GastronomiaYumee. cuina de trobada
Marcar como preferit

En Jaume destapa la primera ampolla, un vi blanc del 2023 elaborat amb una varietat d'aquí, el premsal blanc, i que serem els primers a tastar quan encara ningú no ho ha fet.
Autor: Joan Ramis Boscana
Fotògraf: Jaume Oliver
Hem arrencat aquest 2024 amb el mapa de Mallorca estès sobre la nostra taula de treball. Hem posat la vista a les xinxetes que ja havíem clavat als nostres itineraris, una constel·lació de punts que ens fa redescobrir projectes que al seu dia ens van deixar un agradable sabor de boca. Ha estat en aquest repàs quan ens hem fixat al celler de Jaume de Puntiró, i cèl·lules del que ja publiquem un article i que avui, muntats al nostre cotxe, visitem de nou amb un objectiu entre cella i cella: volem començar l'any amb una cata de vins que sàpiga a poble.
Amb el cotxe nos adentramos en Santa Maria del Camí i aconseguim aparcar just davant del celler, al si de la Plaça Nova. Davant la seva senzilla façana ja s'amunteguen algunes persones: la resta dels participants que compartiran aquesta experiència amb nosaltres. És Jaume qui ens rep apostat al costat de la porta, el fill de un dels socis de Jaume de Puntiró, que tot just arrencar la visita aquest dia fred de gener, ens diu que ens fixem en el quadrat màgic penjat al costat de l'entrada, un polígon ple de números que sumats per columnes, files o diagonals donen sempre el mateix resultat, que en aquest cas és quaranta. Una xifra que homenatja els anys des que es va produir el primer vi en aquest celler. Impulsats per la història, accedim a l'interior d'un celler que respira humilitat.
Estem envoltats pels dipòsits on es fa un vi sostenible amb nom propi. La producció sostenible que practiquen a Jaume Puntiró es remunta fins al 1980. És a dir: fins als seus inicis. Una noblesa d'esperit que també s'aprecia a les instal·lacions del lloc, modestes en les formes, però ambicioses en els objectius. Al centre de l'estada ens espera una taula disposada per a l'ocasió, on descansen unes deu copes i el piscolabis que amenitzarà els nostres glops, compost de pa amb oli d'oliva, formatges de les illes, olives trencades i embotits de la terra. Una terra on germinen el raïm que conformen el nèctar que estem a un pas de degustar. Jaume destapa la primera ampolla, un vi blanc de 2023 elaborat amb una varietat d'aquí, el premsal blanc, i que serem els primers a provar quan encara ningú ho ha fet. Ens sentim honrats i us fem un primer glop, intentem estar a l'alçada d'un producte desconegut per al públic amb notes cítriques que saben lleugeres. Una presentació alegre que ens recorda l'albariño gallec, i que dóna peu a la segona proposta d'un tast on Jaume, sol·lícit, ens ho explica tot al detall.
Aquest segon vi es diu Daurat, un altre blanc que brilla amb un to groguenc al vidre de la nostra copa. Ens omple la boca amb una sensació untuosa, colpeja amb ímpetu el nostre paladar i ens expliquen que ha descansat sis mesos en bóta de roure francès. Ho fem baixar amb plaer quan ens serveixen la següent remesa, i Fer amics que rendeix culte a la figura de Ramon Llull. Tant de bo després d'un primer glop poguéssim absorbir una ínfima part de la seva saviesa, però el que sentim a la llengua és la potència d'un vi que ha fermentat en tancs d'acer inoxidable. Té més cos que l'anterior, més força gràcies a la varietat del va girar ros. Un raïm que també s'ha treballat per a un quart vi que pertany a la branca Divertimento, una secció d'aquest cèl·lules que tendeix a la gosadia i que produeix vins com el Brisat de Puntiró, i taronja produït a base de pells i que refulgeix amb un color ataronjat. Un blanc ben potent a l'etiqueta del qual apareix una foto dels dos socis principals de la marca, emmarcats en una imatge malenconiós de quan eren nens.
Entre mos de pa regats amb l'oli ecològic que també elaboren al propi celler, – compten amb un petit oliverar que els permet certa producció –, ens presenten el vi més vell que tenen, que és un tall entre mantonegre i sirah que va començar a embotellar-se el 2001. Es diu Carmesí, i en contemplar el pigment que omple la nostra copa, entenem el significat del seu nom. Un negre que ja té dos o tres anys i que ens fa pensar en fruits vermells, cireres i maduixes. Engolim un tros de botifarró, el cel de la boca ens cou el just i el sisè vi apareix davant nostre. Ho han anomenat Cadascú, una barreja de mantonegre i cabernet que destil·la puresa i homogeneïtat. Ho provem a glops molt curts i prenem una decisió: aquest ve a casa amb nosaltres. Ho acabarem comprant a la botiga que acull el celler just a la seva entrada, on també venen la mel Va engendrar Ice, la Flor de Sal de Es Trenc i altres prodigis artesans.
Cap al final d'aquesta experiència, en Jaume treu un mapa de Mallorca dividit en denominacions d'origen. Ens desgrana els secrets dels territoris mentre passegem el Vi de segle, una edició especial que han rescatat especialment per a aquest Nadal. Té aromes més oxidatives i contrasta amb el penúltim, que és gairebé un cava. El seu sabor és idoni per a aquestes festes que ja acaben, i que ha fermentat en dipòsit i després en ampolla per a la gasificació. Té poca agulla i molt de dinamisme. Gairebé el contrari a l'últim glop del dia, un vermut amb vi blanc macerat amb pell de taronja, llimona, hierbaluissa, romaní i altres herbes. El colofó perfecte de la jornada.
Opcions suggerides