Marcar como preferit

Miga de Nube

Gastronomia i art perquè tot alimenta

A Miga de núbe ho donen tot perquè la seva carta sigui saludable, un objectiu que aconsegueixen gràcies a una horta on cullen alguns dels seus productes.

Autor: Joan Ramis Boscana

Ens disposem a fer-te una confessió sense embuts: som uns enamorats de Sóller. Durant les darreres setmanes hem absorbit l'essència ataronjada que emana dels seus camps, ens hem deixat captivar per tots els productes que neixen d'una terra tan fructífera. Però encara ens quedava una osca per fer, una casella que havíem de marcar perquè el nostre coneixement sobre el municipi fos satisfactori. No podíem sentir el veritable caràcter del poble sense passar per un carrer que reuneix el batec dels seus habitants, que és el carrer de Sa Lluna. Abans d'entrar a l'establiment on hem quedat, Forn de Barri intenta estirar de nosaltres, ens llança un conjur artesà que amb prou feines podem sortejar. Els seus productes es veuen tan llaminers com sans, però hem de reservar la nostra gana per Miga de Núvol, un lloc que ens va cridar l'atenció des que el vam descobrir. El motiu? Entra amb nosaltres i ho sabràs.

Amb els peus ja dins del seu local, de seguida comprenem que Miga de núvol és un espai proveït d'infinita sensibilitat. Aquí no només es ve a menjar, ni de bon tros. Aquí ve a prendre el te, a posar-se d'art, a abraçar el concepte que Cris i Candela, les seves propietàries, van llançar per definir la naturalesa d'aquest lloc: lent cafeteria i taller. Des del principi ens impacta la decoració de Miga de núvol, la d'un atelier que va variant el seu aspecte i que mai no roman igual. Som en una vella casa de poble les parets de la qual es van polir fins a recuperar els seus colors originals. El terra és de pedra, i dels murs pengen obres d'art de tota mena, sobretot quadres. Aquí cohabiten la cultura i la gastronomia perquè tal com diuen les fundadores: tot alimenta. Si busquessim la definició de pintoresc al diccionari, al costat apareixeria una imatge d'aquest atelier on alguns clients estrangers prenen la perla de la casa: un cafè torrat a Mallorca que, segons diuen, està de vici.

La cambrera ens guia fins a la nostra taula, i pel camí ens creuem amb un taulell i una vitrina on descansen trossos de pa de plàtan, pastissos de xocolata i taronja, panna cotta de pinya i coco o esmicola de gerds i poma. No cal que ens jurin que tot és casolà; el seu aspecte parla per si mateix. A Miga de núvol ho donen tot perquè la seva carta sigui saludable, un objectiu que aconsegueixen gràcies a una horta on cullen alguns dels seus productes. El quilòmetre zero és una de les màximes del restaurant, que compta amb un jardí que ens deixa esbalaïts. L'aire corre sota un sostre format per fulles de llimoners i plantes enfiladisses. Aquest lloc és com un palau construït en nom de l'ecologisme. Quan veiem les amanides que mengen les nostres veïnes de taula, el color verd envaeix la nostra vista: una l'ha demanat d'alvocat i ou adobat, l'altra està esquitxada de pera i el que sembla safrà. Els plats són tan abundants que les dues amigues podrien banyar-s'hi.

Nosaltres estem indecisos. ¿Demanem una taula de formatges artesans per donar-li a la pica-pica? O millor ens lliurem a un baba ganoush que fa temps que no vam provar? Mentre els dubtes ens devoren i un gos beu d'un bol al costat d'unes clivies, la carta de Miga de núvol ens parla amb claredat: aquí el menjar arriba a unes cotes orgàniques com a pocs llocs. Per això ens decidim per una de les reines de la seva proposta, que són les torrades. Un plat que lligarem amb un acompanyament on mullar pa. Un pa, per cert, que està elaborat amb massa mare. Quan la cambrera torna amb la nostra comanda a la mà, ho fa trepitjant uns còdols que entapissen el jardí. Diposita a la nostra taula uns plats de ceràmica esmaltada: un està carregat amb un humus de tomàquet sec, l'altre porta una torrada que han anomenat El Alfonso.

El primer que fem és agafar un tros de pa de pita que està calentet, que fa olor de llar. El recobrim d'humus i ens el portem a l'únic lloc on pot anar: la nostra boca. De tots els detalls que intentem atrapar, n'hi ha un sobresurt per sobre de la resta, i és el sabor de les olives negres que s'estimben per una muntanya de color vermellós. Ara el ganivet i la forquilla viatgen a l'altre plat, li ensenyen el passaport i parteixen la torrada per la meitat. Sobre el pa descansa un llit de formatge elaborat amb anet. I què ens explica l'anet? Doncs que ho barregem amb el salmó salvatge que li aporta una capa rosada al plat. Si diem que la torrada és un festival de sabors – l'amargor de les tàperes es maneja bé amb la suavitat del cogombre – no mentim. I així estem, en equilibri entre el dolç i el salat que ens regala l'humus, gaudint de la textura sucosa d'un salmó que té gust de son. Perquè a això ens ha convidat Miga de Núvol: a un somni.

Opcions suggerides

Opcions suggerides

BESbswy