GastronomiaYumee. cuina de trobada
Marcar como preferit

Mentre passegem entre els arbres, la calma del lloc ens absorbeix. Tot just se sent res que no sigui el cantar dels ocells i el cruixir de les nostres sabates sobre la terra.
Autor: Aina Coll
Fotògraf: Jaume Oliver
Un matí de gener ens desplacem fins Manacor. Allà hi ha una finca carregada d'història on es produeix un oli d'oliva d'alt voltatge que volem explorar i tastar. Arribem a les deu i, en coincidir amb temporada baixa, estem sols a la visita.
A la nostra arribada ens rep l'Àlex, que serà el nostre amfitrió i guia pel lloc. D'origen alemany però establert a Binissalem, ens explica que fa dos anys que treballa a a Auboca i aviat descobrim que coneixeu tots els detalls de la història d'aquesta finca. I a qui no li agrada escoltar una bona història mentre fa una passejada per la natura?
La visita comença a l'origen de la finca, d'on ve el nom -el topònim ‘Albocàsser’ procedeix de la paraula Albu-Kasi, que significa pare de Kasi, ens explica Alex-. La primera parada al camí la fem a l'edifici residencial, que reflecteix les seves successives reformes al llarg dels anys adaptant-se a les necessitats -les finestres, de mida i alçada diferents, ho demostren- sense trair l'essència primigènia de la construcció, que segueix transmetent aquest aire tan mediterrani de les possessions.
A més, la casa compta amb una petita capella, una sorpresa que, ens explica Alex, es va construir perquè el propietari de la finca de llavors anhelava fundar un poble on visquessin els treballadors i, aquests, és clar, havien de tenir a prop un lloc de culte. No obstant això, el poble mai no es va arribar a establir i la capella segueix aquí, com un element més de la història d'aquesta curiosa finca.
Després d'aquesta parada, arribem a l'oliverar, que porta donant els fruits de la varietat arbequina des del 1996, quan es van sembrar els arbres en un terreny que, en principi, estava destinat a la vinya. En el procés de recol·lecció s'utilitza el sistema paraigua invertit: envoltant l'arbre, el fa vibrar de manera suau perquè les olives es desprenguin. Aleshores, aquestes cauen sobre la lona, ja que és fonamental que no toquin el terra i romanguin sanes i intactes.
Mentre passegem entre els arbres, la calma del lloc ens absorbeix. Tot just se sent res que no sigui el cantar dels ocells i el cruixir de les nostres sabates sobre la terra. En aquesta atmosfera, la nostra imaginació vola i vam recrear a la nostra ment com va haver de ser la vida diària de pagesos i senyors al llarg dels segles en una finca que va arribar a tenir 800 hectàrees i va arribar a la falda del Puig de Sant Salvador.
De tornada al present, l'Alex ens explica com es cuida la finca, sempre pensant en la sostenibilitat i en els processos més beneficiosos per a les oliveres: la terra no s'ara per mantenir intactes els nutrients naturals i amb el propòsit que sigui el sòl el que, per si mateix, es reguli. A més, després de la poda, la fusta sobrant dels arbres es tritura i una part s'utilitza com a compost -com un delicat mantell que ho cobreix tot- i l'altra com a font d'energia.
Apassionat per l'or líquid -pel seu color i excel·lència-, l'Alex també ens explica les diferències entre els diferents tipus d'oli -verge extra, verge, oli d'oliva i oli lampant-, després d'un breu qüestionari del qual, siguem honestos, no en sortim gaire airosos. Carregats, ara sí, de nous coneixements, ens dirigim fins a les portes de la trull, on es troba, a l'exterior, la màquina que separa l'oliva de les fulles i les restes de branques.
Un cop entrem a la trull pròpia de a Auboca, experiem tot el procés d'elaboració d'aquest oli: quan les olives estan netes es premsen i la pasta que resulta, semblant a una tapenade, arriba a través d'una canonada fins al pas següent, el que controla la temperatura. Perquè rebi la etiqueta verge extra, un oli d'oliva no ha de superar els 30 graus i per ser considerat premsat en fred, els 27. Per això, el rigor és màxim.
En una mena de centrifugadora es processa la pasta i se separa l'aigua, les restes sòlides i el suc de l'oliva. Un cop s'obté, per fi, l'oli, arriba l'embotellat, que també es fa a la finca. L'etiquetatge de l'ampolla ens sorprèn: hi és en català, en castellà… ia Japonès! Això és degut, ens explica Alex, que el país nipó s'ha convertit en un dels grans importadors del seu oli.
Aquí acaba el nostre recorregut per a Auboca, però no la visita, ja que ha arribat el moment de degustar aquest producte que s'elabora amb tanta cura i cura. En una copa de vidre transparent, tastem l'oli verge extra Aubocassa, produït amb les olives de la finca, i L'estimo, barreja de les varietats arbequina i picual, que es compren a pagesos del Pla de Mallorca. El primer resulta lleuger, fresc, i amb una aroma consistent que a la boca no es fa, per a res, dens ni pesat; el segon, una mica més espès i picant, i molt saborós, ens fa escurar davant el riure d'Alex, que ens confessa que aquesta és una reacció força habitual.
Marxem de a Auboca entusiasmats amb aquest passeig per l'història de la vida rural de Mallorca. Un recorregut carregat de natura, sabor i aromes que Alex ha convertit en una xerrada plena de coneixements i anècdotes. Gràcies, Alex; fins aviat, a Auboca!
Opcions suggerides