Barbaflorida Cafe

Brunch con vistes a la Serra

Una antiga barra i una prestatgeria de reixeta que acull alguns aliments li atorguen a l'espai cert aire d'antic colmado, i les taules de fusta i els llums de ratan creen un ambient càlid i acollidor que convida a allargar el brunch ia perdre de vista el rellotge.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Compromesos amb la nostra temptadora missió d'explorar les millors propostes de brunch que s'ofereixen a l'illa, un assolellat matí de març ens dirigim a Valldemossa. El mític poble de la Serra de Tramuntana ens rep amb la seva espectacular bellesa i ens encaminem fins a la plaça de la Cartoixa. Allí, just a la cantonada, es troba Cafeteria Barbaflorida, el nostre destí.

Després de debatre si triem quedar-nos a la terrassa enrajolada de pedra -el dia, sens dubte, acompanya- o entrar i descobrir el local, finalment resolem demanar taula a l'interior perquè alguna cosa ens diu que l'ambient d'aquest bar no deixa indiferent ningú.

Ens acomodem al costat de la finestra, que ens regala unes precioses vistes a la Serra i als carrers, sempre animats, de Valldemossa, i aviat arriba la carta. Llonguets -de caprese amb mozzarella de búfala i pesto casolà d'ametlles o un mestís roast sandvitx amb ADN mallorquí-granola amb fruita de temporada, dolços amb pinta i diverses opcions de pica-pica, com un vistós humus de remolatxa, criden la nostra atenció entre una interminable llista de begudes, fredes i calentes, en què dominen el bon cafè i el te orgànic.

Entre totes les opcions –que evidencien una aposta decidida pel producte de proximitat i ecològic-, encarreguem dos sucs, un de taronja i un altre de poma, un llonguet i unes torrades. Llestos per gaudir.

Hem demanat un llonguet de chutney casolà de mànec, formatge maonès, tomàquet i ruca que resulta suculent i original, dolç i salat alhora, gràcies a una combinació de sabors frescos que combinen i suavitzen la densitat del formatge menorquí.

Les torrades –ens han advertit els fans de Barbaflorida- són un deu en aquest lloc, així que encarreguem una ració de llesques de pa amb pernil ibèric que arriben acompanyades d'olives mallorquines. Un plat simple, estem d'acord, però que ens recorda precisament que als plaers mundans hom pot trobar un instant de felicitat –i sabor- difícil d'explicar.

L'afluència de comensals al migdia en aquest local de Valldemossa és copiosa però relaxada. Potser és per l'escenari natural que ens envolta o potser també ajudi la decoració –singular, però sense pretensions- del lloc, que transmet aquesta sensació: una antiga barra i una prestatgeria de reixeta que allotja alguns aliments li atorguen a l'espai cert aire d'antic colmado, i les taules de fusta i les làmpades de ratan creen un ambient càlid i acollidor brunch ia perdre de vista el rellotge.

Marxem de Barba de flors més que satisfets -pel menjar i el tracte rebut- i, just abans de sortir, tafanejam entre els productes que llueixen a la prestatgeria. Entre cafès i infusions, ens trobem amb els tes de Dels Alquimistes, a qui vam poder visitar a La Bodega de Biniaraix. Sempre és un plaer trobar-se coneguts.

Ara sí, abandonem el local, però una visita a Valldemossa comporta una parada obligatòria: Ca'n Molina ens reclama. Cap a aquest mític forn amb més d´un segle de tradició ens dirigim per tornar a casa amb unes coques de patata. Tornar d'aquest poble amb les mans buides seria imperdonable i, a més, les tradicions hi són per complir-les.