Han canviat moltes coses a Mallorca des que, el 1896, el besavi de Biel Riera emprengués per primera vegada al món de la confecció de teles artesanals. Aleshores, venia els seus teixits fets a Biniamar sobretot als propietaris de les antigues possessions de l'illa, habitades per famílies nobles que, inspirades pels seus viatges, demanaven teixits originals i de qualitat. Després, la segona generació va establir el negoci a Lloseta, on segueix situat avui.
Totes les transformacions que ha patit el mode de vida a l'illa i, per descomptat, els modes de consum, han afectat Teixits Riera, que s'ha anat adaptant als nous temps. No obstant, moltes altres coses segueixen intactes al taller dels Riera: «Seguim fabricant les nostres teles respectant el procediment artesanal i prevalem la qualitat per sobre de tot», explica l'actual gerent de l'empresa.
La qualitat és important, sí, però no el seu únic compromís. Un altre dels seus propòsits ferms és conservar i difondre una manera de fer tradicional a la qual, actualment, només es dediquen tres empreses a Mallorca. La roba de llengües és una tela mallorquina que s'elabora a partir de una tècnica mil·lenària coneguda com corbata i encara que els seus orígens són incerts, es creu que va arribar des d'orient fins a la Mediterrània a través de la ruta de la seda.
«El meu besavi venia directament al comprador a casa i mercats i ara venem, sobretot, online a tot el món».
Elaborada amb cotó i lli, els colors i les formes geomètriques de l'ikat transmeten la senzillesa, la calma i la naturalitat de l'estil de vida mediterrani. Atemporal, però amb una forta càrrega de passat i història, cada tela és única i reivindica el valor de les coses fetes amb calma i consciència.
El procés, llarg i laboriós, no entén de presses. Preparar els teixits comporta una jornada de feina. El lli i el cotó arriben a la fàbrica en forma de cons, es passen per l'ordidor i es retiren manualment les reserves, que es nuen perquè el tint no penetri al seu interior i aconseguir així les característiques formes geomètriques. Un cop preparades les reserves, les fibres es tenyeixen en una caldera i, en acabar, es retiren els plàstics.
El tercer pas és l'assecatge i, a continuació, es procedeix a un segon ordit. Aquest procés dura tres dies perquè els fils s'ordenen manualment un per un per aconseguir el dibuix desitjat. Després, és el moment de teixir els fils al teler i, per acabar, la sisena i última fase consisteix a inspeccionar minuciosament la tela per comprovar que compleix els estàndards de qualitat.
Només seguint pas a pas el procés (per aconseguir alguns patrons calen fins a dos mesos de treball) s'aconsegueixen les autèntiques teles ikat. Tot i això, encara que l'empresa es manté ferma per no perdre l'essència, Riera reconeix que adaptar-se als nous temps és inevitable: «treballem perquè sigui possible mantenir aquesta tradició i alhora incorporar noves tècniques, tendències i materials atractius per al consumidor d'avui».
«Sobreviure com a artesans no resulta fàcil en un món globalitzat, però els clients que arriben a Teixits Riera saben el que volen i valoren el nostre procés de fabricació».
La sostenibilitat és un altre compromís de l'empresa llosetina: «tractem de minimitzar l’impacte de la nostra feina amb materials respectuosos amb el planeta i les persones», afirma Riera. «Hem substituït la pell dels complements per un teixit natural i separem i reciclem escrupolosament els residus que generem, tant el residu orgànic com el paper i el plàstic. A més, avui el 100% del consum elèctric de la nostra fàbrica ja prové l'energia renovable».
Més d'un segle després, Biel Riera, la seva mare, Catalina Crespí, i quatre empleats més es continuen dedicant a una tradició que cada cop més persones posen en valor. El disseny i la confecció de les teles, que comprèn cortinatge, tapisseria i fins i tot complements de moda, és una referència estètica imprescindible de l'estil mediterrani. Per molts anys més mantenint la història.
