Un téntol

Temps per a la pausa

Davant unes vistes incomparables, de sobte, l'únic que existeix és el nostre cos: amb cada estirament, tota la nostra atenció es dirigeix als músculs, que s'expandeixen alhora que la nostra ment es relaxa.

Autor: Aina Coll

Fotògraf: Jaume Oliver

Demanar un téntol és fer una pausa, interrompre el joc per un instant i, després, continuar. De petites, al pati de l’escola i a la plaça, cridàvem “téntol” per agafar aire, beure aigua o comentar la jugada. A vegades, fins i tot per posar una mica d’ordre. De grans, però, aturar-se, prendre’s temps per voluntat pròpia, s’ha convertit en una mena de privilegi, un regal que la Maria Portalo i la Xisca Melià ens recorden que mereixem gaudir.

Potser per això, perquè ho vivim tan de tant en tant, fa uns mesos vam marcar al calendari un “Téntol?” amb una il·lusió immensa. El pla? Reunir-nos, en un escenari idíl·lic d’arquitectura tradicional i vegetació mediterrània, amb dones amb ganes de connectar amb elles mateixes i amb les altres. Conversar, nodrir-nos, practicar ioga, deixar volar la creativitat, admirar la bellesa, jugar, sentir-nos bé. Un autèntic plaer.

El silenci i la natura que envolten Es Fangar Agroturisme, a Campanet, en fan el lloc ideal per regalar-se un dia de téntol, encara més si ho deixes tot, com nosaltres, en mans de la Maria i la Xisca, dues apassionades del benestar femení i facilitadores d’una jornada de calma i reconnexió.

La Xisca, fisioterapeuta especialitzada en exercici terapèutic per a dones, i la Maria, psicòloga i instructora de ioga, són les emprenedores que han gestat aquest projecte. Elles s’encarreguen de tenir cura de cada petit detall perquè nosaltres només haguem d’arribar-hi amb roba còmoda i ganes de gaudir dels beneficis de practicar pilates, nodrir-nos de forma saludable o conèixer les propietats dels olis essencials, algunes de les temàtiques que vertebren les seves irresistibles propostes.

Avui, un dissabte de juny, ens endinsem en una d’aquestes propostes. Al preciós jardí d’Es Fangar, un mar d’estoretes ens espera per començar el dia practicant ioga guiades per la veu —dolça i pausada— de la Maria. Davant unes vistes incomparables, de sobte, l’únic que existeix és el nostre cos: amb cada estirament, tota la nostra atenció es dirigeix als músculs, que s’estenen alhora que la nostra ment es relaxa. La tensió s’alleuja i la respiració s’equilibra.

Connectades amb cada centímetre de nosaltres mateixes, arriba el moment d’activar la ment. La Maria i la Xisca ens conviden a connectar, ara, amb els nostres desitjos, amb aquell estiu inoblidable, per què no, que voldríem viure. Ho fem a través d’un vision board col·lectiu: retallem imatges, escrivim, enganxem flors, dibuixem. Un exercici creatiu per posar el focus en allò que realment importa, cap a on volem anar. Un joc inspirador que resulta ser preciós perquè també s’alimenta del que és important per a les altres i cap a on volen anar elles.

Ben enfocades, després d’haver cuidat el cos i la ment, arriba el moment de nodrir-nos per dins: una taula llarga i plena de menjar ens espera per celebrar, juntes, l’hora d’esmorzar. Fruita fresca, iogurt i cereals amb els quals preparem, al nostre gust, un bol ple de nutrients que assaborim mentre conversem a l’ombra d’una enfiladissa.

Xerrem, riem, ens coneixem, compartim anècdotes i impressions, gaudim del moment. Celebrem haver decidit ser avui aquí, regalant-nos un téntol, una pausa que rebem com una ofrena, un respir que, com en el joc, donarà pas, de nou, al moviment. Però ara, podrem continuar d’una altra manera, des d’un altre lloc.