Teixits Riera

La mare natura te la dóna

El receptari que provarem està ancorat als fonaments de l'illa, sabem a què venim perquè les credencials de Terragust s'han propagat com un rumor discret.

Autor: Joan Ramis Boscana

La nit ja plana sobre les carreteres quan a Mallorca, a finals de setembre, el rellotge gairebé marca les vuit del vespre. Això és el que ens passa quan conduïm cap a Terragust, un lloc la ubicació del qual ens fan arribar pocs dies abans de la reserva per correu electrònic. Agafats al volant, ens assalta la sensació que ens dirigim a un lloc clandestí, amagat enmig de camins secundaris entre Petra i Manacor. A banda i banda de la calçada, uns murs de pedra seca delimiten el curt espai on cap el nostre automòbil, que després d'una bona estona de ziga-zaga arriba a una zona on s'intueixen, entre la foscor, uns vivers al mig del camp. Aparquem i percebem un emparrat il·luminat per unes bombetes que combinen amb un cel estrellat.

Maties Adrover es socio agricultor de una empresa que destina sus recursos a cultivar fruites, verdures i hortalisses de manera sostenible. És ell qui ens dóna la benvinguda al costat d'una furgoneta on Biel Cornet, el xef del projecte, guisarà uns plats elaborats a partir de gènere autòcton: un setanta-cinc per cent del menú germina als dominis de Terracor; la resta dels ingredients els ofereixen productors que treballen amb viandes d'aquí, amb denominació d'origen mallorquina. El receptari que provarem depèn dels fonaments de l'illa, sabem a què venim perquè les credencials de Terragust s'han propagat com un rumor discret. Com el xiuxiueig del vent entre les copes dels arbres. El que no esperàvem, però, és que la bellesa del lloc sigui tan arravadora.

Agafem seient entre la fronda d'unes parres, on una filera de taules de fusta sembla que s'allarga fins al final de la nit. Estem en plena natura, enmig d´uns terrenys de cultiu on s´escolta l´estridular dels grills. Un enllumenat enganxat a una estructura de bruc penja sobre els nostres caps. De seguida ens adonem que aquest no serà un sopar qualsevol; això serà una experiència. Una experiència marinada amb una primera copa de vi blanc que ja desperta el nostre paladar, un sec que ens deixa noquejats i que es prova com a recompensa per haver recorregut el llarg camí des de Palma. Palaguegem el segon glop i un aperitiu marca de la casa, compost per embotits de Ca’n Company, pa de farina de xeixa i formatges de Sa Teulera hiperbolitza la nostra identitat. Tot ben ruixat amb uns raigs d'oli ecològic i refregat amb tomàquets que després trossegem per rosegar la seva carnositat. 

Després d'haver deglutit una coca de ceba caramel·litzada coronada per la rodanxa d'una figa, llisquen sobre la nostra taula un humus com mai no ho havíem provat. Entre la crema descobrim alguns dels ingredients que ofereix aquesta terra fèrtil: carbassa, albergínia i unes llavors de magrana que ens exploten a la boca. El iogurt no li falta a una combinació suau que té la textura del Mediterrani. En definitiva: una menja. El que ve a ser la bestreta d'un bacallà a baixa temperatura que ens serveixen – compte amb la dada – amb un vi negre que contradiu la tradició per demostrar-nos que sí: el blanc del peix es pot harmonitzar amb el color més fosc del raïm. Un plat acompanyat amb patates i verdures saltejades que ens fan saltar de les nostres cadires. Tot de temporada, embolicats en l'olor silvestre que desprèn el camp en un estiu que toca al final.  

Al llarg de tot el sopar se'ns ha dispensat una atenció cortès, sense ínfules ni escarafalls. Una hospitalitat rematada per una panacota amb ratlladura d'ametlla i fruits del bosc. Alguns comensals comencen a marxar amb l'aspecte satisfet, arrosseguen els peus per terra abans de tornar a casa i desaparèixer a la foscor. Nosaltres vam decidir mirar les estrelles per assaborir unes herbes dolces. Intentem pair la meravella que acabem d'experimentar.