Naturacavall és una idea preciosa executada amb noblesa. No hi ha moltes altres maneres de definir amb paraules més precises un projecte que va néixer de la passió pels cavalls i es va comprometre, des dels seus inicis, a millorar la qualitat de vida dels equins. La seva trajectòria va néixer el 2019 però, en realitat, Joan Ferrer és un enamorat d'aquests animals des de petit.
Ja d'adult es va introduir al món de les carreres, encara que aviat se'n va desvincular. Alguna cosa no encaixava. Amb el temps i amb el retorn del seu fill Xavi a l'illa després de concloure els estudis, van planejar emprendre alguna cosa junts sense tenir gaire clar el què, però sí el vehicle conductor. Aviat, «cada vegada més gent hi contactava perquè no podia fer-se càrrec dels seus cavalls», explica Silvia, membre de la família i, des de fa tres anys, part de l'equip de guies.
Aleshores, Xavi i el seu pare van anar donant forma a la idea inicial. «Sempre hem fet excursions com afició, amb la família i amb els amics, però vam voler fer alguna cosa més. Readaptar cavalls que ho necessitessin i incorporar-los a les excursions», completa Xavi. Corria l'any 2020 i, a causa de les restriccions dictades per la pandèmia, el projecte va anar al ralentí, però amb el retorn a la normalitat i les ganes compartides de gaudir de la natura «va venir el boom. Vam passar de tenir cinc cavalls a gairebé cinquanta».
La majoria dels equins ve del món del trot. Cavalls que ja no compleixen la funció que se'ls encomanava, però també acullen exemplars desatesos o malalts, com una euga cega que no munten, però que van voler salvar del sacrifici. «Hi ha gent que mata animals perquè ja no els serveixen», tanca Silvia, sense judicis, però amb rotunditat.
«El nostre objectiu és que tothom pugui portar una persona que no hagi muntat mai, i cada cavall és un món i necessita el seu temps».
Sigui quina sigui la seva història i els motius pels quals els propietaris decideixen no fer-se'n càrrec, tots els cavalls que arriben fins a aquesta finca de Manacor necessiten una ajuda que troben a Naturacavall. «Els donem acollida perquè comencin una nova vida. Els rehabilitem amb excursions i aventures. Un canvi brutal perquè entenguin que no vénen a fer una carrera, sinó a gaudir d?una ruta», explica Silvia, que també reconeix, molt a desgrat seu, que no sempre poden donar resposta a tots els avisos que reben, ja que assegurar la viabilitat econòmica del projecte no és un tema menor.
Sigui quina sigui la seva raça, tots els cavalls conviuen i pasturen a l'aire lliure i a plaer. Dilluns és dia de descans i la resta surten -els que poden- tres vegades a la setmana, com a màxim, d'excursió, encara que «s'adapten les rutes que poden assumir segons les condicions físiques».
Donar-los una segona oportunitat, una vida millor, és el propòsit de Naturacavall, i ho compleixen oferint excursions de dues hores o de fins i tot dies. «Les rutes a l'hivern són a la muntanya. Anem fins a Lluc en quatre dies. També a la platja, on només es pot entrar des del novembre fins a l'abril». Cales, muntanyes, vinyes, santuaris; a costa oa l'interior, aquí s'adapten al nivell de l'excursionista ia les seves preferències per fer conèixer «Mallorca des d'un altre punt de vista, des d'un animal tan noble que nota com et sents. Un cavall dòcil, si tens un dia dolent, ho percep».
Tot i la calma i l'assossec que es respira en un entorn com aquest, l'activitat a Naturacavall no cessa durant la nostra visita. Mentre alguns clients emprenen la seva excursió, altres visiten els seus cavalls, que viuen a la finca gràcies a un servei de pupil·latge que cobreix l'alimentació i el manteniment dels equins i, de vegades, l'entrenament, sempre en convivència amb la resta.
De fet, aquesta temporada l'activitat ha estat bulliciosa. «A partir de l'abril, les reserves pugen molt i el calendari s'estreny fins a l'octubre, encara que aquest hivern també ha estat intens», afirma Silvia. Si la feina baixa, inverteixen el temps en el entrenament, «el nostre objectiu és que tothom pugui portar una persona que no hagi muntat mai, i cada cavall és un món i necessita el seu temps».
«El que ens fa més feliços és que la gent gaudeixi. Que no vegi el cavall com un animal perillós sinó com un món al qual tothom pot accedir, a qualsevol edat».
I és que, a més del seu programa d'excursions i el servei de pupil·latge, amb quatre guies de ruta en plantilla i un grup de voluntaris, a Naturacavall també entrenen els equins d'altres propietaris. De vegades en programes personalitzats, de vegades en grup de fins a vuit persones. Són classes en què la tècnica és important, però el respecte i l'entesa amb l'animal ho són més. Al capdavall, asseguren, “no ens considerem un centre professional. Hem après a muntar de manera natural perquè el Joan ens ha ensenyat. Això no és un centre d?hípica».
Recorrem la finca, de la mà de la Sílvia, que ens ensenya el camp, les quadres i les gallines de l'àvia de Xavi, que viu, com ell, al terreny familiar d'unes vint-i-quatre hectàrees. Els gossos s'acosten a nosaltres, olorant-nos amb curiositat, mentre Silvia confessa, amb entusiasme i honestedat, la major gratitud de formar part de Naturacavall. «El que ens fa més feliços és que la gent gaudeixi. Que no vegi el cavall com un animal perillós sinó com un món al qual tothom pot accedir, a qualsevol edat».
Gràcies a aquest equip, els cavalls que abans els deparava un futur incert gaudeixen d'una segona oportunitat. Aquí en tenen cura, els alimenten i els entrenen per relacionar-se amb les persones més enllà de la competició. Així, residents i visitants podem explorar Mallorca des d'un altre prisma –i amb una altra mirada–. Tots, perquè a Naturacavall col·laboren amb Aproscom Fundació i Estel de Llevant, dues associacions que atenen usuaris amb discapacitat intel·lectual i vetllen per la salut mental. Una altra demostració més que la xarxa que teixim, entre humans i animals, pot ser immensa, solidària i integradora. Una xarxa que ens fa ser una comunitat, una illa millor.
