Bella Verde Jardín Gastronómico

Olimpíades gastronòmiques al jardí

En una oferta culinària 100% vegetal, que advoca pel producte de proximitat, un món de possibilitats –i de nou, de color– s'expandeix davant dels nostres ulls llaminers.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

A només dos carrers del mar que abraça la costa del Port de Pollença es troba un jardí inesperat acollit per màgiques i majestuoses figueres que impregnen, amb la seva aroma dolça, l'ambient del lloc. És Verd preciós, un restaurant a tot color per la seva naturalesa frondosa, pel blau de les persianes mallorquines i per la seva proposta gastronòmica.

Atrets per la seva filosofia plant-based i una terrassa que enlluerna a qualsevol que passi per aquí davant, només creuar l'entrada ens enamorem de les enormes fulles que proveeixen d'ombra tot el pati i les taules que comencen a ocupar-se a l'hora del sopar. Un cop acomodats, demanem dues copes de vi blanc del celler pol·lencina -avui tot es queda a casa- Can Axartell i rendits a l'encant que ens envolta, ens deixem emportar. Alguna cosa ens diu que aquí juguem avui una mena d'olimpíades gastronòmiques.

«Res com un pica pica si és la vostra primera vegada aquí», ens comenta un dels atents cambrers del local, així que fem cas al suggeriment i obrim la carta disposats a explorar: a una oferta culinària cent per cent vegetal que advoca pel producte de proximitat, un món de possibilitats -i de nou, de color- s'expandeix davant dels nostres ulls llaminers: xips amanits, bolets crispy amb sàlvia i maig de chipotle, hummus de pèsols, papes amb ají groc, alvocat i cigrons; moniato rostit amb crema d'anacard, tacs de jaca metxada i torrades de porros i semicurat d'anacards són els plats de l'opció per picar i compartir.

A més, la carta de Bella Verde compta amb suggeriments que fusionen ingredients i sabors de diferents cultures gastronòmiques com el tiradet vegetal, l'albergínia rostida, el curri tailandès o el caneló de bolets, entre altres receptes apetitosíssimes que avui no tastarem perquè ens llancem al pica pica, desitjosos de tastar com més plats, millor.

Gairebé a sorts, triem quatre propostes: bolets cruixent, moniato rostit, tacs i torrades, que comencen a arribar a la nostra taula en una explosió colorista que mereix que ens lliurem al moment i ho gaudim a través de tots els sentits. El partit, al capdavall, no ha fet més que començar.

Les fletxes cruixent resulten ser, en realitat, una bomba cruixent gràcies a un arrebossat espectacular banyat per una deliciosa maionesa de sàlvia i maig de xipotle que ens fa esclatar el paladar del gust. Un plat mereixedor d'una parada al capdamunt del podi.

Amb ganes de més, anem a buscar moniato rostit que, acompanyat de crema d'anacard, parmesà vegetal i picada d'herbes, resulta ser un plat contundent que ensambla, en equilibri, la dolçor del moniato i de l'anacard a través de dues textures diferents que combinen a la perfecció. Un brillant triple salt mortal que mereix el nostre entregat aplaudiment.

El jaca és el protagonista estrella -com Simone Biles ho és i ho serà per sempre de la gimnàstica artística- dels tacs de Bella Verde, coronats de la tradicional salsa veneçolana guasacaca i ceba adobada. Un plat que ens sorprèn pel que fa a textura, ja que recorda la carn, però que combinat amb la ceba i la salsa -una mica picantona- resulta molt fresc i vibrant.

La pròrroga que ens auto concedim ens regala una alegria que sap triple a l'últim segon: una torra de pa de vidre amb semicurat d'anacards i melmelada de pebrots -que canvia segons temporada- i figues fresques. Ben jugat!

Ens declarem fans del pica pica de Bella Verda i, lliurats al gaudi, decidim arrodonir la nostra primera -però, seguríssim, no última- visita amb un Perfecte de maracuià, una crema de fruita de la passió amb un toc àcid i molt refrescant, acompanyat de crumble i merenga cremat. Un final rodó. Barret. Set i partit.