Marcar como preferit

Microceller Son Crespí

Sorbs ecològics per a paladars exquisits

La casa està en una posició una mica elevada que permet gaudir de l'extensió de les vinyes, cuidades mitjançant una producció ecològica.

Autor: Joan Ramis Boscana

Fotògraf: Jaume Oliver

Conduir per la comarca del Raiguer és endinsar-se en un dels bressols del vi mallorquí. Els camps que flanquegen les carreteres estan presos per fulles de parres, un paisatge que es replica fins a l'infinit i del qual ja en vam ser testimonis quan vam visitar el celler de 7103, situada en Santa Maria del Camí. Avui tornem a dirigir-nos a aquest poble, un destí que molts amants del raïm tenen ben marcat als seus mapes i que nosaltres també coneixem. És a l'entrada del municipi on trobem el Microceller Son Crespí, un projecte que van aixecar Pere Crespí i Neus Beltrán perquè el cultiu de la vinya és la seva raó de ser.

El nostre cotxe elèctric creua l'entrada d'aquesta possessió i s'interna als seus dominis. A mà esquerra deixem un camp on la vinya brilla en tota la seva esplendor, i els nostres ulls s'aturen en un modest hort que ens ve a indicar que en aquest projecte tot es fa amb cura i amor. Som als terrenys de Son Crespí de Passatemps, una antiga finca mallorquina que data del 1528. A prop de la construcció ens espera Ignasi, que ens indica on podem estacionar el vehicle. Només baixar del cotxe ens envaeix una sensació de calma absoluta, una pau que ens bressola enmig d'un escenari d'allò més bucòlic. La casa està en una posició una mica elevada que permet gaudir de la extensió de les vinyes, cures mitjançant una producció ecològica. Després d'alimentar la mirada amb l'espectacle que ofereix la natura, l'Ignasi ens ofereix un petit tour a través de l'habitatge. La decoració i el mobiliari del seu interior destil·len humilitat, respecten l'estil arquitectònic de qualsevol casa de pagès. Eines penjades de les parets, una xemeneia cantonera i el terra de terratzo.

En aquest projecte no hi ha ni una gota d'ínfules; és tot modèstia i passió pel que fan. Així ens ho explica Albert a la terrassa on se celebra el tast, un enclavament en què els capvespres s'han d'assemblar una il·lusió, amb el sol esvaint-se darrere de la Tramuntana. Sucumbits a la màgia de l'entorn, ens ofereixen el primer vi: un blanc que és un tall entre mantell negre i premsal blanc. A la boca sap refrescant, casa com mai amb aquest estiu que acabem d'abandonar. El nostre olfacte és víctima d'una festa en què es conjuguen aromes fruiteres, hi ha en el seu sabor un regust a pomes i peres. Mentre ho gaudim, Ignasi ens explica que a Son Crespí es queden amb el quaranta per cent del que cullen; la resta ho venen a altres cellers perquè en ser un microcel·lular, no donen abastament per processar tota la producció de raïm. Li posen enorme cura a les vuit referències que elaboren, fruit d'un treball manual que els ha fet merèixer la carta de mestre artesà, atorgada pel Consell de Mallorca.

Acompanyem aquest vi amb un dels seus millors aliats: unes làmines de formatge rematades amb un toc de melmelada de figues. Un aperitiu tan casolà com el segon vi que ens serveixen, que és un rosat cent per cent capa negra, una de les varietats més apreciades de Son Crespí. El recital afruitat que havien iniciat les figues continua ara de la mà de cireres i maduixes, les notes aromàtiques que s'apropien dels nostres sentits amb cada glop. Ignasi ens explica que el pare de Pere, un dels fundadors d'aquest projecte, va ser qui es va proposar de plantar varietats locals a les seves terres perquè, segons es deia antany, els raïms mallorquins eren del tot estèrils per produir vi. Aquest rosat que ens estem bevent desdiu aquesta afirmació, una veritat que celebrem amb molt plaer mentre picotegem unes galetes de Muro untades amb sobrassada. Els ocells sobrevolen la taula on estem asseguts, un gos borda de lluny i el migdia ens somriu.

És en aquest moment quan un grup de deu persones s'apunta a la visita. Ignasi ens ha de deixar i Albert agafa el seu relleu. Mentre omple les nostres copes de un negre amb un lleuger deix làctic al qual no falten ressons d'acidesa, ens confessa que el personal que organitza les visites és el mateix que brega al camp. Els qui avui ens han explicat les vicissituds d'aquest projecte usen les mans per sembrar i collir, coneixen el producte que presenten a través del tacte amb la terra. Són les mans d'Albert les que destapen l'últim vi: un Gironauta, un altre blanc que ret homenatge al mastí els lladrucs del qual segueixen escoltant-se per tota la finca. Un animal que es passeja per la vinya perquè és un membre més de la família, ia qui han anomenat Giró. Aquest blanc conté un to groguenc i sap lleugerament a mantega, és l'antítesi del primer que hem provat, té més cos. S'ha criat en bóta de roure francès durant sis mesos. Segons les paraules d'Albert, no tenien gaires esperances dipositades en aquest vi i, al final, ha explotat com una sorpresa. La mateixa que ens hem portat gràcies a una visita per emmarcar.

Opcions suggerides

Opcions suggerides

BESbswy