El llegat -empresarial, cultural i artesà- ha passat de generació en generació a la família Vicens fins ara, encara que el camí no ha estat planer: «Hem passat anys complicats en què hem hagut de treballar molt per preservar l'empresa i el producte. És una gran responsabilitat que no desaparegui una empresa com aquesta». Qui ens rep i recapitula més de 150 anys d'història és Tomeu Fuster, General Manager de l'empresa i representant de la tercera generació de la família.
«Els meus oncles, Martí i Antònia, van ser claus per poder seguir endavant. Martí ha estat el reinventor de la tela de llengües perquè s'havien perdut les fórmules i ell les va recuperar. A més va aportar molt de color», continua, amb una mirada carregada d'orgull. No n'hi ha per menys. Aquesta tècnica tèxtil tradicional apenas se produce en tres fábricas actualmente (Teixits Bujosa, en Santa Maria; Teixits Riera, a Lloseta, i la pollencina Teixits Vicens) i per sobreviure totes han hagut de reinventar-se moltes vegades i obrir-se a nous productes sense, això sí, renunciar a la seva essència.
Ho compta amb la pausa amb què afronta el present algú que ha vist canviar el mercat moltes vegades. Com Fuster reflexiona al més alt, on la feina no cessa, «fem productes que no arriben a morir mai, però que viuen en una muntanya russa: es posen de moda i després baixa la demanda. Has de lluitar constantment».
La crisi del 2008 va ser una prova de foc que va servir com a punt d'inflexió per als Vicens. Una oportunitat per adonar-se que havien de proposar alguna cosa diferent si volien seguir endavant. Fins llavors, a més de produir teles, al taller confeccionaven tapisseria, roba de llit i de taula, i cortinatge, ia partir de la crisi van decidir endinsar-se al món de la moda, creant amb les teles sabates d'espart i plataforma, i complements, sempre amb aquest inconfusible segell illenc.
L'evolució, en realitat, correspon al canvi de prioritats una societat que s'estava transformant. «Ens vam adonar que la gent jove s?hipotecava i gastava poc en decoració o apostava per grans superfícies. En ampliar el nostre ventall de productes, hem ampliat el de consumidors».
«Abans de la pandèmia ja notàvem un canvi de mentalitat, un desig per allò autèntic i artesanal».
Assumir els temps de la era digital i 'fer els seus deures', com afirma Fuster, en lloc de resistir-s'hi també ha jugat a favor seu. «El 2010 vam començar a utilitzar les xarxes socials, que per a una empresa petita com la nostra resulta econòmic. Abans no podíem promocionar-nos ni lluitar contra les imitacions, que ens han fet molt de mal durant aquest temps».
Decidits a continuar avançant, van apostar per la transformació digital i Teixits Vicens va emprendre, com a marca, un pla estratègic internacional, va crear una nova pàgina web i va apostar per la seva presència a les xarxes socials. Després, va arribar la pandèmia, però es van sentir preparats tecnològicament per poder continuar treballant i, a través de la web, van augmentar les vendes en un 50%.
La pandèmia els va agafar preparats, però també va accelerar «moltes coses que estaven per venir. Nosaltres ja notàvem un canvi de mentalitat, un desig per allò autèntic i artesanal», assegura Fuster. Un altre gir de guió per a una empresa que segueix fabricant la part bàsica del seu procés de forma manual, com es feia abans, amb cotó blanc que es tenyeix, en una paleta de color que ha anat creixent, en dues cares idèntiques. Després, es compon el dibuix en un procés laboriós i es passa al teler per donar consistència a la tela amb lli. El mateix procés des del 1854.
«Així que el secret ha estat tornar als nostres inicis per continuar avançant, que és el que cal: tornar enrere en molts sentits».
Passejant per la fàbrica descobrim la bellesa de les teles, que es produeixen llises, ratllades i amb les tradicionals llengües. Cada fil compta en elles. 'Aquesta', diu Fuster mentre assenyala l'ordidor, 'té 1.008'. Un cop acabades, cinc dones que treballen a la mateixa fàbrica les transformen en productes, però això tampoc és nou.
Tot i que a Teixits Vicens es van obrir a la moda per expandir el negoci, van trobar una foto dels anys 60 que els va demostrar que, com diu Fuster, «no havíem inventat res. Els meus oncles ja ho feien». En efecte, a la foto hi ha roba i bosses. «Així que el secret ha estat tornar als nostres inicis per continuar avançant, que és el que cal: tornar enrere en molts sentits».
Les teles de Teixits Vicens enamoren molts. Per això la seva clientel·la és molt variada: el primer mercat és local, el segon alemany i el tercer, francès, encara que també venen a Anglaterra i de manera més esporàdica a Portugal i Països Baixos.
Tot i que el camí caminat és llarg, també hi ha reptes per assumir, com aconseguir tenyir les teles amb tints naturals i un que sembla resistir-se a la lògica comuna: el que suposa afrontar les imitacions, que en els últims anys no han parat de créixer. «Sempre que alguna cosa està de moda apareixen imitacions que són competència deslleial», reflexiona Fuster, que des de Teixits Vicens ja s'ha aliat amb els seus col·legues de Santa Maria i Lloseta per reactivar l'associació que van crear el 2009 i lluitar per la protecció del seu treball històric des d'una base legal.
Oberts però arrelats, sembla que l'emprenedoria forma part de l'ADN de la família Vicens, que mira al futur amb optimisme i amb ganes. «La nostra feina ara serà pensar quins productes i estratègies podem fer de cara al futur».
Una d'aquestes vies per explorar és la d'estendre ponts amb altres artesans locals, on ja treballen. De fet, han creat una col·lecció de joies amb Antic Mallorca unint dues artesanies mil·lenàries -la llata i la roba de llengües-. Un exercici de cobranding que beneficia les dues parts i ret homenatge a una cultura, a una tradició, que és a les nostres mans mantenir.
