Sa Ferreria

Art gastronòmic

Diem sí a un plat de porros amb mató i ametlla que, des de la senzillesa dels seus ingredients, reivindica la seva quota de protagonisme. No hi ha debat: els hi concedim perquè el plat és una meravella.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Només posar un peu a Sa Ferreria, a Campos, un ja intueix que acaba d'accedir a un lloc molt especial. Reformada sense estridències i respectant l'arquitectura original, aquesta antiga ferreria és ara un restaurant que conserva la pàtina de l'antic ofici que hi havia. Aviat confirmem la nostra sospita de la mà d'Aina, que capitaneja el projecte amb el seu germà i s'ofereix a acompanyar-nos en un gira improvisat pel local.

Taules altes i baixes de terratzo, parets de pedra vista, un banc d'obra i vestigis de l'antiga ferreria conformen el disseny de l'interior de la sala principal, que amb un cert aire rústic abraça el minimalisme i la irradia bon gust, sobrietat i elegància. Si la primera impressió és decisiva, ja estem força segurs que això ens agradarà.

Just al costat de la taula on ens asseurem, una porta condueix a la terrassa -un altre encant més de Sa Ferreria- que deixa penetrar la llum natural entre plantes i unes poques taules. Aquí, pugem per una escala fins a una habitació que acull exposicions temporals i, de vegades, tallers de ioga. Avui, enginyoses peces de vidre bufat envaeixen la sala gràcies a la creativitat i la traça de l'artista mallorquina Raquel Pou. Com ens explica Aina, organitzar exposicions és la seva manera de contribuir a agitar i promoure la vida i l'art al poble.

De tornada al pis inferior, sota les bigues originals de fusta, prenem seient amb la intenció de comprovar com es trasllada el concepte de Sa Ferreria a taula, així que amb l'arribada dels primers comensals escrutem una carta concisa que vessa afecte i gosa interpretar receptes d'aquí i d'allà amb ingredients que ens resulten més que familiars.

Demanem una Neipa, una cervesa IPA de Adalt per refrescar-nos les idees i, ara sí, abordem la carta: coques artesanes del dia -les d'avui són de tomàquets cherry amb formatge i de sobrassada amb ceba-, croquetes de vedella i gingebre, patates braves amb una pinta espectacular -no podem evitar seguir-les amb la mirada mentre van de la cuina fins a una taula de veïna- i de Sa Ferreria que, avui, completen dos plats fora de l'habitual menú: carpaccio de vedella amb verdures i formatge blau i carxofes amanides amb salsa romesco.

L’elecció s’ha posat complicada per a dos apassionats de la gastronomia que estimen investigar i assaborir plats per primera vegada, però Sa Ferreria ens convida a jugar i aquest pla, siguem sincers, ens encanta. Així que, sense més demora, comencem amb unes gyozas al vapor -amb un toc de planxa- molt a la mallorquina, ja que estan farcides de llom amb col, sobrassada i panses, una recepta clàssica i imperecedera al receptari d'aquesta illa cuinada en una versió sorprenent (i riquíssima) per als nostres paladars.

Com molt sovint ens vam deixar convèncer pels suggeriments dels xefs -a qui escoltaríem si no?- diem sí a un plat de porros amb mató i ametlla que, des de la senzillesa dels ingredients, reivindica la seva quota de protagonisme. No hi ha debat: els hi concedim perquè el plat és una meravella.

A continuació, apostem pel tartar de salmó amb descarat, un plat refrescant que encaixa a la perfecció en aquest calorós dia de maig i que ens va genial com a pròleg de l'últim plat que ens portem a la boca i que s'acosta potent: un brioix casolà de cansalada rostida. Sí, un colofó ​​sense remilgos que amalgama la dolçor del pa francès -però fet a Mallorca- amb el sabor una mica amarg de la cansalada condimentada amb ceba morada i cogombre.

Conscients que el joc se'ns ha anat de les mans, però que estem guanyant -perquè això és una fantasia-, vam decidir rematar la partida amb unes postres que, encara avui, no podem oblidar: un pastís de pastanaga regada amb crema de taronja que recomanarem a qualsevol, d'ara endavant, sense marge per a l'error.

Marxem absolutament meravellats amb la cuina de Sa Ferreria i agraïts per l'amabilitat d'Aina, que a la nostra partida somriu mentre un senyor es llegeixi i li confessa que el carpaccio de vedella que s'acaba de cruspir és el millor que ha tastat a la seva vida. No menteix, n'estem segurs. Ell també ha guanyat.