Thomas Bakeshop

Santa Catalina fa olor de pa

A Thomas Bakeshop l'olor de pa inunda el nostre nas, i els nostres ulls es passegen per uns prestatges plens de productes.

Autor: Joan Ramis Boscana

El barri de Santa Catalina es veu irreconeixible a primera hora del matí. Desemboquem als seus carrers després d'abocar-nos al mirador des Jonquet, un recorregut ben curt en què ens creuem amb els més matiners de la zona: transportistes que descarreguen piles de caixes al mercat, el personal del Santina que treu algunes taules sobre la vorera. El silenci és gairebé absolut en aquest lloc de Palma, una tranquil·litat que es percep poques vegades en un lloc així, i que només s'interromp pel tràfec d'alguns treballadors. Una noia amb bicicleta aparca al costat de l’entrada d’un lloc que gairebé ni havíem vist, un local incrustat entre els habitatges del carrer d’Anníbal i que té un cartell que diu així: Thomas Bakeshop. El missatge que diu la seva vidriera ve a refermar el nom del rètol: pa artesà de massa mare. Ens vam quedar com embruixats davant de la porta fins que la noia de la bicicleta surt amb un pa sota el braç. Volem imitar-la. 

Les dimensions d'aquesta fleca és la primera cosa que ens crida l'atenció. És més aviat petita, coqueta, i la concentració tant de producte ric en un espai tan sovint fa que les seves olors s'intensifiquin. A Thomas Bakeshop l'olor de pa inunda el nostre nas, i els nostres ulls es passegen per uns prestatges plens de productes, tots ells elaborats amb massa mare. L'oferta és tan variada que si volguéssim provar una cosa diferent cada dia, s'haurien d'inventar nous dies de la setmana. Un pa italià amb uns forats ben generosos a la seva molla, un altre d'espelta integral el blat del qual ja es cultivava a l'Edat del Bronze o un de remolatxa –atenció, remolatxa– que ja pel seu nom ens fa obrir els ulls. Aquestes són sol algunes de les genialitats que crea Thomas, que des de fa set anys treballa de nit perquè els seus productes adquireixin unes formes de fantasia en despuntar l’alba. 

De tant contemplar els productes del forn no hem caigut que algú ens està saludant. Es tracta de Michelle, que des de darrere del taulell ens somriu per preguntar-nos si desitgem alguna cosa. Ens diu que la fermentació dels seus pans dura més de vint hores, i que durant el cap de setmana ofereixen productes que shan preparat al llarg de tres dies. El pas del temps, segons sembla, és un de secrets amb què omplen els seus pans. Per això ens portem un mitjà de sègol que ha requerit setanta-dues hores d'elaboració. Així mateix, ens ve de gust prendre'ns un cafè. Michelle ens diu que per descomptat, que ens asseiem en una tauleta que han instal·lat just a l'entrada, on han col·locat un gerro amb flors i un munt de llibres. Un racó on gaudir del matí. 

Per acompanyar la beguda, demanem un cargol de panses que alternem amb uns glops que ens escalfen la gola. El cargol és tan deliciosament fràgil que gairebé sembla de vidre, és tan perfecte com el dia que es presenta davant nostre. Mai no havíem gaudit de Santa Caterina de manera tan pausada. Gràcies a Thomas Bakeshop i les seves farines ecològiques, comencem a veure-la des d'un altre prisma. Quan entrem de nou al forn per emportar-nos una mica més a casa, Michelle ens regala un tros de focaccia i ens diu que en gaudim, que segur que ens agrada. El seu somriure es veu tan franc que resulta impossible negar-nos a la seva invitació. No ens estranya que sobre una tauleta alta descansi un poema dedicat a la seva persona. Abans de sortir del forn, veiem que als seus prestatges venen oli i també la mel de Mel Vici. Somriem en identificar un projecte que ja coneixem a les instal·lacions d'un altre que acabem d'abraçar. Quan posem un peu al carrer, Santa Catalina recupera a poc a poc el ritme habitual.