Mentre contemplam les oliveres, que s'estenen majestuoses davant dels nostres ulls en una finca de Algaida, Miquel Miralles fill ens rep. Ara estan en plena transició generacional, ens explica, ja que ell -que fins fa poc treballava a l'hospital Son Espases- ara es dedica a temps complet al negoci i ha assumit les regnes. «Moltes empreses així es perden perquè no tenen relleu generacional. Al final, tens una altra feina i has de renunciar a coses per ser aquí, però jo em sento privilegiat. El meu pare havia arrencat, tenia els seus clients, i jo sabia que necessitàvem altres projectes per donar-li més envergadura, això sí, tots relacionats amb les oliveres».
I és que la columna vertebral de Fidel són, sens dubte, aquests arbres mil·lenaris i els seus fruits, emblema del paisatge mediterrani. El 2010, els Miralles van dur a terme la seva primera -i petita- producció, que amb el temps ha anat creixent en volum -aquest any han generat quinze mil litres d'oli- alhora que l'empresa s'ha professionalitzat fins a comptar, per fi, amb la seva trull. Fins ara, produïen el seu oli a Sóller i l'embotellaven a la seva finca, però, com ens explica Xisco Blas, director de màrqueting i operacions, «l'objectiu era clar: tenir el control de tot per fer-ne un producte KM 0 al cent per cent».
Oli local, amb oliva arbequina -típica de l'illa- i amb denominació d'origen. Un producte exquisit que aquí elaboren amb delicadesa i afany, com qui guarda un tresor, des que Miquel Miralles pare es llancés a l'aventura. De fet, el seu nom ve. Treurer té el seu origen etimològic a la paraula tresorer (tresorer) i el van triar perquè, segons ens expliquen, a la finca «vivia el tresorer de Algaida i vam entendre que tenia molt a veure amb el nostre tresor, ric i daurat, que és l?oli».
La finca de la família no ha estat sempre seva, encara que, com confessa en Miquel, «la sentim com si ho hagués estat tota la vida». No n'hi ha per menys. En ella, a més de la producció d'oli, van veure una altra via de negoci al voltant de les oliveres: un petit agroturisme de nou habitacions a partir de la rehabilitació de l'antic edifici, que té unes vistes increïbles a la vall de Randa.
El projecte era necessari per assegurar la viabilitat de Fidel, sobretot en uns temps en què, com ens expliquen, són a un seixanta per cent de la producció habitual «perquè les temperatures són molt altes». Davant la incertesa i les limitacions de la part agrícola del negoci, explica Miquel, "vam pensar que hi havia dues opcions: arrencar el projecte d'un agroturisme que ens donés estabilitat o abandonar la marca i vendre oli a dojo".
«La gent que us allotgeu aquí trobareu la filosofia del camp: silenci i respecte pel medi ambient».
Al final, van emprendre la primera opció i el resultat és un conjunt preciós d'habitacions espaioses, fidels a l'estil mediterrani, que ha respectat l'arquitectura del Pla de Mallorca. Estèticament i funcionalment, l'agroturisme s'ha integrat a la perfecció al seu entorn per oferir una experiència real del que és la vida a la natura. "La gent que s'allotja aquí trobarà la filosofia del camp: silenci i respecte pel medi ambient", asseguren.
Una cosa que ens queda clara a la nostra visita a Treuer, mentre parlem amb Miquel i Xisco, és que aquí es respecten els principis tradicionals, però sense por de provar, d'innovar, a la recerca dels màxims estàndards de qualitat. Sobre aquesta necessitat de combinar noves alternatives sense perdre de vista el respecte per la tradició, reflexiona Blas, que es va incorporar a l'empresa l'abril del 2022: «una cosa que m'agrada molt d'aquesta finca és que tot està enfocat a la qualitat. Abans de la collita, cada setmana vam enviar una mostra a un laboratori de la península per analitzar quin moment era idoni per a la collita. Abans, es feia a ull, i coincidia amb el verol».
«Estudiem, provem… però no volem transformar el camp. El camp és com és».
Aquesta qualitat que han aconseguit els ha permès obrir-se a nous mercats. El seu oli viatja fins a Alemanya, Anglaterra, Escandinàvia, Singapur i Japó, ja que la majoria de clients, ens confessen, són estrangers, igual que els curiosos que gaudeixen dels seus visites guiades. «Hi expliquem les diferents varietats d'oliva, com és el mètode de producció d'oli, organitzem un tast i un berenar KM 0 total, amb vi i coca de verdura d'Algaida».
Lluny d'idealitzar el camp, i en un exercici de profund respecte per ell, a Treuer treballen amb visió de futur però amb els peus a terra perquè «com més petit, més controles. Coneixes cada olivera i això et permet treballar millor». Aquesta filosofia encaixa absolutament amb allò que veiem mentre passegem per la finca i descobrim la seva nova tafona. «Estudiem, provem… però no volem transformar el camp. El camp és com és», sentencien.
A Treuer són càlids, propers, transparents, familiars, i sospesen a consciència cada decisió. També quan els preguntem pel seu futur. «Amb Pere -l'agrònom de l'equip- estem fent estudis per veure si podem ser ecològics o no, però tenim clar que el projecte ha de ser viable perquè cinc famílies en viuen».
