s'ajunta una família. Creem comunitat, els donants conviden altres donants» i així van teixint una xarxa de persones apassionades que treballen de manera altruista, però també, cada cop, de més empreses que volen dur a terme alguna iniciativa o vincular-se amb l'illa, amb l'entorn, de manera proactiva.
«Les Illes Balears estan molt avançades en temes mediambientals».
La filosofia de Conservació de Mallorca és simple i noble: «actuar a nivell local perquè hi hagi un impacte global». En sintonia amb aquest propòsit, les àrees que abasta la fundació són cada cop més diverses: protecció marítima, agricultura sostenible, economia local i circular, fauna en perill d'extinció, gestió de residus… perquè, com reflexiona Ana Riera, «l'objectiu és el medi ambient però intentem ser globals perquè tot està interrelacionat. El que és bonic de Mallorca Preservation és la seva capacitat d'abordar-ho tot des de molts fronts diferents».
Polifacètic i transversal, el treball mai no es duu a terme en solitari. Fruit de la col·laboració amb l'administració autonòmica i les entitats Fundació Palma Aquarium, Petites Illes del Mediterrani, Fundació Save The Med, Fundació Marilles, Tauró Med i la mateixa Mallorca Preservation Foundation, dedicades a la conservació marina, va néixer el projecte Acció Stellaris, una iniciativa que vetlla per la reproducció i recuperació dels alitans, imprescindibles per garantir la diversitat d'espècies, mantenir la salut dels ecosistemes marins i preservar els esculls de corall. Des que va començar el projecte, ja han nascut més de cent cries, ens expliquen amb orgull. «És molt bonic que tantes entitats se senten a treballar juntes» comparteixen, entusiasmats, des de MAPF, els qui, per a aquest projecte, també han aconseguit el suport imprescindible de les confraries de pescadors de les Balears.
Més enllà del mar, a terra ferma, MAPF també ha col·laborat estretament amb APAEMA (Associació de productors i productors d'agricultura ecològica de Mallorca) per tal de reduir el volum de plàstics utilitzats en la seva activitat que acaben, normalment, als abocadors o enterrats a terra. Així, la fundació ha donat suport econòmic als productors en la compra de bioplàstic fabricat a partir de fècula de patata, estalviant, el 2019, 1.550 kg de plàstics i 2.750 kg el 2020.
Des que es fundés a Eivissa, el treball de la fundació s'estén i ramifica en altres territoris sota el paraigua de Conservation Collective, que recolza, supervisa i gestiona projectes des del mar Carib fins al Parc Nacional Gunung Leuser, a Sumatra. Cada associació membre és independent i té el propi finançament, però es genera un intercanvi d'idees constant. A més, el model persegueix l'agilitat de les iniciatives i per això la xarxa de col·laboradors locals, a títol individual i també corporatiu, és imprescindible. A les Balears, ens expliquen, tenim sort. «Aquí partim d´una base molt bona: una societat evolucionada, institucions amb objectius fixats, cada cop hi ha més empreses conscienciades, la directiva europea ens avala… Les Illes Balears estan molt avançades en temes mediambientals».
«No busquem els dolents de la pel·lícula. Intentem que l'economia vagi de la mà del que fem».
El missatge és inspirador i el seu optimisme, contagiós. No és casualitat. El to que transmet la missió de Conservació de Mallorca sempre s'articula en positiu, sense assenyalar culpables ni emetre retrets perquè «no busquem els dolents de la pel·lícula. Intentem que l'economia vagi de la mà del que fem». I és que sí, es pot conservar el medi ambient i alhora donar suport a l'activitat econòmica. Tant és així que Onda Cero els ha lliurat, aquest mateix any, el Premi Onda Cero Mallorca Mediambient com a reconeixement a la seva incansable feina.
Fins ara, Mallorca Preservation ha recaptat 500.000 € i ha participat en 21 projectes, la majoria dels quals, en els darrers tres anys, arran que l'empresari alemany Hans Lenz assumís la direcció de la fundació, segons ens expliquen Anna, Maria i Maria Elisa. Tot i que van començar investigant, contactant i buscant projectes des de la fundació, actualment gairebé un 50 % de les iniciatives que duen a terme se les proposen persones, organismes i empreses locals preocupades per l'entorn, i ells les analitzen i determinen com abordar-les. És la força de la unió. La bellesa de conjuminar consciència i una mateixa visió de futur. La sort de compartir l'amor per allò que ens envolta, per la nostra illa.
