S'Era

Comença una nova era pel pa

Aquest és un punt de trobada per a tothom qui estimi el pa ben fet, el de tota la vida. Això és S’Era.

Autor: Joan Ramis Boscana

Aquesta tarda hem agafat el cotxe perquè volem anar expressament a un lloc, ha arribat a les nostres orelles un ganivet que ha encès els nostres ànims. Es veu que hi ha un forn que va obrir fa tres anys a la comarca des Pla, un projecte que va néixer a la part central i més plana d'una illa que sap apreciar els que la cuiden. Per això hem conduït des de Palma fins al nucli geogràfic de Mallorca. Hem deixat enrere el soroll de la ciutat per endinsar-nos en un territori on tot transcorre més lent, de manera més gradual. Agraïm arribar al municipi de Sineu perquè la seva calma ens apaivagui, un lloc que ha vist créixer una iniciativa on s'enforna un pa amb massa mare que, segons diuen, és un gaudi. Es troba al carrer dels Menestrals i es diu vespre, un nom gravat en lletres de metall a la paret de la façana, al costat de l'entrada, acompanyat per dues paraules que ens fan creuar la porta: Forn artesà. No necessitem gaire cosa més per desitjar conèixer el creador d'un lloc així.

Simón és tot somriures, algú que fa tres anys es va animar a reformar l'espai on ens vam trobar per dotar-lo d'un aire auster. Tant l'arquitectura del local com tot allò que surt del seu obrador traspuen franquesa. Moreno va estar cinc anys a Alemanya. Va treballar en fleques ecològiques i va tornar a Mallorca amb unes nocions de valor incalculable. Avui els seus pans són un dels orgulls de Sineu, i és Mona qui ens presenta la seva oferta amb una simpatia que s'apodera de nosaltres. La massa mare i les hores de fermentació li permeten preparar varietats de tota mena. Simó fa un pa que descriu com a simple perquè les coses senzilles són el doble de bones, i li ha donat el nom de Prima; després té un altre compost amb formatge blau i dàtils que ha batejat com a Pa Piol; després ha creat un tal Marjaler que combina blat integral amb una mica de xeixa, arròs bombeta de Sa Pobla, lli torrat i ametlles mallorquines; tampoc no s'oblida de la clàssica baguette que tothom coneix, anomenada Fabiol, que té una molla ben humida i una escorça cruixent com poques.

Hi ha un ingredient que potser no es vegi a simple vista, però resulta indispensable perquè les obres de Simó siguin tan nutritives: el seu atreviment. La seva gosadia li ha fet col·laborar amb la Cervesa Món per crear un pa a partir del seu bagàs. La seva originalitat ha portat les seves elaboracions fins a la reobertura del Restaurant Brut a Llubí. La seva ambició permet col·laborar amb farines tan autèntiques com les del Rafal Genàs. Nosaltres tornem a casa amb una baguette que no sabem si arribés sencera a la nostra cuina, i també amb la sensació d'haver conegut un projecte al qual desitgem tota la sort del món. Aquest és un punt de trobada per a tot aquell estimi el pa ben fet, el de tota la vida. Això és S’Era.