En un petit hort agrícola situat als afores de Sencelles, Sara Lechuga aporta, amb el seu treball diari, el personal granet de sorra al futur -incert- de l'agricultura. Treballa com parla: serena i càlida, però amb convicció, i amb els peus –i les mans– a la terra. Vinculada des de petita a la natura -tots els seus avis han estat pagesos-, al llarg de la seva trajectòria professional, Sara s'ha involucrat en projectes de desenvolupament rural i transformació de recursos a les Canàries, Amèrica del Sud i Àsia. Ara, entre Mallorca i Menorca, impulsa Fil de bosc, un projecte que comparteix amb nosaltres entre el cantar dels ocells i el repicar dels esquelles de les ovelles de les finques limítrofes.
Abans de prendre forma Fil de bosc, Enciam gestionava jardins comestibles, «que no deixa de ser identificar les necessitats de les famílies i dissenyar un hort perquè tinguin al seu abast un espai comestible», però després d’estudiar un màster sobre agroecologia, sobirania alimentària i desenvolupament a les Illes Canàries i d’afrontar el seu treball final com un desafiament «que havia de generar un impacte positiu al territori», va començar a investigar els possibles. «Vaig veure que com a solució agrícola era molt bona. Un fertilitzant natural que dóna sortida a la llana que no es fa servir i que per al pagès és un problema».
Així doncs, ara a Fil de bosc conviuen ambdues línies de treball: d'una banda, amb la intenció d'apropar les persones a la natura des d'una visió respectuosa, dissenya horts –dinàmics, estètics i productius– que afavoreixen la sobirania alimentària i ens fan més conscients dels processos que hi ha darrere de cada aliment que consumim. D'un altre, transforma residus en recursos, com la llana o l'esbarzer, dos compost carregats de beneficis per a la terra.
«Una cosa que m’agrada és acostar l’agricultura a la gent amb terminologia senzilla. Jo no sóc llicenciada, no parlo amb termes complexos que fan que a la gent se li escapi la informació».
Tot i els nombrosos beneficis de la llana, històricament aquesta ha estat considerada residu animal, explica Sara, per la qual cosa només les persones autoritzades poden tractar-la. Tot i això, gràcies a la investigació, s'ha permès que les pròpies finques de les Illes Balears puguin processar-la i fer-ne ús, «un pas important per a la resta de territoris». I és que, en un projecte pilot impulsat de la mà de la Universitat de les Illes Balears, Sara ha elaborat vuit compostatges per a vuit finques amb l'objectiu de comprovar com funcionen a cadascuna i com respon la vegetació a aquest estímul nutritiu i natural.
De fet, el paper de les institucions és fonamental en la missió de recuperar el camp, i la Sara es considera «un vincle» entre elles i la pagesia. «Alguna cosa que m'agrada és acostar l’agricultura a la gent amb terminologia senzilla. Jo no sóc llicenciada, no parlo amb termes complexos que fan que a la gent se li escapi la informació». Tot i això, al principi, recorda, tant les institucions com els pagesos es van sorprendre davant de la seva proposta, però en comprovar «totes les possibilitats que tenia la llana, es van obrir», afirma amb una alegria honesta.
La tercera branca de Fil de bosc és el assessorament, que Sara ofereix amb respecte i entusiasme perquè està convençuda que el futur passa perquè les persones aprenguin a autogestionar les seves finques, «veure què tenen a l'entorn i llavors aplicar una solució o una altra». A través de la seva empresa, contribueix a redefinir l'agricultura des d'un enfocament innovador i aborda qüestions com ara la crema de rostolls, l'optimització dels fems o la regeneració del sòl.
Amb la vista posada al demà, les noves generacions juguen, és clar, un paper imprescindible. Per això, Lechuga comparteix la seva mirada i els seus coneixements entre els més petits en tallers enfocats a l'educació ambiental i, després de comprendre les dificultats que tenen les artesanes de la llana per trobar tints naturals, ara projecta un jardí de plantes tintòries per crear tints naturals -i on també vol involucrar nens i nenes-. De fet, amb el propòsit de conjuminar aprenentatge i diversió, a través de l'experimentació amb flors, plantes i arrels, Sara proposa «jugar de manera artística amb la natura i sortir de l'estàndard de l'escola».
«Les oliveres comencen a florir més aviat i si fa un dia de fred, les flors cauen. Això ens afectarà a tots perquè no tindrem menjar. Algunes produccions ja són un desastre».
Idees i ganes no n'hi falten. Al mateix lloc on xerrem, ens ensenya un espai en construcció que albergarà activitats i tallers col·laboratius, amb les arrels a l'agricultura, però capaç d'explorar les arts en totes les seves formes i fer que es trobin. És Rock amb Kol, un segon projecte pren forma de espai de creació, investigació i inspiració, que cuina, amb altres companys, a foc lent.
Ara que es compleix un any des que Fil de bosc es va constituir com a empresa, Sara augura un corriol que «transformi la visió i el concepte que tenim de la natura i els seus residus» en què hi ha molta gent disposada a comprometre's. La pega, assenyala, és la burocràcia, «que en qualsevol àmbit és un problema que t'impedeix fer la teva feina».
No obstant això, malgrat les pedres al camí, davant les conseqüències innegables del canvi climàtic, no ens queda cap altra alternativa. «És un tema de conversa constant. A les Illes, abans hi havia dues floracions, a la primavera ia la tardor, i ara n'hi ha tres. Les oliveres comencen a florir més aviat i si fa un dia de fred, les flors cauen. Això ens afectarà a tots perquè no tindrem menjar. Algunes produccions ja són un desastre», explica amb un realisme que no entén d’obstinació.
En aquesta sempre difícil balança que sospesa l'optimisme i el pessimisme, la Sara contempla l'escenari -i el camp que cultiva- i sembla haver trobat el seu espai gràcies a un projecte que, comentem abans d'acomiadar-nos, és una gota, sí, però necessària en un mar immens. «Suposo que sí», diu la Sara amb un somriure. «I ja saps què diuen: gota a gota s’omple la pica».
