Després d'una estada al Perú el 2012, en què va investigar els productes que s'hi elaboren amb la garrova, i després d'analitzar estudis que aborden les seves propietats, el 2015 la Joana va impulsar, amb el suport dels seus pares, la primera producció de farina de garrova. Un gir, però en forma de continuïtat, a una història lligada al camp.
Fins no fa gaire, “la garrova era menjar per a pobres i ara és un dels productes més importants a nivell mundial en comparació del cacau”, afirma Joana en una visita guiada, una trobada informal, distèsa i enriquidora amb una associació de jubilats que avui gaudeix d'un matí a Ca S’Hereu, el camp familiar reconvertit a ecològic Es Garrover de Mallorca. La resta de garrova que l'empresa necessita es compra a agricultors locals.
Tant els oients com la Joana coincideixen: la garrova ha estat a l'illa, tradicionalment, un producte associat a l'alimentació dels animals. Un ingredient devaluat que, en realitat, conté innombrables beneficis. Font de fibra, calci i magnesi, aporta minerals i vitamines, i regula el sistema cardiovascular i el trànsit intestinal. I després hi ha el seu deliciós sabor, és clar, que ha convençut reputats xefs de l'illa com Santi Taura, Andreu Genestra el Miquel Calent, que incorporen la seva farina a les postres.
«El 2012 vaig visualitzar que seria important a nivell mundial. Crec que es posicionarà com el cacau i que podrem difondre el missatge de la garrova com un producte clau de la nostra dieta».
«La garrova és un producte històric abandonat. No s'havia valorat, ho hem tingut al nostre entorn i no ho hem sabut aprofitar», continua la Joana que, lluny de resignar-se, adopta un discurs positiu i esperançador. Cosa que potser ha heretat del seu avi, que fa més de vuitanta anys va començar aquest camí amb entusiasme, i del seu pare, pagès. Ella, que ha après de tots dos, sent que el projecte -res ni més ni menys que crear una empresa amb un producte que no existia- «va néixer per innovar i transformar» i, com ells, es considera una visionària. «El 2012 vaig visualitzar que seria important a nivell mundial. Crec que es posicionarà com el cacau i que podrem difondre el missatge de la garrova com un producte clau de la nostra dieta.»
Combatre aquest desconeixement ha estat -i és encara avui, encara que en menor mesura- parteix del dia a dia des Garrover, que avança amb un propòsit ferm: «que la garrova de Mallorca sigui un dels productes més significatius i que la gent local el consumeixi. Aquesta és la nostra feina. Ha estat ardu, però la part nutricional ens ha ajudat a potenciar els nostres productes». Tant és així que, a les xarxes socials, ja és habitual trobar-se amb usuaris compartint les receptes que elaboran con la gama de Es Garrover de Mallorca, un altavoz que entusiasma a Joana. «M'encanta que la gent faci comunitat».
Des que comencés a produir farina, el ventall de productes no ha parat de créixer: crema de garrova, cafè, xarop o salsa són alguns dels seus èxits, però la gamma esportiva, reconeix, ja ha superat fins i tot la venda de farina, el seu producte estrella fins fa poc. Barretes i batuts sense sucre, ecològics i locals que ha creat en una aliança amb l'empresa llosetina Mega Raw. «Ha funcionat molt bé i volem ampliar-ne la gamma. Coincidim en fires i compartim filosofia de vida. La combinació de les nostres empreses ha fet que sigui un èxit perquè ens entenem a la perfecció».
«El que m'agrada és el contacte amb les persones, poder transmetre».
Més enllà dels productes -que es poden trobar a la seva botiga de Llucmajor, en fires, en línia i en grans superfícies- el concepte des Garrover de Mallorca ha anat també transformant-se. El 2019 van començar a gestar El museu de Sa Garrova, un projecte que es va paralitzar durant la pandèmia, però que ara acull experiències com un menú orquestrat pel xef Miquel Serra i les visites acompanyades.
La que gaudim avui és una bona mostra del que esperar-ne: la trobada comença amb un passeig per Ca S’Hereu, un viatge per la història del fruit i les seves varietats locals, i culmina amb un esmorzar amb gató, pa amb sobrassada, ensaïmada farcida de crema de garrova -que es couen en un forn del poble- i el tast del Garrovinet, una beguda elaborada de forma artesanal a partir del procés de fermentació de la garrova. Un festí de luxe, saludable i cent per cent local.
En aquestes jornades, els participants entren en contacte amb l'entorn, assaboreixen les mil maneres de la garrova i, a més, coneixen un món que per a molts és desconegut. Cosa que a la Joana l'apassiona. «M'he passejat per fires i mercats, però amb els nens m'he enfocat que la gent vingui aquí i crear experiències. El que m'agrada és el contacte amb les persones, poder transmetre». Té tot el sentit, ja que res està més alineat amb el seu propòsit que acostar-nos a un cultiu mediterrani sostenible ple de possibilitats. A la seva història ia la seva essència. I fer-nos partícips del que ha de venir.
Nosaltres, de moment, ja tenim clar que quan la garrova es converteixi en un ingredient ineludible a la nostra dieta podrem dir que estàvem avisats. Que gràcies a la Joana ho vam veure venir.
