Marcar como preferit

Vins Nadal

Una conversa amb Esperança Nadal, enòloga de Vins Nadal

GastronomiaProducte localSostenibilitatVi
Autor:
Aina Coll
Fotògraf:
Jaume Oliver
01.21.2026
Esperança Nadal, enòloga i quarta generació al capdavant de Vins Nadal, impulsà la transició de la bodega familiar cap a la viticultura regenerativa. Segons ella, més que un exercici de voluntat, fou un acte de coherencia respecte a una necessitat imperiosa: regenerar el sòl i controlar les emissions de CO2. Parlem amb ella a Binissalem, al cor d’un celler amb gairebé cent anys d'història.

Vins Nadal és un celler familiar fundat el 1932, com diries que ha evolucionat en gairebé cent anys?

Aquests cent anys de trajectòria demostren que hem tingut capacitat d’adaptar-nos a cada situació. Hem passat d’elaborar només vi a granel de varietats autòctones al poble; després, de volum per atendre el boom turístic dels anys 60, 70 i 80. En els anys 90, vàrem apostar per la DO i defensar la identitat, i en els darrers anys hem fet una gran aposta per la sostenibilitat i la viticultura regenerativa.

De fet, sou un referent a les Balears en la viticultura regenerativa. Per què aquest és el vostre model de producció?

La resposta és fàcil: no ens sentíem identificats amb cap altre tipus d’agricultura. La viticultura regenerativa regenera i hem de regenerar perquè hem degradat durant molt d’anys el sòl i no és capaç d'emmagatzemar carbó ni tenir matèria orgànica. L'agricultura convencional depèn molt del món del petroli i de productes químics, i la ecològica suposava deixar de fer uns tractaments sistèmics químics per fer-ne d’ecològics, però s’oblidava del sòl. Al 2021, la viticultura regenerativa va donar sentit al que estàvem cercant.

El canvi climàtic afecta directament al vostre sector. Quines passes s’estan fent i queden per fer per tal de que la feina al camp segueixi sent viable?

La conjuntura mundial no entén que és una necessitat imperiosa. Crec que seria molt important que el creixement d'un país no depengués només dels valors econòmics, sino tenir en compte molts factors, com la qualitat de vida de la gent. El planeta no té un problema, el problema el tenim nosaltres perquè no tindrem les condicions per subsistir. El que ens encoratja és veure que hi ha altres projectes, que no ets un gra d’arena. En quant a les mesures, necessitem regenerar el sòl agrícola, transformar l’energia… hi ha projectes, però hi ha d’haver també voluntat.

Crec que seria molt important que el creixement d'un país no depengués només dels valors econòmics, sino tenir en compte molts factors, com la qualitat de vida de la gent.

Fa 4 anys ens vas dir, «com més local és el mercat, més sostenible ets». La proximitat és el futur?

Jo crec que sí. És imprescindible fer una aposta pel producte local perquè la petjada de carboni que genera dur un producte de l’altra banda del món fins aquí és immensa. Al sector hoteler li resulta molt més barat importar el vi de la península, però l’interessa que nosaltres continuem treballant el paisatge, que és patrimoni. Hi ha capacitat de créixer, però si no hi ha mercat, el pagès no farà la feina per quedar-se el producte a casa. 

Meneges el timó d’un negoci en un sector amb molta presència masculina. Com veus el paper de la dona en la viticultura?

Sí, és un sector molt masculinitzat, i quan vaig començar encara ho era més, sobretot a la part comercial. Ha millorat, però hem de continuar reivindicant el feminisme. Mentre hi hagi morts, assetjament i països on les dones no tenen drets, hem de continuar en la reivindicació. M’he trobat algunes situacions, però he estat capaç de defensar-me i deixar les coses clares. El sector és masculí, però el futur és femení. Ja som majoria a les universitats. El futur anirà canviant.

Organitzau cates i alguns esdeveniments que fan que el vostre vi i la música dialogui. És una manera d’actualitzar-se en una societat que demanda experiències?

Quan vaig començar al celler, podíem tenir les portes tancades, només venien comercials. Ara és una necessitat fomentar l’enoturisme, però crec que relacionant-lo amb el producte local i que vengui el resident. Hem de ser conscients que el públic jove potser no gastarà doblers en una botella de vi, però sí en viure una experiència. Aquestes activitats canvien la percepció del vi si la gent coneix on es fa i qui ho fa.

El sector és masculí, però el futur és femení.

En el darrers anys han sorgit petits cellers arreu de Mallorca i noves generacions agafen el relleu d’altres amb recorregut. Amb la teva experiència, quin consell donaries als qui s’endinsen en aquest món?

El consell és que es formin i s’adaptin a la situació. Bé, i encoratjar-los perquè el món del vi és lent. Aprens molt i és molt divers, però els resultats no venen d’un dia per l’altra. Paciència i molta il·lusió. D’altra banda, també ha aparegut, en els darrers anys, inversió especulativa que romp el mercat. En vint–cinc anys hem passat de ser quinze cellers a cent a Balears. Has de tenir les idees clares i un horitzó.

Si el futur és més immediat que mai, com veus el futur de Vins Nadal?

La següent generació és molt jove encara, però si continua, el futur serà femení, i serà imprescindible continuar en una línia de sostenibilitat mediambiental. És un present i un futur imperiós per tenir un celler viable.