Tonia Fuster va començar a estudiar arquitectura a Barcelona, però l'any va deixar-ho pel disseny industrial. Especialitzant-se en producte a la Escola Superior de Disseny de les Illes Balears, es va embrancar en un projecte en què va haver de desenvolupar un llum de fusta i el procés, de recerca i disseny, es va acabar transformant en una col·lecció que es va alçar amb el primer premi Art Jove.
La pròpia dissenyadora mallorquina és qui ens explica, al seu nou taller de Palma, els seus inicis. Experimentava i dissenyava pel seu compte mentre treballava a IKEA fins que va decidir deixar la feina. «A través d'Instagram, una altra gent veia la meva feina i em van trucar per participar a l'exposició Fet a Mallorca, a Es Baluard». Involucrant-se en aquest projecte -que va reunir onze artistes, artesans i creatius locals en una mostra col·lectiva que també es va exposar a Londres-, Tonia va comprendre que havia de plantejar una cosa que encaixés amb el propòsit compartit -productes pensats, dissenyats i produïts a les Illes Balears, i compromesos amb la sostenibilitat-.
Amb aquesta idea, va començar a dissenyar i va veure, relata, que «la ceràmica era el que més encaixava», així que s'hi va llançar. Va dissenyar quatre làmpades i va trobar la tecla: «va ser donar al clau. Vaig començar a produir perquè tenia demanda». Des d'aleshores, abraça amb creativitat i molt de sentit el món de la il·luminació en el seu projecte Studio Illes, amb què crea llums estèticament atemporals i un disseny que honra, amb profunda sensibilitat, l'essència de les Balears -allò senzill, rural, genuí d'aquesta banda de la Mediterrània-.
El camp, les televisions de llengües i els elements constructius de Mallorca inspiren aquesta dissenyadora que repeteix, més d'una vegada durant la nostra xerrada, que ella no és ceramista. «Jo no sóc ceramista, sóc una dissenyadora industrial a qui li agrada treballar amb les mans, i la ceràmica ha estat un material que he descobert i se m'ha donat bé».
«La ceràmica és de tot el món».
No és falsa modèstia ni tampoc una conseqüència de l'anomenada síndrome de l'impostor, una etiqueta amb què Tonia no combrega perquè creu a ulls clucs en el poder que «cadascú faci el que li agradi». «La ceràmica és de tot el món», afirma convençuda mentre reflexiona en veu alta. «Paparkone és arquitecte i mira quina ceràmica fa. Perquè és molt minuciós, va molt al detall, s'ho pren molt de debò». Parla amb l'entusiasme contagiós de qui gaudeix fent la feina. «Em surt natural i m?agrada experimentar a escala petita, formes, maquetes».
Amb el pas del temps i l'experiència, el vostre procés creatiu ha anat evolucionant, irremeiablement. «Al principi, quan vaig començar a dissenyar, era molt llarg. Cerca d'informació, molt de dibuix, molta maqueta… Amb el temps et coneixes a tu mateixa, coneixes la gent i el material, així que et llences a la prova. La ceràmica és així: una idea i provar-la perquè ja fa molts anys que experimentem».
Parla en plural perquè, encara que va començar en solitari, Studio Illes és un projecte en equip. La Mercè s'encarrega de la producció juntament amb la Tònia, que també assumeix les tasques de gestió, i el Joan, del muntatge de cada peça.
«Sóc de centrar-me en alguna cosa i millorar-ho fins que em surt molt bé, així que vaig pensar que m'aniria bé especialitzar-me només en una cosa».
La experimentació no està renyida, ni de bon tros, amb un procés, ardu i minuciós, de perfeccionament. De fet, després de les seves formes orgàniques i una aparent simplicitat estètica, s'amaguen moltes hores de feina per a algú que es defineix com a monotemàtica: «sóc de centrar-me en alguna cosa i millorar-ho fins que em surt molt bé, així que vaig pensar que m'aniria bé especialitzar-me només en una cosa». A més, cada llum requereix els temps d'elaboració. El procés dura, almenys, dues setmanes entre les diferents fases que segueixen el disseny: producció, cocció al forn circular, assecat i polit.
Des que comencés el seu camí, les peces de Studio Illes han captivat arquitectes i interioristes, i també el client directe -estrangers, espanyols i locals-. De fet, quan visitem el taller, l'equip està immers en la producció d'uns llums que acabaran il·luminant un local a Califòrnia. Part d'aquest èxit es deu, segurament, a la seva manera d'entendre i de practicar el disseny a través d'un llenguatge que busca «reduir-lo a la màxima essència, que encaixi amb els espais d'ara, simplificar la idea a la mínima expressió. Aquest és el procés. La nostra manera de pensar».
La venda es fa per correu electrònic, Instagram oa través de la pàgina web. Primer s'elabora un pressupost i, un cop acceptat, es comença la llum. Per Fuster, aquest és el sistema vàlid perquè us permet conèixer el client i les seves necessitats més enllà d'«un botó de comprar dues unitats. El tracte és més proper».
Actualment i de moment, la argila que utilitzen per donar vida als llums de Studio Illes és valenciana perquè, explica Tonia, «el fang d'aquí té unes característiques molt concretes i es pot cruixir en una làmpada, i potser no en un objecte més petit com un bol». Això no obstant, no es tanca a experimentar amb altres fangs ni amb altres formes. Ara, de fet, es troba immersa en la creació d'un portaveles que, reconeix, li ha causat alguna inseguretat. Tot i això, «en ceràmica, proves i després veus si t'agrada o no. No et gastes milers d?euros provant».
Oberts als canvis, l'equip de Studio Illes no descarta explorar les possibilitats del color. Tot i que ara com ara una de les seves senyes d'identitat és aquesta recerca de la naturalitat del fang -blanc o terracota-, Fuster ens avança que «introdueixen diferents textures, acabats i esmalts… però requereix molta experimentació». Prova, assaig, error i, sobretot, sentit.
El futur de Studio Illes es presenta, precisament, com un horitzó ple de possibilitats. Tot i que la idea és seguir amb el format híbrid de showroom i taller, ja pensen en una petita botiga en un lloc més comercial, incorporar personal i, per què no, ampliar la gamma de materials, més enllà del fang. «Potser alguna col·laboració amb gent que fa vidre, per exemple». Créixer, al capdavall, però sense perdre la seva essència. Seguir sent una empresa que s'inspira i produeix a l'illa a través d'un disseny contemporani i artesanal que homenatja la llum mediterrània.
