Zero

Fresc, saborós i natural

Des del cor de Manacor, Zero ens ofereix una variada i deliciosa selecció de receptes plant-based i vegetarianes.

Autor: Cristian Rodríguez Domínguez

Fotògraf: Travel To Zero

Avui ens hem aixecat una mica culturetes, amb ganes de descobrir una mica més de la nostra història. Així que ni curts ni mandrosos vam decidir desplaçar-nos fins a la comarca del Llevant, més concretament a Manacor. I és que ens ha cridat l'atenció el Museu d'Història de Manacor, situat en un edifici del S.XIII, el Torre dels Enagistes. Hi podem trobar i descobrir com era la vida, la fauna i la flora del municipi des de la prehistòria. Una experiència cultural enriquidora i que bé mereix desplaçar-se fins a aquesta zona de Mallorca.

Decidim a la sortida apropar-nos al centre de la ciutat, es va acostant l'hora del dinar i encara no sabem molt bé on podríem parar per satisfer la nostra gana. Ens trobàvem contemplant la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, quan en un dels seus laterals ens va cridar l'atenció una terrassa coqueta situada als peus de la basílica, just a la plaça Weyler. Ens apropem a tafanejar i veiem unes pissarres situades a la paret exterior, en les quals, en lletres grans, es pot llegir “Productes locals, menjar casolà”. De seguida capten la nostra atenció. Descobrim el rètol amb el nom del restaurant, zero, així que decidim entrar-hi.

Entrem baixant un parell d'esglaons i ja ens trobem en una coqueta i acollidora sala. Només posar un peu a terra ferma ens rep amb un gran somriure Maribel. Demanem taula i ens indica una situada a prop de la barra. Prenem seient i mentre llegim la carta ens comenta que cada dia, a més dels seus plats habituals, preparen el que ells anomenen un "Combo", compost d'un entrant i un plat principal que va variant cada dia. Mentre ens porta la beguda, rellegim la carta i el seguim donant voltes al suggeriment. Quan ens serveix ja ho tenim clar; un combo i un entrant de la carta, així tindrem l'oportunitat de tastar una mica de tot.

Arriba el primer dels nostres plats, una crema freda d'all blanc. Servida en un bol, aquesta sopa lleugera i refrescant, amb un sabor predominant de l'all però sense arribar a ser excessiu és un començament refrescant i saborós. L'acompanyen un raig d'oli generós i ceba tendra picada que li atorguen un toc deliciós. En un obrir i tancar els ulls ja tenim el recipient buit. És el moment de donar compte al nostre segon entrant. Ni més ni menys que unes estupendes croquetes de espinacs i porro casolanes. Amb unes formes irregulars, indicador inequívoc que estan fetes a mà, una mida perfecta i un daurat perfecte. El farcit compta amb una beixamel lleugereta, saborosa, gens embafadora i que no acapara gaire l'espai interior, que s'ho cedeix gentilment a unes saboroses verdures. Bocats que ens saben a glòria.

És el torn del nostre principal. Servit en un plat fondo, ens trobem falafel dos, acompanyats d'una amanida verda, un arròs saltat i una mica de salsa tzatziki. Com ja passava amb les croquetes, els falafels són casolans. Cruixents per fora i tendres per dins, amb un gran sabor, que mullats a la salsa grega, ens transporta fins a la mateixa Atenes. Els acompanyants no es queden enrere. Una amanida de brots, pastanaga i tomàquet cirera amanit amb un amaniment clàssic i encertat. I l'arròs, amb una cocció perfecta, saltejada amb ceba, pastanaga, col xinesa i ceba tendra, que l'eleven en gust i textura, res a veure amb aquests arrossos blancs avorrits i insípids. Un plat complet i variat, que ens dóna l'oportunitat de tastar una mica de tot i alhora satisfer la nostra gana.

Tanquem com són habituals amb un ric cafè amb llet, aprofitant per reposar el menjar i repassar mentalment totes les sensacions i sabors que es desprenien del menjar. A la nostra sortida ens acomiadem de Rafel, xef i propietari de Zero, agraint-li el seu esforç i bon fer al menjar. Li desitgem tota la sort del món. D'aquesta manera posem punt final al nostre dia cultureta i gastronòmic. Ha valgut la pena el desplaçament.