La hidromiel és la beguda fermentada més antiga del món. Els víkings la consideraven la beguda dels déus, Juli Cèsar la degustava i, segles després, la gaudia també Shakespeare. I encara que encara no és una habitual a casa nostra, bars ni restaurants, la seva història es remunta temps enrere. La seva fórmula màgica? Mel, llevat i aigua.
Qui coneix molt bé els orígens d'aquesta beguda i ens els relata –ho reconeixem, que Shakespeare es delectava amb hidromel ho sabem gràcies a ella- és Marina Artigues. El seu marit i ella formen el tàndem darrere de Mandràgora, un projecte que van començar el 2012 i van professionalitzar el 2021 animats per les bones crítiques i els reconeixements que van obtenir a la Copa Reina ia la Copa Mead Madness.
Mandragora és una beguda feta a Mallorca amb mel mallorquina i això la converteix en un producte singular ja que, inconscientment o no, el públic general tendeix a relacionar la hidromel amb la cultura escandinava, on és molt més comú que a la Mediterrània. Tot i això, com ens explica Marina, des d'abans d'escollir el seu nom van tenir clar que no volien estancar-se a l'imaginari víking: «no volíem encasellar-nos només en la cultura nòrdica, al tòpic. Ja que som d´una illa i ho fem tot amb producte d´aquí, volíem un nom arrelat aquí».
«Utilitzem una apicultura sostenible i busquem que la nostra influència, la de l'humà, sigui només una ajuda per a l'abella».
Per això van escollir el nom d'una flor eminentment mediterrània l'arrel de la qual comparteix reputació amb la hidromel. «De la mandràgora, antigament es creia que tornava a la dona més fèrtil, igual que passava amb la mel», diu Marina. Escollir el nom no és una qüestió fútil, però és només un dels altres reptes en la confecció d'un projecte com aquest.
Obtenir les millors abelles per assolir un resultat excel·lent va ser un altre objectiu fonamental. Per aconseguir-ho, a Mandragora van comptar amb MelVici, a qui van comprar els primers nuclis «per proximitat, per confiança i com treballen amb les abelles autòctones, acostumades al clima d'aquí», recorda Marina, que afegeix que per a ells el benestar dels animals és innegociable: «utilitzem una apicultura sostenible, tan sols traiem el sobrant i amb això fabriquem la hidromel. En tot moment busquem que la nostra influència, la de l'humà, sigui només una ajuda per a l'abella».
Aquestes han estat grans mestres, assegura, com també els apicultors de APEMA, l'Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca, que han acompanyat i assessorat aquesta parella d'emprenedors des del 2019 perquè, com reconeixen, el més habitual és fer-se apicultor i després elaborar hidromel i ells ho van fer just al revés.
«Es parla molt del producte local, però perquè neixin iniciatives hi ha d'haver suport».
Recollir la mel a Cala Mesquida és només el primer pas del procés. Després toca barrejar-la amb l'aigua i el llevat al taller d'Inca i deixar-la fermentar. No utilitzen sulfits ni estabilitzants, per la qual cosa el control és exhaustiu. Després arriba la filtració i, finalment, la maduració en bóta. El resultat són tres delicioses propostes: Origen XIII, Origen IX i Melomel Cireres. La primera conté un 50% de mel i és perfecta com a digestiu; la segona, compta amb un 35% i combina meravellosament bé com a aperitiu amb formatge i raïm encara que, com diu Artigues, «pots gaudir-ne quan vulguis sempre que sigui en copa perquè necessita oxigenar-se».
Per embotellar les dues versions d'Origen, la Marina va escollir una ampolla molt similar a la d'oli per diferenciar-se del vi i la cervesa, begudes que sí que estan completament integrades a la nostra cultura gastronòmica. «Malauradament, molts restaurants no s'atreveixen a tastar. Es parla molt del producte local, però perquè neixin iniciatives hi ha d'haver suport. Som joves, emprenedors, recuperem una beguda perduda, hem demostrat que això té un camí… però hi ha certes objeccions davant del desconegut», lamenta. Un escull, el desconeixement però no l'únic. L'altre és el limbe burocràtic en què s'han trobat en no saber en quin tipus de sòl podien treballar o en no comptar amb una carta artesana que acrediti la seva feina com a tal.
Tot i això, les pedres en el camí no semblen minvar la voluntat d'Artigues, que va a totes amb el seu producte i amb la seva manera d'entendre el que fa: «lluitem diàriament contra vent i marea perquè si canviéssim, no seríem nosaltres». Amb una força que contagiaria qualsevol i motivada per les opinions dels seus clients, aquesta emprenedora i fotògrafa de formació s'imagina un futur organitzant tasts, ensenyant les seves abelles i compartint el procés amb la gent. «Seria un somni complert», assegura.
De moment, podem trobar Mandragora a la seva botiga online, en botigues especialitzades en producte local i gourmet, en alguns restaurants i agroturismes, i en fires que seleccionen amb cura. «No volem estar en una caixa agafant pols. Volem ser on ens vulguin», diu Marina que, decidida i entusiasmada, acaba: «sé que he vingut a aquest món a fer-ho, se'm dóna molt bé. En una altra vida ja ho havia de fer».
