Marcar como preferit

Vins Nadal

Una història familiar de amor pel vi

ViEcològicProducte local
Autor:
Aina Coll
03.17.2023
Vins Nadal és un dels cellers més antics de Mallorca. Fundada el 1932, aquesta bodega familiar ubicada a Binissalem ha sabut adaptar-se als canvis sense perdre de vista la tradició, la sostenibilitat i la seva identitat pròpia.

Vins Nadal és un dels cellers més antics de Mallorca. Fundada el 1932, aquesta bodega familiar ubicada a Binissalem ha sabut adaptar-se als canvis sense perdre de vista la tradició, la sostenibilitat i la seva identitat pròpia.
bloc 1:

Només entrar al celler de Vins Nadal, al municipi de Binissalem, entenem que aquí els conceptes tradició i identitat no són tòpics manits escollits a l'atzar. En aquest celler es respira història, concretament, la història d'una família lliurada al vi que ha sabut mantenir la seva essència i els seus valors sense renunciar a la innovació i un model de producció cada cop més sostenible. 

Qui ens explica el passat i el present del celler és Esperanza Nadal, la representant de la quarta generació de Vins Nadal, que porta a l'empresa des del 2002. En el seu relat es respira força, determinació i molta veritat doncs, en aquest celler, ens queda clar, l'autenticitat és innegociable. No obstant això, malgrat tenir molt present en el seu dia a dia les seves arrels, només començar la conversa, ens portem una primera lliçó: tradició i transformació no estan renyides perquè els canvis aquí s'executen sense renunciar mai la idiosincràsia del celler. 

El relat de Vins Nadal comença el 1932 i ha plogut molt des d'aleshores. Miquel Nadal Fiol, el besavi d'Esperança, va ser qui va fundar el celler, i ho va fer a casa seva perquè, antigament, ens explica Nadal, «els cellers estaven al poble, formaven part de la vida quotidiana dels veïns. La feina, en canvi, es feia al camp i així ho mantenim avui».

Al començament, el celler dels Nadal produïa vi per a l'autoconsum; després, van començar a vendre'l a granel –com era tradició a l'illa- i, després, va passar a embotellar-se i distribuir-se al voltant de Mallorca. A Nadal no se li escapa que en aquesta transformació va jugar un paper molt important l'explosió turística dels anys 70. «El boom turístic va canviar l’escenari. Deixem de ser autosuficients, així que vam començar a importar vi de la península perquè amb les vinyes que teníem llavors a Felanitx ia Manacor no n'hi havia prou. De sobte, va començar a haver-hi més demanda que oferta».

«Hem de tornar a l'agricultura abans».

Aleshores, Esperanza recorda que el vi arribava amb tren, la família l'emmagatzemava a Palma i se'n distribuïa. Eren altres temps, però el paradigma tornaria a fer un gir als noranta amb la instauració de la Denominación de Origen Binissalem-Mallorca i el relleu generacional intern de Vins Nadal. Durant aquesta dècada, el vi mallorquí en general va augmentar espectacularment tant la qualitat com la producció i, és clar, el consum va créixer exponencialment. No seria diferent en el cas dels Nadal el vi del qual, gràcies a la tasca comercial de Rafael, el pare d'Esperanza, va arribar a tots els punts de l'illa.

Amb la incorporació d'Esperanza a l'empresa, tornarien a arribar canvis. Tot i que, com ens confessa, de nena no sentia gaire curiositat pel món de la viticultura, el 2002 va entrar al celler per fer-se càrrec del control de qualitat de la producció. Formada a la facultat d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de Madrid i amb un màster en enologia, Esperanza Nadal va viatjar per conèixer les diferents varietats de raïm i les diferents formes de producció de vi arreu del món. D'aquí i d'allà portaria idees i reflexions que ara, com a directora de la marca, us serveixen d'inspiració per adaptar el celler a una manera de fer tradicional, respectuós i sostenible doncs ella ho té clar: «hem de tornar a l'agricultura abans».

Seguint els paràmetres de la viticultura regenerativa i amb l'objectiu de consumir menys CO2, a les vinyes d'aquest celler de Binissalem es cultiva una vegada a l'any, no es remou la superfície de la terra i es prescindeix de productes químics. A més, també s'ha revisat el packaging que, com ens explica Esperanza, és un factor molt contaminant, sobretot des que als noranta es deixessin de recuperar les ampolles usades a l'illa. Per minimitzar l'impacte, a Vins Nadal han apostat per ampolles de vidre lleuger i s'han eliminat les típiques càpsules que recobreixen el suro. El seu compromís amb la sostenibilitat és ferm i els fets ho demostren: des del 2018 formen part de la Fundació Empresa i Clima i els seus vins estan certificats per Residu Zero.

«Com més local és el mercat, més sostenible ets».

A més del seu model de producció i de seguir, avui dia, veremant de forma manual -cada any compten amb l'ajuda de joves del poble per a aquesta tasca-, la directora de Vins Nadal també reflexiona sobre com el mercat influeix en el impacte ambiental i ens recorda que «com més local és el mercat, més ets sostenible». Per això, la restauració, l'hostaleria i el sector de l'alimentació de l'illa són els principals canals de venda de les dues marques: Albaflor, la marca amb més producció, i 110, que homenatja amb el seu nom les arrels de les vinyes del celler. 

El mercat és, doncs, local, però les persones que visiten la seva bodega, en canvi, són de qualsevol lloc del món. De vegades, reconeix Esperanza amb un somriure, algú se sorprèn perquè quan va a visitar el celler espera recórrer les vinyes, un concepte que a Vins Nadal no comparteixen perquè la seva proposta de valor és una altra: «defensem la identitat mallorquina. Oferim visites a un celler mallorquí en una casa mallorquina i això als turistes els agrada perquè volen conèixer l’illa, cosa que es fa aquí i com es fa».

Com totes les històries, la de Vins Nadal es nodreix del seu passat, es construeix al present i es projecta cap al futur. I encara que el futur, en paraules d'Esperanza Nadal, «és incert, ja que som un gra de sorra i necessitem ser molts grans de sorra» el compromís d'aquest celler familiar és ferri i no tem, després de tot, els canvis: «sabem que ens haurem de seguir adaptant a allò que vingui, però tinc clar que hem d'anar per aquest camí».