Tot i que actualment el sector dels serveis, capitanejat pel turisme, regna en l'economia mallorquina, la veritat és que des del segle XIX fins a la dècada dels 2000, la indústria manufacturera va gaudir d'una època esplendorosa. Fàbriques de tèxtil, pelleteria i nombroses empreses de sabates es repartien al llarg de l'illa i van assolir, moltes, reconeixement mundial. Tot i això, el teixit productiu local s'ha anat desfent des d'aleshores.
Avui, projectes com el de Plana, fan la vista enrere per tal de recuperar el valor d'una indústria de qualitat, respectuosa amb el medi ambient i enfocada a la circularitat. Al seu taller de Inca, ubicat en una antiga fàbrica ia pocs metres -que simbòlic- del Museu del Calçat i la Indústria, Gemma i Eugenia lideren una iniciativa que desperta consciències.
«No sé si definir-ho com a innovador o una bogeria», diu la Gemma, ambientòloga de formació, mentre ens ensenya l'espai on treballen. «Durant la pandèmia, ens plantegem com podia ser que estiguéssim rebutjant alguna cosa com la treball i va sorgir la idea de crear una fàbrica que proporcionés el material, però ho vam reconduir perquè com era desconegut, la gent no sabia les possibilitats que tenia».
Aquest material a què es refereix és el feltre què Plana crea a partir de llana esquilada que, fins ara, era descartada. «Vam néixer amb el propòsit de renovar una matèria natural i meravellosa que és la llana. Si volguéssim inventar-la no podríem perquè és molt complexa però, tot i així, l'estem tirant per utilitzar fibres sintètiques». Un sense sentit que elles intenten revertir amb un propòsit clar i ferm: «el de voler canviar les coses».
Amb aquesta voluntat al cap, el projecte ha anat prenent forma i ara, a més d'elaborar la matèria primera -el feltre- de forma artesanal, també impulsen l'artesania del tèxtil, ja que dissenyen i produeixen productes, i col·laboren amb artesans i artistes perquè facin el mateix al seu taller. Una simbiosi d'artesania circular que neix, reflexiona Gemma, «des del sentit comú i el pensament crític. No hem inventat res, hem posat sobre la taula un problema».
«Ens preocupa el tema ambiental de l'aigua i per tenyir cal moltíssima. Per això, la gamma de colors és 100% natural».
El resultat final de la seva feina, el producte, són plantilles, sabates, botellers, diademes, catifes… sostenibles i made in Mallorca, però fins a arribar a aquest punt, recorren un llarg camí que ens explica Eugenia -artesana de la llana des del 2013-. «Primer se selecciona la llana bruta quan arriba de l'esquella i es passa per una màquina -que vaig comprar a Binissalem- que trenca les fibres, la tritura i la prepara per rentar. Un cop neta, la llana s'asseca al taller i es torna a introduir a la mateixa màquina per desapelmazar-la de nou».
Tot seguit, la llana passa per una segona màquina que crea el feltre. En aquest moment es decideix el color -blanc, vermell, negre o amb un to marronós que s'aconsegueix a partir de la barreja de llanes, doncs aquí es prescindeix de tints-. «Ens preocupa el tema ambiental de l'aigua i per tenyir cal moltíssima. Per això, la gamma de colors és 100% natural», explica Eugenia. Finalment, el feltre passa per una tercera màquina -única a Espanya, ens expliquen- que permet dibuixar i estampar formes i il·lustracions. Un cop llesta la matèria primera, arriba l'hora de vendre-la o bé de dissenyar i confeccionar el producte.
En tot aquest procés hi participen Carmen, Gemma, Eugenia, Andrea i Elisabeth, a més d'alumnes de formació professional de la Fundació Es Garrover. «La idea és que la gent que és fora del circuit laboral es reincorpori. Ells reben nocions de comerç i habilitats socials a més d'experiència laboral, aquí, al taller». La seva col·laboració és estreta: «Quan vam pensar aquest projecte no teníem diners per fer-ho. Després de trucar a diverses portes, Es Garrover es va interessar i ara estem junts», afegeix Eugenia.
«La pedra, la sal, la llana… són recursos naturals escassos que et permeten potenciar allò local. Aquí, a l'illa, em plantejava: si tenim pocs recursos, per què no els aprofitem?».
Queda lluny ara aquella tarda en què totes dues es van conèixer, en ple confinament, a través d'una pantalla gràcies a una persona en comú que les va presentar, però encara avui, quan parlen, tenen la capacitat de contagiar el seu entusiasme pel que fan a qualsevol. Un entusiasme, això sí, que respira aires de realitat i consciència perquè el trajecte fins arribar aquí no ha estat de color rosa: «El suport institucional va ser molt difícil, no hi ha instruments perquè falta pensament crític. Potser en ser una illa, hi ha cert caràcter de protecció», apunta Gemma. Tot i això, els obstacles no van ser impediment per seguir endavant: «La pedra, la sal, la llana… són recursos naturals escassos que et permeten potenciar el que és local. A l'illa, em plantejava: si tenim pocs recursos, per què no els aprofitem?».
Així doncs, aquí s'aprofita tot en una roda cent per cent local, sostenible i circular: des que Magatzem Canyelles, que recull la llana que s'esquila des de la Tramuntana fins al Llevant, es lliura aquest recurs natural passa per les mans de treballadors locals i quan la seva vida útil acaba, en ser biodegradable, es tira a la terra i la nodreix. Aleshores, el cercle es tanca i el residu és zero.
En preguntar-los pel futur, la Gemma i l'Eugènia ens expliquen que aspiren a consolidar la marca a través d'esdeveniments i obrir-la al sector de l'arquitectura i del mobiliari, explotant totes les possibilitats del seu feltre, amb què es poden crear des de panells insonoritzats fins a mobles -de fet, quan les entrevistem, estan preparant l'exposició de mobiliari sostenible Re Pensar Disseny, Re Pensar Processos, de la mà d'Amarar, Palmeres i fils i Teixits Vicens-.
Un futur prometedor, sens dubte, perquè el seu recorregut està ple de petites grans victòries: «haver sobreviscut ja és una fita», somriu Eugenia, «però destacaria la part social del projecte, que la gent que treballa aquí ho faci amb benestar, acompanyament i entesa, i per suposat la mediambiental, la conscienciació que la llana és un recurs per crear un producte cent per cent fet a Mallorca, des de la matèria primera fins a la confecció, com ho fa un terrisser amb el fang o les madones de sa llata amb el margalló».
Gemma, Eugenia i el seu equip van teixint la història de Llanatura, sense pressa però sense pausa, i amb altes dosis de consciència. Creen la matèria primera, col·laboren amb dissenyadors i artesans de l'illa, i dissenyen els seus propis productes lliures de microplàstics i respectuosos amb la pell. Adquirir-los (en botigues com Són Moragues, Dos Alquimistas o A punt d’extinció, al propi taller oa la seva pàgina web) és una forma de contribuir a la seva iniciativa. Asseure'ns a reflexionar què estem fent amb els recursos que ens envolten i actuar en conseqüència, també.
